El 75,1 % de les converses que es produeixen als entrenaments dels clubs de bàsquet catalans són en català. Així ho recullen les dades globals de la Diagnosi sociolingüística als clubs de bàsquet de Catalunya, l'estudi encarregat per la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) a Plataforma per la Llengua que s'ha presentat aquest dilluns 19 de febrer a la seu de la FCBQ, a Barcelona. En l'acte hi han participat per part de la FCBQ el president, Ferran Aril, i la directiva de programes BQ, Eulàlia Vila, mentre que en representació de Plataforma per la Llengua hi han intervingut el president, Òscar Escuder, i el tècnic d'Estudis i Projectes, Pau Jordana.

La diagnosi demostra, doncs, l'ús majoritari de la llengua catalana als equips del país. Les interaccions que no es produeixen en aquesta llengua són majoritàriament en castellà (23,9 %), un petit percentatge ocorre amb un interlocutor en català i l'altre en castellà (0,9 %) i un residual 0,1 % són en altres llengües.

Entrant més en detall, l'estudi aprecia percentatges diferenciats quan les converses tenen participació d'entrenadors o de jugadors. Mentre que el 78,1 % de les converses en què participen els entrenadors són en català, en el cas de les converses dels jugadors aquesta xifra baixa fins al 70,4 %, 7,7 punts menys.

La figura dels entrenadors com a referents lingüístics

A l'hora de discernir les converses segons la direccionalitat de la interacció, les dades confirmen la figura dels entrenadors com a grans definidors del panorama lingüístic en els entrenaments. Hi ha tres tipologies d'interaccions que superen el 80 % de converses en català, i en totes tres els entrenadors s'hi troben presents. En primer lloc, trobem les converses d'entrenadors quan s'adrecen a jugadores (86,8 % de converses en català) i, en segon i tercer lloc, hi trobem totes les interaccions que es produeixen en converses entre entrenadors i jugadors. És a dir, més de vuit de cada deu converses en les quals hi participen tant entrenadors com jugadors es produeixen en català.

En aquest sentit, el rol de l'entrenador com a referent lingüístic en les interaccions amb (o cap a) els jugadors contrasta amb la llengua habitual de les converses dels entrenadors quan parlen entre ells (les converses en català cauen fins al 66,3 %). Per tant, tot i que en algunes ocasions els entrenadors poden convergir al castellà entre ells, a l'hora d'adreçar-se als jugadors acostumen a fer-ho en català.

Pel que fa als usos en les interaccions dels jugadors, l'ús del català pateix una petita davallada. En les converses entre els jugadors, en els equips masculins hi ha una petita major presència de català (72,5 %) que en els equips femenins (69,5 %). A més, en els equips femenins, les interaccions de les jugadores cap a l'entrenador són el cas amb un menor ús de la llengua catalana (un 54,9 %).

La incidència de la condició lingüística ambiental

Un dels factors d'anàlisi que inclou la diagnosi és la condició lingüística ambiental (CLA) dels municipis als quals pertanyen els clubs. La CLA és un indicador que fa referència a la vitalitat del català en els municipis que, per mesurar-la, té en compte les darreres dades sobre competències lingüístiques del conjunt de la ciutadania de Catalunya, les quals pertanyen al Cens de població i habitatges de l'any 2011. A partir dels percentatges que recull el cens, l'estudi estableix un criteri de classificació que divideix els municipis en tres categories: baixa (la mitjana de coneixement de català és inferior a la mitjana de Catalunya), mitjana (el coneixement de català és semblant a la mitjana de Catalunya) i alta (per sobre la mitjana de Catalunya).

