Del 22 al 28 de setembre, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha organitzat la primera Setmana del català del municipi, una iniciativa que pretén fomentar l'ús i l'aprenentatge en diferents àmbits. El projecte ha estat liderat per la Taula per la Llengua, un espai en el qual participen les principals entitats de la ciutat i es comprometen a fer el seguiment de les polítiques municipals destinades a revertir el retrocés que experimental l'ús social del català. Per a la Taula i l'Ajuntament, la Setmana del Català és una oportunitat de fomentar l'ús de la llengua.

En aquest sentit, Plataforma per la Llengua, com a membre de la Taula, ha organitzat dues activitats. La primera es va dur a terme el dimarts 23 de setembre, a les 19.30 h, al Celler Cooperatiu de Sant Cugat. Amb el títol "Drets lingüístics a la sanitat", Òscar Escuder, metge i president de Plataforma per la Llengua, va aprofundir en el dret d'opció lingüística dels usuaris. Aquest dret inclou la tria de la llengua oficial en què l'usuari es vol expressar, a no patir retards ni traves addicionals pel fet de parlar en català, i a ser correspost en la mateixa llengua oficial que cada client fa servir. La Llei de política lingüística, a més, estableix que la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i les altres corporacions públiques han d'emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre ells. "Una persona que treballa de cara al públic ha de tenir disponibilitat lingüística sempre; tanmateix, el 13 % dels metges no entén el català", va alertar Escuder.

Tal com va explicar el president de Plataforma per la Llengua, "a Catalunya, inclosos els serveis sanitaris, el sector públic té l'obligació d'atendre en català els usuaris que s'expressen en aquest idioma, i també ha d'oferir tota la documentació en aquest idioma". Aquest fet comporta que els treballadors públics han de tenir un coneixement adequat i suficient de català.

• Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

El president de Plataforma per la Llengua va compartir que en etapes com la infància o la vellesa es transmet seguretat a la persona quan li parlen en la seva llengua. En l'àmbit sanitari privat no és obligatori parlar català, però sí que ho és no discriminar lingüísticament, va exposar Escuder. Finalment, va recordar que sempre va bé queixar-se quan no se'ns respecten els drets, i que l'àmbit lingüístic encara ho és més. "No parlaríem de drets lingüístics, si ens els respectessin", va finalitzar. La xerrada va comptar també amb la participació de Núria Fernàndez, regidora de Salut, voluntariat i política lingüística de Sant Cugat, la qual va compartir algunes dades sobre el català a l'àmbit de la salut al municipi.

El present i futur de la llengua a Europa a debat

Divendres 26 de setembre, i coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües, Plataforma per la Llengua va organitzar la taula rodona "Present i futur de la llengua catalana a Europa i al món, real i virtual", al Claustre del Monestir de Sant Cugat. A la taula, moderada per Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, van participar Pol Cruz-Corominas, coordinador de la campanya per l'oficialitat del català a la Unió Europea de l'entitat, i Joan Abellà, director general de la Fundació Accent Obert.

La regidora Núria Fernàndez va obrir l'acte en nom de l'Ajuntament de Sant Cugat i, a continuació, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua va destacar que "la política municipal és clau per a l'entitat". "Actualment, hi ha més d'un centenar de municipis, també del País Valencià i les Illes Balears, que s'estan implicant en aquesta tasca de recuperació del prestigi del català. Destaquem que l'Ajuntament de Sant Cugat és capdavanter en el treball pel català amb la seva regidoria específica i amb la Taula per la llengua; comptar amb el teixit social és un veritable exercici de democràcia", va precisar Plana.

Per la seva part, el coordinador de la campanya del català a la Unió Europea de Plataforma per la Llengua, Pol Cruz-Corominas, va començar explicant la importància de l'oficialitat del català a la UE i quins beneficis pot comportar: "Hi ha tres vessants. La primera és jurídica: per exemple, obligar a etiquetar els productes només es pot fer amb alguna llengua oficial. Hi ha 52 lleis que només obliguen a utilitzar llengües oficials, i que, per tant, són discriminatòries per a les llengües minoritzades i no oficials. La segona és institucional: si és oficial, la llengua es pot utilitzar a totes les institucions europees. Això són molts usos en moltíssims llocs. I la tercera, el soft power, que és el prestigi. El Parlament Europeu té visites gratuïtes de centres educatius cada setmana, i quan veuen que no hi ha retolació en català fa l'efecte que la llengua és de segona divisió".

