"El català de l'Alguer es concep més aviat com un element identitari i no ben bé com una llengua, categoria que es reserva per a l'italià, que és la llengua de relació social", expressava el sociolingüista Ivan Solivellas (Palma, 1992) a la presentació del seu nou llibre La llengua de la nostàlgia. Els imaginaris sociolingüístics de l'Alguer (Tirant lo Blanch, 2025), en conversa amb l'historiador Francesc Marco-Palau (Tarragona, 1989), secretari de Plataforma per la Llengua.

L'acte, que va tenir lloc el dissabte 27 de setembre a les 16:30 h a l'escenari 1 de la Setmana del Llibre en Català del passeig Lluís Companys de Barcelona, va oferir un espai de reflexió al voltant de la consciència etnolingüística actual dels algueresos, a partir de la recerca acadèmica duta a terme a la ciutat catalanoparlant de Sardenya per Solivellas, exmembre de l'Executiva de l'entitat i que també havia estat delegat de l'organització a les Illes Balears.

Així, l'autor va desgranar la metodologia emprada per a l'estudi -que va merèixer la VIII Beca de Recerca Joan Veny-, amb entrevistes i grups de discussió, que han permès al professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) extreure conclusions de les ideologies lingüístiques que, a l'Alguer, s'adscriuen a cada idioma. Així, per a Solivellas, "mentre que l'alguerès es defineix com una llengua que et fa ser part de la ciutat, un alguerès autèntic, l'italià es presenta com una llengua anònima, és a dir, que no és exclusiva de ningú".

• Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

La conversa entre Ivan Solivellas i Francesc Marco va cloure amb una activa participació dels assistents, que van rememorar les impressions viscudes en estades a l'Alguer i van posar en valor la renovació de la Biblioteca Catalana de l'Alguer -assolida gràcies a una campanya de micromecenatge de Plataforma per la Llengua-, així com la importància de la recent creació dels Mataresos, la primera colla castellera de la ciutat més oriental de la catalanofonia.