El passat dijous 18 de desembre al matí, el Ple municipal de l'Ajuntament de Manresa va aprovar, amb 23 vots a favor (i tan sols un en contra), una moció per a garantir la inclusió de criteris lingüístics en la contractació pública i en l'atorgament de subvencions. La moció va ser presentada pel grup municipal Fem Manresa -a partir d'un text prèviament aprovat a la Diputació de Girona amb l'assessorament de Plataforma per la Llengua- i va ser aprovada amb els vots favorables de totes les forces municipals (ERC, PSC, IM, Junts, FNC i Fem Manresa, promotors del text). Només la regidora de VOX hi va votar en contra.
Concretament, la moció aprovada demana incorporar clàusules lingüístiques vinculants als Plecs de Clàusules Administratives (PCAP) de totes les licitacions públiques de l'Ajuntament i dels seus organismes autònoms i empreses municipals. La moció acorda garantir el compliment estricte de la normativa lingüística vigent en totes les activitats subvencionades i en tots els serveis externalitzats o contractats per l'Ajuntament. A més, explicita que cal fer-ho d'acord amb la Llei de Política Lingüística, la Llei d'Educació, el Codi de Consum, el Reglament per a l'Ús de la Llengua Catalana i el clausulat lingüístic vinculat amb el PCAP de totes les licitacions públiques de l'Ajuntament i empreses municipals, entenent que el compliment de la llei és el mínim exigible per rebre fons públics. Alhora, estableix com a mesures per a fer-ho possible que el personal que executi el contracte de cara al públic tingui la competència lingüística necessària per atendre la ciutadania en català; establir el català com a llengua de retolació, documentació i comunicació vinculada a l'execució del contracte; i valorar com a criteri d'adjudicació aquelles ofertes que proposin millores en la formació lingüística del personal adscrit al servei, en els casos en què l'exigència lingüística sigui un element intrínsec a l'objecte del contracte i tingui per finalitat garantir el compliment de la normativa en matèria de política lingüística.
Així mateix, també demana explicitar a les bases reguladores de les subvencions (tant en règim de concurrència competitiva, no competitiva i en les nominatives) el compliment de la normativa lingüística. Es posarà especial èmfasi en els àmbits de l'educació en el lleure, l'esport base i la cultura popular, per tal d'assegurar la vehicularitat del català com a llengua d'acollida i cohesió en aquests espais de socialització. Finalment, la moció recull la necessitat de reforçar els mecanismes de seguiment i control per verificar el compliment de les clàusules lingüístiques en serveis públics externalitzats o activitats subvencionades, i crear indicadors per tal de veure'n l'evolució.
Les clàusules lingüístiques com a mesura per a fomentar l'ús del català
Les clàusules lingüístiques són una mesura clau per a fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública o la concessió de subvencions. Aquest instrument forma part de les anomenades "clàusules socials", presents a tots els processos de contractació pública, i són una manera d'aplicar mesures d'acció positiva i transformadora en àmbits d'especial interès, com la igualtat de gènere, la sostenibilitat ambiental o el foment de la llengua.
La inclusió d'aquestes clàusules en la formalització de contractes comporta el compliment obligatori per part del contractant. Per aquest motiu, és important que el contractista (en aquest cas, l'ens local) faci un correcte seguiment del compliment del contracte i estableixi mesures correctores i sancionadores en cas d'incompliment.
La importància de la contractació pública estratègica, un dels àmbits de treball de la Xarxa ImpliCAT
Diversos ajuntaments de Catalunya ja han inclòs aquest tipus de clàusules estratègiques a les seves licitacions i als procediments d'atorgament de subvencions. La Xarxa ImpliCAT, de Municipis actius pel català, ja va abordar aquesta mesura municipal de foment de la llengua a la seva 2a trobada anual, organitzada el 13 de juny de 2025. En aquest context, Carlos Amoedo, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de la Corunya, va oferir una ponència en què va fer un repàs de les diferents lleis que emparen l'ús de clausulat lingüístic, i també de les sentències que limiten el potencial d'algunes polítiques transformadores com aquesta.
A principis del 2026, Plataforma per la Llengua té previst publicar un fullet informatiu sobre el clausulat lingüístic, amb alguns models d'èxit impulsats per ajuntaments d'arreu del domini lingüístic. Esperem comptar amb exemples de l'Ajuntament de Manresa per a donar forma a aquest recull. Com també esperem que molts d'altres consistoris se sumin a aquesta pràctica transformadora, exercint la seva capacitat tractora que permeti obtenir un canvi tangible en el paisatge lingüístic i la disponibilitat lingüística dels béns i serveis contractats o objecte de subvenció municipal.