Cruz-Corominas va continuar posant en relleu l'impacte que això pot tenir en el dia a dia: "Si el català és oficial a la UE, els diputats de parla catalana han de continuar defensant que determinades accions, com l'etiquetatge de productes, s'han de fer en les llengües oficials. A diferència d'altres activitats que fem de foment del català, a les quals es desconeix l'impacte real de xifres de parlants, l'oficialitat obligarà que hi hagi professionals que coneguin la llengua. El català passarà a ser un requisit per accedir a moltes feines, cosa que farà que sigui una habilitat professional valorada".

D'altra banda, Cruz-Corominas també va explicar el procediment per relacionar-se amb la UE: "Actualment, no et pots comunicar amb les institucions europees en català, però sí que pots enviar les teves comunicacions al govern espanyol perquè aquest les tradueixi i les enviï a la UE, que respon en castellà al govern espanyol i ell és l'encarregat de traduir-ho al català. Però un dels principis del dret de bona administració és que hi hagi comunicació directa amb el ciutadà, cosa que no es respecta amb aquesta acció. Els ciutadans hem aconseguit col·lectivament que aquest tema sigui al debat polític; la reclamació de l'oficialitat del català va sorgir d'una iniciativa ciutadana que vam fer amb altres 50 entitats. La UAB posa aquesta acció com a exemple d'incidència de la ciutadania i el teixit social en les polítiques públiques; és a dir, de transmissió de voluntat ciutadana a les administracions públiques".

Per la seva part, el director general de la Fundació Accent Obert, Joan Abellà, va centrar la seva intervenció en l'impacte de l'oficialitat en el món digital: "La Fundació.cat (ara Accent obert) és l'exemple que aquest país fa les coses quan no les pot fer legalment i formalment; és a dir, que les fa per prestigi. Avui hem arribat a 113.538 dominis amb el .cat. En un món  en el qual ha irromput la intel·ligència artificial, això ens fa forts, ja que aquest domini és una manera de visibilitzar la nostra llengua i cultura. Volem viure plenament en català, també en el món digital".

Finalment, Cruz-Corominas va tancar la seva exposició explicant en quin punt de tramitació està el tema: "L'oficialitat és sobre la taula, però sembla que està encallada. El govern espanyol ha dit que vol tirar-ho endavant, però el partit de l'oposició està fent força en sentit contrari". Plana, per la seva banda, va posar en relleu la voluntat de mantenir-se com a comunitat lingüística que té el poble català.

Una setmana d'activitats pel català, una tradició de Plataforma per la Llengua

Aquest tipus d'iniciativa que s'ha dut a terme a Sant Cugat del Vallès no és nova per a l'entitat. La delegació territorial de Plataforma per la Llengua a Catalunya organitza des de 2023 la seva Setmana pel català. Amb l'objectiu de sensibilitzar i conscienciar sobre l'ús de la llengua, i d'estimular el compromís personal i col·lectiu amb el català, Plataforma per la Llengua organitza diferents activitats durant la setmana de Sant Jordi. Per impulsar el català en diferents àmbits de la vida quotidiana, la delegació organitza una programació especial d'activitats repartides per diversos punts de Catalunya, entre les quals campanyes per detectar vulneracions de drets lingüístics, xerrades sobre drets lingüístics a la salut o al comerç, tallers de doblatge, pòdcasts, punts d'informació i jornades de videojocs.

Enguany, i com a precursora de la jornada que ha organitzat l'Ajuntament de Sant Cugat dins la seva setmana, Plataforma per la Llengua, amb col·laboració del mateix consistori, va dur a terme "Camí al SAGA: jornada de videojocs a Sant Cugat". La trobada va permetre a infants i joves jugar a diversos videojocs en català i va incloure una xerrada adreçada a les famílies sota el títol "A casa, juguem bé als videojocs".