En aquest sentit, l'estudi deixa palès que en contextos en què la CLA és mitjana o alta les interaccions en català sempre són dominants i no baixen del 60 %, amb l'única excepció de les interaccions entre entrenadors als contextos de CLA mitjana. A més, s'observa que la presència del català als entrenaments és major encara en els municipis amb una major competència lingüística. En el cas de les converses entre jugadors, tot i que el català sempre té més presència que les altres llengües, als contextos de CLA mitjana les converses en català suposen un 62,3 % dels registres, mentre que als contextos de CLA alta en són el 82,1 %. A més, pel que fa a la llengua del total de converses, als clubs de CLA alta, el percentatge de converses en català (84,1 %) és fins a 15 punts superior als dels clubs de CLA mitjana (69,1 %). L'estudi no ha pogut determinar, però, resultats concloents en el cas dels contextos de CLA baixa.

Els usos segons el nombre d'habitants de les poblacions

Si ens centrem en la relació amb la mida dels municipis, l'anàlisi dels valors globals dibuixa una tendència: en termes generals, a mesura que creix el nombre d'habitants dels municipis on es troben els clubs de bàsquet, el nombre de converses en català pateix una davallada. Als municipis més petits de Catalunya, doncs, és on trobem una presència més elevada de català als entrenaments.

Pel que fa als municipis més poblats, el nivell amb menor presència de català correspon als municipis entre 70.000 i 250.000 habitants, amb un total del 58,4 % de converses en català (23,5 punts per sota del percentatge als municipis més petits). De fet, en aquests municipis trobem el primer percentatge per sota del 50 % de l'estudi: en les converses entre jugadors/es el català té una menor presència que el castellà (el 47,4 % en català respecte al 52,6 % en castellà). Tot i així, fins i tot en aquest context, en el conjunt de converses en què participen entrenadors (tant amb els jugadors com entre ells), el nombre de converses en català supera el 65 %, un percentatge notable.

L'estudi ha observat un fenomen remarcable als municipis de menys de 20.000 habitants). Existeix un ampli decalatge entre el percentatge de converses en català en les quals participen els entrenadors (només el 59,4 % de les vegades parlen català entre ells) i en les quals s'adrecen als jugadors. En aquest segon cas, pràcticament sempre ho fan en català: un 88,1 % de les vegades que el jugador també participa activament a la conversa i un 87,3 % dels cops que ho fa només l'entrenador. Aquest fet il·lustra, un cop més, la destacable consciència lingüística dels entrenadors: tot i tenir interaccions en castellà amb els altres entrenadors, a l'hora de dinamitzar l'entrenament i interactuar amb els jugadors passen a fer servir el català.

Diferències segons la ubicació dels clubs al territori

Pel que fa a la distribució territorial, la diagnosi aprecia tres perfils diferenciats segons les vegueries. D'una banda, als clubs de les Terres de l'Ebre i les comarques gironines, la presència de català és pràcticament homogènia: al total de les converses escala fins al 90 %. Si entrem al detall, a les Terres de l'Ebre les converses entre jugadors (82 %) tenen una clara menor presència de català que quan els entrenadors s'adrecen als jugadors (96 %). En canvi, a les comarques gironines, els percentatges s'inverteixen: els jugadors tenen un 96 % de les converses entre ells en català, però quan els entrenadors es dirigeixen als jugadors, aquest percentatge cau fins al 79 %.

En segon terme, als municipis de la Catalunya Central s'aprecien un 78 % de converses en català en els entrenaments. En aquest cas, les diferències entre els dos tipus d'interaccions no són tan notables però, novament, emfatitzen la importància de la figura dels entrenadors com a agents importants en la definició del panorama lingüístic. Mentre que la presència de català assoleix un percentatge del 71 % en les converses entre jugadors, el percentatge escala fins al 87 % en les interaccions dels entrenadors cap als jugadors.

