Aquest dissabte, 27 de setembre, un centenar de persones van reunir-se al Pavelló de Suècia de Berga en el marc de la presentació del nou grup de voluntaris de Plataforma per la Llengua al Berguedà. L'acte va comptar amb una xerrada d'Eloi Planas, coordinador d'Activisme de l'entitat, i del lingüista Gerard Furest, que van posar sobre la taula reptes que ha d'afrontar la llengua, i van parlar dels drets i els deures lingüístics dels catalanoparlants.
La benvinguda va anar a càrrec de Conxita Güell, delegada territorial a Catalunya de Plataforma per la Llengua, que va interpel·lar el públic i els voluntaris fent-los veure que "la llengua ens necessita". Güell va subratllar que el català necessita activistes compromesos i va fer una crida a parlar-lo sempre, a tot arreu i amb tothom. També va celebrar que l'entitat s'estengui cada cop a més punts del país i va encoratjar els assistents a sumar veus i accions a la seva comarca per promoure l'ús del català.
Tot seguit, Eloi Planas, coordinador d'Activisme de l'entitat, va iniciar la xerrada amb un diagnòstic ras i clar de la situació del català: un estat en contra, un sistema educatiu fràgil, una manca de referents lingüístics en l'oci i l'audiovisual, canvis demogràfics accelerats i un hàbit de submissió dels mateixos parlants disfressat de bona educació. Planas va alertar que la bilingüització condueix a la minorització del català, i va remarcar que la resposta passa per "prendre consciència i passar a l'acció".
-
Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
El dilema entre ser passiu o proactiu en defensa del català
Gerard Furest, lingüista i activista, va intervenir després i va posar l'accent en el poder de l'acció col·lectiva i en la necessitat de no caure en falsos debats. Furest va desmuntar el dilema entre optimisme i pessimisme davant del futur de la llengua, perquè això, segons ell, només genera desànim o inacció. Per a Furest, el veritable dilema és entre ser passiu o proactiu. L'activista va exemplificar-ho amb el cas de Tolosa, on l'euskera va passar del 29 % al 52 % dels parlants gràcies a una actitud decidida i compartida de la ciutadania. "No va ser per l'optimisme", va dir, "sinó per la convicció que l'euskera era la llengua de la ciutat".
Comença l’acte de presentació del grup de voluntaris del berguedà.
@Cioguell, Delegada Territorial de Catalunya @llenguacat, celebra que avui es presenti un grup d’activistes lingüístics al Berguedà i dona suport i empenta a tots els projectes que s’iniciïn. pic.twitter.com/xHFRx94mA6— Plataforma per la Llengua - Catalunya (@PLlCatalunya)
Tant Eloi Planas com Gerard Furest van denunciar la inacció de les institucions i dels partits polítics en la protecció del català. Planas va criticar la manca de legislació efectiva i de recursos, va titllar les administracions de "dropos útils", i va remarcar que només des de baix, amb ciutadania organitzada i compromesa, es pot revertir aquesta situació. Furest, per la seva banda, va afegir que molts partits i polítics catalanistes també han contribuït a afeblir la llengua amb polítiques públiques que afavoreixen un model de país contrari al català. Va posar exemples concrets, com els projectes del Hard Rock a Tarragona o l'ampliació de l'Aeroport del Prat, que, pel seu impacte en el model econòmic del país, afecten directament la presència i l'ús del català.
Aprendre català, un dret dels alumnes
Un camp que preocupava especialment és el món de l'educació. Els ponents van remarcar que aprendre correctament el català és un dret lingüístic dels alumnes: una qüestió d'igualtat d'oportunitats i d'integració. Els professors, a més, tenen l'obligació de vetllar per la immersió lingüística, creure en la capacitat de tots els alumnes per aprendre la llengua i fomentar-ne l'ús dins i fora de l'aula.
La cloenda de la xerrada va ser a càrrec de Sheila Moreno, voluntària berguedana, que va recordar que defensar la llengua és "un dret i un deure col·lectiu" i, Queralt Alsina, professora a la UManresa, de la Universitat de Vic, convidada pel grup de voluntaris, que va convidar el públic a "desacomplexar-se i parlar català com a acte d'autoestima i de reconeixement de la nostra identitat".
L'acte va acabar amb l'actuació musical del grup Els Trinxats, un grup de berguedans compromesos amb la llengua i el territori. Entre el repertori, van interpretar Les parets del vinyer, un homenatge als qui han defensat la llengua amb fermesa, inspirada en unes paraules que el pagès nord-català d'Eus, Felip Dorandeu, va dir a El Foraster de TV3: "Sun content que les parets d'aquest vinyer ressonin en català".
“Avui encara les parets del vinyer ressonen en català”.
En Felip explica amb cruesa com la generació dels seus avis va arribar a patir càstigs físics per parlar català.#ElForaster3Cat pic.twitter.com/lawKYMtssY— 3Cat (@som3cat)
Plataforma per la Llengua continua creixent a Catalunya: aviat, nous grups locals a Arenys de Munt i Cardedeu
La presentació del grup del Berguedà és una nova mostra de l'expansió de Plataforma per la Llengua a Catalunya, que estén l'activisme lingüístic arreu dels territoris de parla catalana. En els pròxims mesos, l'entitat continuarà creixent i s'hi incorporaran grups locals a Arenys de Munt i a Cardedeu. A Arenys de Munt, el grup es presentarà el divendres 10 d'octubre, amb la xerrada Activista o dropo útil, i a Cardedeu, el divendres 14 de novembre, amb una xerrada dedicada als drets lingüístics.
