Plataforma per la Llengua País Valencià expressa la seua profunda preocupació davant l'ús creixent del castellà als informatius i programes d'À Punt, així com la pèrdua de garanties lingüístiques i de qualitat derivada del nou model d'externalitzacions massives de continguts. El cas recent d'una connexió en directe feta íntegrament en castellà per una periodista externa, en què l'entrevistada va haver de preguntar si podia parlar en valencià, és  un símptoma greu d'un deteriorament estructural que vulnera la raó de ser del mitjà públic valencià.

«És intolerable que en la radiotelevisió pública valenciana calga demanar permís per a parlar en valencià. El que havia de ser un instrument de normalització lingüística s'està convertint en un espai on el valencià és cada vegada més residual», ha declarat Toni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià. 

• Defensa el valencià amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Cada vegada es fan més freqüents els moments humiliants en directe, com el que es va fer viral fa uns mesos, protagonitzat per un reporter a Benidorm: amb un nivell de valencià inacceptable, va utilitzar expressions com "finalment, va mort" o "desenllaçament". Aquesta mena d'errors no són només episodis puntuals, sinó un símptoma de la dissolució del requisit lingüístic. 

No s'ha d'oblidar que À Punt és l'única emissora en obert que pot oferir, de manera continuada, continguts en la llengua pròpia a tot l'àmbit del País Valencià, enfront d'una saturació gairebé absoluta de canals en castellà i de manca de reciprocitat amb altres corporacions com IB3 i 3Cat. Renunciar al valencià en aquest espai és, per tant, renunciar al dret de la ciutadania a veure i sentir la seua llengua als mitjans públics. 

Una deriva denunciada des de dins i des de fora 

El fet que la nova direcció d'À Punt aposte per augmentar el castellà i castellanitzar el valencià ha arribat en paral·lel amb les denúncies internes de la plantilla, que alerten de manipulació informativa, d'una «privatització brutal de programes de ràdio i televisió sense precedents, amb la consegüent pèrdua de qualitat i d'ús de la llengua» i d'una pèrdua d'autonomia. Els treballadors d'À Punt han protestat contra «la degradació accelerada del servei públic i la destrucció de llocs de treball», i han exigit estabilitat i transparència en la gestió. 

El nou i polèmic llibre d'estil d'À Punt, a més de banalitzar qüestions ja superades socialment, com la violència de gènere, ha estat aprovat sense el vistiplau de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. El text introdueix nombrosos col·loquialismes impropis del registre periodístic i desvirtua el model lingüístic que havia de garantir la qualitat i la coherència del valencià als mitjans públics. A això s'hi afegeix que la direcció d'informatius ha ignorat el criteri del departament lingüístic, l'òrgan teòricament competent en matèria de llengua, buidant-lo de funcions i autoritat real.

A més de deixar-lo fora de la presa de decisions, també s'imposen directrius internes que limiten l'ús de determinades formes plenament normatives, amb instruccions explícites sobre quines paraules o expressions no s'han d'emprar en antena, contradient els criteris lingüístics establerts per l'autoritat normativa. 

El canvi legislatiu ha afeblit el marc de protecció de la llengua als mitjans públics. La nova Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Generalitat Valenciana, de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, ha eliminat tota referència explícita al valencià com a llengua pròpia, d'ús preferent o de foment, trencant amb l'esperit i la lletra de la norma anterior. Aquesta omissió normativa obre la porta a una interpretació laxa del mandat lingüístic i explica, en part, que l'actual direcció d'À Punt puga reduir l'ús del valencià sense incomplir formalment la llei. A més d'aquesta omissió central, el text no fa cap menció a la difusió de la llengua ni del patrimoni lingüístic, en els principis de prestació de servei, ni recull cap referència a la funció que hauria de tenir la Corporació per contribuir a la normalització de la llengua i la cultura pròpies del País Valencià. 

Des de Plataforma per la Llengua, es denuncia aquesta regressió com un pas enrere inadmissible en el reconeixement institucional del valencià i s'exigeix la seua correcció immediata, mitjançant una esmena legal que torne a situar la llengua al centre del servei públic audiovisual.