Finalment, a l'àrea metropolitana de Barcelona i les vegueries de Tarragona i el Penedès hi ha una presència total positiva de català (superior al 60 %), però existeixen diferències molt destacables en els usos entre jugadors (amb nivells per sota del 50 %) respecte als dels entrenadors quan s'adrecen als jugadors (amb nivells més elevats). En aquest perfil, a més, cal destacar els usos lingüístics en les interaccions dels entrenadors quan s'adrecen als jugadors dels clubs del Penedès, on el 100 % de les converses anotades es produeixen en català. Aquesta dada contrasta amb un ús clarament inferior pel que fa a les converses entre jugadors (49 % en català).

L'anàlisi qualitativa

L'estudi també ha permès identificar tres comportaments lingüísticament destacables. En primer lloc, la major part de les vegades que el català i el castellà coexisteix en les interaccions a un entrenament, el català es converteix en la llengua majoritària en les converses entre castellanoparlants i catalanoparlants. Tot i així, és un comportament vinculat sobretot a les vegueries de fora de l'àrea metropolitana (independentment de la CLA o de la mida del municipi). En el cas de l'àrea metropolitana, la tendència porta, sobretot els infants catalanoparlants, a canviar de llengua en favor del castellà. És a dir, tot i que la llengua d'interacció habitual acostumi a ser el català, allà on el català és la llengua majoritària els catalanoparlants tendeixen a amagar el català en les interaccions amb castellanoparlants. Per tant, hi ha clares diferències pel que fa als canvis i manteniments de llengua en funció del territori on es produeix la coexistència lingüística.

Per altra banda, l'estudi de la distribució funcional dels usos lingüístics ha permès identificar com, fins i tot en els contextos més catalanoparlants, infants i entrenadors tendeixen a incorporar paraules i expressions castellanes en tres situacions: a l'hora de celebrar, a l'hora d'esperonar o animar els companys i a l'hora de donar indicacions tècniques concretes. Tot i així, però, l'ús d'aquestes expressions no comporta un canvi sostingut de llengua sinó que, habitualment, es tracta d'un ús puntual i esporàdic. Per tant, possiblement es tracta d'un element més aviat "inconscient" i que s'ha de vincular a una interiorització castellanitzada de certes expressions esportives (moltes no estan estrictament vinculades al món del bàsquet, sinó que són habituals en diversos esports).

A més, l'anàlisi qualitativa ha permès plasmar que els entrenadors són els veritables referents estructurals per la vitalitat del català als entrenaments. També en els contextos menys proclius a la presència del català (municipis de CLA baixa i amb una forta presència d'entorns multiculturals), els observadors han destacat el compromís dels entrenadors en l'ús d'estratègies pel manteniment de la llengua catalana, estratègiques que la situen constantment com la llengua de les indicacions col·lectives i dels missatges grupals.

Situacions en què cal posar l'èmfasi per millorar els usos

A la vista dels resultats, malgrat l'optimisme que desprenen, Plataforma per la Llengua detecta la necessitat de revisar i transformar la tendència a la convergència lingüística al castellà mostrada per alguns dels entrenadors observats. Per exemple, en les situacions en què es normalitza el fet de canviar de llengua amb infants castellanoparlants (o infants d'origen estranger), en el context específic de les indicacions individuals. Es tracta d'una actitud innecessària, que normalitza la diglòssia i que incorre en el risc d'enviar un missatge exclusivista implícit. Això pot representar un element d'erosió de la presència del català als entrenaments.

Per revertir el procés esmentat, Plataforma per la Llengua anima la FCBQ a exercir de manera encara més decidida el rol com a formadora d'aquests professionals. Atès que la FCBQ és l'espai de formació per als entrenadors (així com d'acreditació per a les titulacions que permeten exercir), es pot aprofitar aquest espai per acabar de consolidar la consciència i sensibilitat lingüística d'aquests actors. En les formacions (o altres espais i jornades de convocatòria per als entrenadors), més enllà de reconèixer la tasca que duen a terme per instaurar el català com a llengua d'ús, cal introduir la importància de mantenir la llengua en totes les situacions, i conscienciar que no és necessari ni adequat d'abandonar o amagar el català en pràcticament cap situació.