Aquest divendres 31 d'octubre, el ple municipal de l'Ajuntament de Terrassa ha aprovat una moció per exigir al Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya que recuperi les tres hores de català al batxillerat. El text, elaborat per Plataforma per la Llengua, és una iniciativa del consistori per ampliar el suport a la petició, expressada per l'entitat en el manifest obert "Recuperem les 3 hores de català al batxillerat".
Mitjançant aquest manifest, Plataforma per la Llengua vol implicar la ciutadania, entitats i administracions locals, en la demanda al govern de la Generalitat de Catalunya per modificar el currículum de l'assignatura de llengua catalana i literatura perquè es cursin tres hores d'ensenyament en català, en lloc de les dues actuals, en els dos cursos de batxillerat. Mitjançant el manifest, i la moció aprovada a Terrassa, s'exigeix recuperar aquesta tercera hora eliminada l'any 2008.
En els últims anys, el nivell de català escrit i oral dels estudiants de Batxillerat ha anat baixant. Per això, Plataforma per la Llengua va engegar la campanya per augmentar les hores de català a batxillerat, una petició, de fet, que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat al febrer i que el govern no va tenir en compte a l'hora de modificar el decret curricular aquest setembre. Per aquest motiu, l'entitat, ja va presentar al·legacions a la modificació del decret, i va animar tothom a presentar-ne.
Mitjançant el text de la moció aprovada, l'Ajuntament de Terrassa dona suport a l'augment d'hores de català al batxillerat i, alhora, acorda garantir el desplegament de recursos específics en l'àmbit municipal per fer efectiu aquest augment de docència. La moció també reclama que ajuntaments i Generalitat de Catalunya -concretament el Departament d'Educació i Formació Professional- treballin conjuntament amb els agents educatius per preservar el model d'escola catalana, i traslladar l'acord de l'ajuntament als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Departament d'Educació, al teixit associatiu de la ciutat, als centres educatius municipals i a Plataforma per la Llengua com a entitat de referència en la defensa dels drets lingüístics.
A Terrassa, la moció ha estat aprovada amb el suport de 15 regidors d'un total de 27. Hi han votat a favor els grups municipals de Tot per Terrassa (11 regidors), ERC (2) i Junts (2), mentre que Vox (3) i PP (2) hi han votat en contra. Per la seva banda, el PSC (7) ha votat a favor dels dos punts que no feien referència explícita a l'augment de dues a tres hores de docència. Així, ha donat suport a "reclamar que els ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Educació i Formació Professional treballin conjuntament amb els agents educatius per preservar el model d'escola catalana" i a traslladar l'acord a totes les entitats i administracions.
La desaparició de la tercera hora de català al batxillerat
Des del 2008, amb l'entrada en vigor el 2006 de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), es va modificar el currículum educatiu i es van reduir les hores de català al batxillerat: de les tres d'aleshores a les dues d'ara. Malgrat la tendència a la baixa del nivell de català escrit i oral dels estudiants de batxillerat i una presència cada cop més minsa de català en l'ús social, aquesta situació no s'ha revertit i s'han mantingut dues hores de docència de llengua catalana exclusivament.
Per a Plataforma per la Llengua, és urgent prendre mesures concretes per millorar les competències de català pels estudiants de batxillerat, i l'augment de dues a tres hores és només un primer pas. L'entitat no entén que es desaprofiti aquesta oportunitat per millorar la presència del català a l'educació, una mesura que, a més, no té cap cost econòmic, atès que només implica redistribuir l'horari del currículum. L'organització en defensa del català considera que la decisió de mantenir les dues hores de català es contradiu amb el posicionament del govern, que ha manifestat públicament la preocupació per l'estat de salut de la llengua i, concretament, la voluntat d'enfortir la presència del català a l'escola. La decisió també contradiu el contingut del Pacte Nacional per la Llengua, signat pel govern aquest maig, que estipula que ha de "vetllar perquè al final de l'etapa educativa obligatòria l'alumnat assoleixi la competència oral i escrita plena en català, tant en els registres formals com informals".
Tots els motius per reivindicar la tercera hora de català s'expliquen en un manifest de Plataforma per la Llengua presentat el 8 d'octubre al Parlament de Catalunya, que té el suport de la majoria dels sindicats educatius (USTEC-STEs, Comissions Obreres, UGT, Intersindical, COS i SEPC) i d'entitats com Docentscat, un col·lectiu de professors de llengua i literatura catalanes.