L'externalització, escletxa per a l'exclusió del valencià 

Des de Plataforma per la Llengua, s'assenyala que el model actual -basat en la subcontractació d'empreses locals i comarcals- permet eludir els requisits lingüístics exigits al personal propi de la cadena. Aquest mecanisme, denuncien, obre la porta que informacions fetes en castellà o en un valencià interferit arriben als informatius sense control lingüístic, ni editorial.

«S'ha trobat la fórmula perfecta per a burlar els requisits de llengua: subcontractar periodistes que no passen pels filtres interns. A més, aquesta pràctica comporta precarietat laboral i una pèrdua de professionalitat, que acaba repercutint també en la qualitat informativa», assenyalen fonts de l'entitat. 

Un problema estructural, més enllà d'À Punt 

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, ja advertia fa poques setmanes que ens trobem en un moment crític: «El que està en joc és la nostra llengua», assenyalant que determinades decisions governamentals han suposat «un atac frontal al valencià».

Des de Plataforma per la Llengua s'entén que la situació d'À Punt no és un cas aïllat, sinó part d'un context més ampli de desprotecció institucional de la llengua, amb polítiques que afebleixen els espais públics d'ús del valencià i redueixen els àmbits professionals on s'exigeix competència lingüística.

A aquesta desprotecció s'hi suma la greu situació del sistema educatiu valencià, on les noves polítiques lingüístiques del Consell amenacen dècades d'avenços en normalització. Les mesures recents en matèria educativa -com la reducció dels programes d'ensenyament en valencià, la permissivitat davant els centres que incompleixen la Llei d'Ús i Ensenyament i la manca de supervisió del percentatge real d'hores en llengua pròpia- estan provocant un retrocés accelerat en la presència del valencià a les aules. Aquesta situació compromet la transmissió generacional de la llengua i debilita la competència lingüística dels futurs professionals, inclosos els que haurien d'alimentar mitjans públics com À Punt. En definitiva, quan el valencià retrocedeix a l'escola, retrocedeix també a la societat i als mitjans. 

Una televisió pública sense valencià no és pública 

Plataforma per la Llengua considera urgent que el Consell Rector i la Direcció General d'À Punt adopten mesures immediates per revertir la deriva actual i garantir el compliment del mandat fundacional de la radiotelevisió pública, que estableix el valencià com a llengua d'ús preferent i com a instrument de cohesió social.

L'entitat reclama, en primer lloc, la incorporació de garanties lingüístiques fermes en totes les externalitzacions. Cada contracte o conveni amb productores i mitjans externs hauria d'incloure una clàusula de compliment lingüístic estricte, amb mecanismes efectius de control i, si cal, de sanció davant de possibles incompliments. Només així es podrà assegurar que el valencià continue sent la llengua vehicular de l'audiovisual públic, també en els continguts produïts fora de la plantilla d'À Punt.

Així mateix, Plataforma per la Llengua insta a restaurar el valencià com a llengua normal i preferent de treball dins de la cadena. Cal que el valencià torne a ocupar el centre de la comunicació periodística i institucional -en informatius, connexions en directe, entrevistes i produccions pròpies o externes-, tal com estableix la mateixa raó de ser d'un servei públic valencià.

Finalment, l'entitat considera imprescindible implantar un sistema de supervisió lingüística real i transparent. À Punt ha de disposar d'un servei intern estable de revisió i assessorament lingüístic, que garantisca la qualitat del valencià en tots els programes i elabore informes públics periòdics sobre el percentatge d'ús de la llengua. Aquesta transparència és una condició necessària per a recuperar la confiança ciutadana i assegurar que el mitjà públic complisca amb la seua funció de defensa i promoció del valencià.

«À Punt va nàixer per a reparar una ferida, la del tancament de Canal 9, i per a oferir una televisió al servei del poble valencià i de la seua llengua. Si hui l'ús del valencià retrocedeix, si es marginen els professionals que l'empren i si es banalitza la llengua pròpia, aleshores À Punt deixa de complir la seua funció pública», conclou Royo.

Plataforma per la Llengua recorda que poder usar la llengua pròpia amb normalitat és un dret ciutadà, no una opció estilística, i que el respecte a aquest dret ha de ser una condició innegociable de qualsevol mitjà públic valencià.