El diumenge 14 de setembre, a les 12:30 h, l'Espai Mallorca de Barcelona va acollir la gravació de "Petem la xerrada", un pòdcast de Plataforma per la Llengua que va abordar la relació entre llengua catalana, cultura i identitat. Hi van intervenir quatre referents joves del món cultural: l'escriptora catalana Òmnia l'Bakkali, la filòloga i comunicadora valenciana Gal·la Martí, i dos integrants del grup de música mallorquí Fades: Àngel Exojo i Ferran Pi. El pòdcast, conduït per la periodista Laura Tapiolas i disponible als canals de YouTube i Spotify de Plataforma per la Llengua, va posar sobre la taula les tensions i potencialitats de la cultura en català entre el públic jove a l'hora de promoure la llengua, i s'espera que pugui tenir continuïtat aviat amb més programes.
Al principi de la conversa, Tapiolas fer veure una evidència esperançadora: hi ha més creadors i propostes en català que mai. Però aquesta realitat emergent conviu amb una altra cara de la moneda: la situació del català "al carrer" continua sent feble i només un 30 % de la població l'utilitza habitualment. A partir d'aquí, es van encadenar alguns eixos que van marcar el debat de la sessió: la fractura territorial i la centralització de la cultura, la indústria cultural i la instrumentalització o la generació de referents culturals.
En primer lloc, pel que fa a la fractura territorial i a la centralització de la cultura, els integrants de Fades van explicar la necessitat de replantejar la seva trajectòria fora de Mallorca per poder tirar endavant el projecte. Els mallorquins van apuntar que la manca de suport institucional a les Illes Balears, la censura indirecta i les dificultats per crear un nucli cultural estable en aquest territori els han impedit fer carrera a l'arxipèlag. També Gal·la Martí va apuntar la mateixa dinàmica al País Valencià: hi ha talent i mobilització, però els recursos i oportunitats no són els mateixos a tots els territoris de parla catalana. Els ponents van exposar que, tot i que abans Catalunya exercia de concentrador de circuits i oportunitats, avui aquesta dinàmica també s'ha tensionat per la situació política i la manca d'estructures i suport institucional. Així, la taula va reivindicar el valor d'un format, com el de "Petem la xerrada", que porti veus dels tres territoris per fer diagnòstics comparats i trobar solucions compartides per promoure el català.
Els mitjans i les institucions públiques han d'apostar per creadors amb més sensibilitat lingüística
En segon lloc, la conversa va fer referència a l'estat de la indústria cultural i la instrumentalització dels creadors. Gal·la Martí va abordar la temptació i el perill que comporta operar des d'una estratègia que aposta per noms amb audiències massives que, sovint, no tenen un compromís lingüístic clar. Durant l'enregistrament del pòdcast, es va qüestionar, per exemple, que els mitjans fitxin creadors de contingut amb molts seguidors, però poc ús del català, i es va defensar que els recursos públics s'han de dedicar a projectes més arrelats i de més qualitat. Els ponents van defensar que els creadors no han de caure en la despolitització que es menja el compromís lingüístic. Alhora, durant la conversa, es va reconèixer que la presència de figures amb molta audiència pot afavorir l'accés de públic jove al català, però amb el matís que cal fer-ho amb la garantia que aquests creadors reforcin el seu compromís lingüístic.
“Petem la xerrada: llengua i identitat” amb @lauratapiolas, @omniament, @galetamt i @fadesfadesfades ja comença! pic.twitter.com/yjkJNpcGAG
— Plataforma per la Llengua - Catalunya (@PLlCatalunya)
La importància de generar referents diversos en català
Per acabar, "Petem la xerrada" també va abordar la inclusió i l'antiracisme com a eixos de normalització. L'escriptora Òmnia l'Bakkali va explicar la paradoxa d'una llengua que, per normalitzar-se, ha d'esdevenir també eina d'acollida: parlar en català no pot ser un acte excloent. Els ponents van insistir que cal trencar la percepció infundada que el català és una llengua de classes benestants i, en canvi, van defensar que cal generar referents que abracin la diversitat (persones migrades, membres del col·lectiu LGTBI o persones de les perifèries). L'educació, com va reivindicar Gal·la Martí, és un dels primers terrenys d'intervenció: l'aula d'acollida i el fet d'ensenyar català amb la confiança que tothom el pot aprendre són estratègies clau perquè les persones nouvingudes el facin seu (malgrat que, de per si, no n'hi hagi prou).
-
Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
Finalment, la taula va tancar amb una crida pràctica: cal generar nous referents culturals, plurals i inclusius. No es tracta només de reclamar més contingut en català, sinó de crear espais i formes en català tant en música, com en l'audiovisual, la literatura i els continguts digitals que facin del català una llengua útil, atractiva i quotidiana per a la joventut. Tot i que la caiguda en l'ús social del català és sobretot per culpa del supremacisme lingüístic castellà, que domina les institucions espanyoles, la lluita sempre és necessària. I s'ha de fer des de tots els territoris de parla catalana, aprofitant que els catalanoparlants som deu milions de persones repartides entre quatre estats.
