Plataforma per la Llengua denuncia que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret de règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya és un nou atac contra el català, i hi recorrerà amb un recurs de cassació al mateix tribunal. L'entitat en defensa de la llengua ho ha anunciat avui en una roda de premsa conjunta amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Juristes per la República i l'Associació d'Advocats Osona en defensa dels Drets Humans, entitats que, ara fa un any, havien recorregut contra la suspensió d'aquest decret arran d'un plet d'Asamblea por una Escuela Bilingüe. El decret 91/2024, de 14 de maig, era una de les normes amb què el Departament d'Educació volia incentivar l'ús del català a l'escola, i desenvolupava els principis de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), pendents de desplegar-se des del 2009.  

La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha manifestat que "el català i el castellà no estan en igualtat pel que fa a l'ús social, i això fa que hi hagi d'haver un reforçament per al català, però amb sentències com aquesta es vulneren drets dels catalanoparlants i es trenca el consens de Catalunya pel que fa al català com a llengua de cohesió social". Plana ha qualificat d'"irresponsabilitat enorme" trencar aquest consens per part del TSJC. 

L'organització considera que la sentència dificultarà que els centres puguin millorar les eines i els procediments per aconseguir un major equilibri lingüístic, tenint en compte la realitat sociolingüística de l'entorn, i, per tant, que els alumnes surtin del sistema dominant la llengua catalana. Per Plataforma per la Llengua, tot i que el decret ja era poc ambiciós en aspectes com amb el requisit de tenir un C2 de català (que es va regular de manera massa laxa) i continuava fixant el castellà "com a llengua curricular" (sense alterar la conflictiva Llei 8/2022, que l'entitat va demanar esmenar), sí que, per primer cop, aconseguia regular certs aspectes lingüístics de l'àmbit educatiu: l'elaboració i el seguiment dels Projectes Lingüístics de Centre, i el règim sancionador en cas d'incompliment, una fita molt important. La normativa protegia jurídicament les direccions dels centres, fixava que el Departament era l'únic responsable legal dels projectes lingüístics, i especificava que aquests documents no es poden canviar a mig curs, com exigeixen algunes sentències en casos d'escoles concretes. També feia explícit que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües", i fixava el desplegament dels programes d'immersió lingüística i la metodologia pedagògica que s'hi associa. 

Amb aquesta sentència, el TSJC ha estimat parcialment el recurs d'Asamblea por una Escuela Bilingüe, i ha declarat nuls (en alguns casos de forma completa i en altres de forma parcial) els articles 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1. En aquest sentit, el tribunal elimina, per tant, els punts que fixen que cal "garantir l'ús del català i de l'aranès, a Aran, llengües normalment emprades com a vehiculars i d'aprenentatge, com a llengües d'atenció a l'alumnat nouvingut, de relació interna en els centres educatius i de projecció externa del centre i de relació amb la resta de la comunitat educativa". També el que fixa que cal "garantir, d'acord amb la normativa vigent i en el marc del que estableixin els projectes lingüístics, la presència adequada del castellà en el sistema educatiu per garantir-ne la competència lingüística de l'alumnat en finalitzar l'etapa educativa obligatòria", i el que estableix que cal "assegurar l'aprenentatge i la utilització de la llengua de signes catalana per a l'alumnat amb discapacitat auditiva de la modalitat educativa bilingüe".  

La directora de Plataforma per la Llengua i també advocada, Rut Carandell, ha qualificat la sentència de "poc motivada jurídicament, precària, defectuosa tècnicament, i plena de contradiccions" i ha denunciat que "se sustenta en marcs normatius que ja no són vigents", a més de vulnerar el dret a opció lingüística en ser redactada només en castellà. Carandell ha anunciat que l'entitat arribarà fins a la justícia europea si s'esgota la via actual. 

Per la seva banda, Josep Cruanyes, advocat de l'ANC, ha assenyalat que el tribunal també ignora l'article 3 de la Llei de Memòria Democràtica, ja que declara la comunitat lingüística de Catalunya "víctima de la repressió franquista", i ha afegit que "el decret té una finalitat reparadora que la sentència es carrega". Finalment, Cruanyes també ha comparat la sentència del TSJC amb la que ha emès el TSJIB fa pocs dies, que, en canvi, va ser "respectuosa amb la política lingüística" de les escoles balears. 

Plataforma per la Llengua va demanar la recusació del tribunal del TSJC

El decret 91/2024 ja estava suspès pel mateix TSJC arran d'un plet d'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Ara fa un any, Plataforma per la Llengua va presentar un recurs de reposició al mateix tribunal per evitar la suspensió cautelar del decret, i va demanar la recusació de tot el tribunal perquè la interlocutòria prejutjava el que havia de resoldre la sentència, i per la participació irregular en el cas d'alguns jutges. En el cas del jutge Javier Aguayo, Plataforma per la Llengua en demanava la recusació perquè la seva participació en el cas contradeia el principi de jutge neutral. El president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, que ha participat novament en aquesta sentència (malgrat no aparèixer mencionat en el redactat), havia pogut triar participar en el cas, fet que vulnerava un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat predeterminat per la llei.  
A més, en el cas d'Aguayo, la recusació també es justificava per la pèrdua d'imparcialitat objectiva per valorar el cas, atès que, com explica per primer cop Plataforma per la Llengua, durant la visita dels eurodiputats organitzada per la Comissió de Peticions presidida per Dolors Montserrat, es va posicionar públicament sobre l'idioma de l'educació a Catalunya. Com recull l'informe de la Missió del Parlament Europeu, Aguayo Mejía va declarar que "si bé la situació judicial no ha empitjorat, sí que ho ha fet la reacció política, ja que s'han promulgat dues lleis per obstaculitzar l'execució de la sentència". El president de la sala contenciosa administrativa del TSJC també va manifestar que "no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets, per demanar que el 25 % de les assignatures troncals s'imparteixin en castellà" i va afirmar que "quan es jutja un assumpte delicat, es produeix una reafirmació de la identitat". En el marc de la visita dels eurodiputats, Aguayo Mejía també va expressar que "els polítics han utilitzat la qüestió lingüística en la seva agenda política" i va declarar que "el problema és la falta de col·laboració de l'administració catalana, la ingerència en assumptes judicials i els problemes relacionats amb la separació de poders".