València, 23 de setembre. El proppassat divendres 19 de setembre Plataforma per la Llengua va organitzar un col·loqui a València per parlar de la cohesió social i la llengua. L'acte, que va tindre lloc a la seu de la Societat Coral El Micalet, va comptar amb la participació dels docents Xavier Serra i Josep Escribano, i va posar el focus en el model educatiu. Marina Macià, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, va ser l'encarregada de moderar el debat. L'acte s'inscriu en el cicle Més Semicercles de 2025, dedicat a la vinculació entre la llengua, l'ascensor social i la cohesió social.
Xavier Serra, filòsof, professor de filosofia i assagista, va reivindicar la importància de la consciència i la solidaritat dels parlants en un context de gran fragmentació identitària. La llengua "sí que funciona com a punt o com a eix per a despertar simpaties i col·laboracions, sobretot en territoris on hi ha hostilitat". En aquest sentit, Serra va afegir que La solidaritat entre parlants "és un dels punts més forts que té ara mateix la llengua". A més, el docent va argüir que calia deixar de pensar en termes d'estat nació: "Ara mateix vivim en una època molt semblant a la del món medieval; vivim en una situació molt semblant a la del Sacre Imperi Romanogermànic, no hi ha cap territori, ja, homogeni". Serra va concloure que els catalanoparlants havien d'actuar amb "mentalitat de minoria" i reforçar la pròpia identitat i cohesió.
Per la seua part, Josep Escribano, llicenciat en dret i president de l'Associació El Tempir d'Elx, a més de professor de valencià, va defensar una actitud flexible i d'adaptació a les realitats de cada comarca. Va argumentar que la visió més identitària defensada per Serra podia funcionar en els llocs en què el valencià tenia més parlants, però no tant en d'altres. Serra és de Sueca, a la Ribera Baixa, mentre que Escribano és d'Elx, al Baix Vinalopó. Escribano també va propugnar la creació d'espais en què siga normal usar el valencià i "una política lingüística que [tinga] en compte el factor demogràfic i econòmic".
Els dos ponents van estar plenament d'acord en el fet que el model de plurilingüisme en l'educació impulsat pel govern del Botànic va ser una ferida autoinfligida pels defensors del valencià; un autogol. Per a Serra, el model de percentatges establert pel PP ha estat la conseqüència del govern anterior, i va afegir que "les conseqüències [del model del plurilingüisme] les estem pagant ara". El filòsof suecà va seguir les seues argumentacions afirmant que el sistema de línies, basat a educar els fills com vulgues, a l'escola que tu vulgues, "per a la nostra situació sociològica i per a la nostra situació política, era el millor sistema al qual podíem aspirar, i al qual podem aspirar". En aquest sentit, Serra va afegir que la línia en valencià era més atractiva: "per què guanyàvem? Pel prestigi". Josep Escribano també va expressar-se en la mateixa direcció: "el model lingüístic del Botànic era un cavall de Troia" que va legitimar la imposició del castellà i que "impedia la immersió" que implicava les línies.
Els ponents també van criticar l'argument que les línies eren "segregadores". Escribano va apuntar que en l'època del Botànic els centres educatius seguien projectes lingüístics diferents, amb percentatges diferents d'educació en valencià. Això tenia conseqüències pràctiques igual de segregadores perquè no tots els centres garantien la competència lingüística. A més, el sistema general promovia "la supremacia del castellà". Serra va ironitzar: "A Sueca, la segregació consistia que tot el poble feia totes les classes en valencià. Ja està, eixa era tota la segregació que existia". Finalment, el filòsof i assagista va concloure que no hi havia demanda real per la línia en castellà.
Semicercles i Més Semicercles, els espais per a les idees sobre la llengua
Semicercles és la marca de Plataforma per la Llengua que agrupa la feina de generació de discurs de l'entitat. Més Semicercles és el projecte que du debats sobre la llengua arreu del domini lingüístic. Cada any organitza col·loquis als diferents territoris de parla catalana per tractar d'una mateixa qüestió relacionada amb el català, qüestió que també és l'objecte del seminari anual de Semicercles a Barcelona. El 2025, el tema de debat és la relació entre la llengua, l'ascensor social i la cohesió social.
