Arran de la pressió exercida per Plataforma per la Llengua, Ebro ha incorporat, finalment, el català al sistema d'infroentreteniment, a l'aplicació, a la documentació d'oferta comercial i als contractes de compravenda. L'entitat va denunciar l'automobilista catalana quan va descobrir que havia rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya sense complir cap dels requisits lingüístics exigits.

L'empresa es va acollir l'any 2022 a una línia de subvencions del Departament d'Empresa i Treball destinada a projectes de reindustrialització per tornar a produir cotxes a la fàbrica de Nissan de la Zona Franca de Barcelona. Se li va atorgar, a fons perdut, un import d'1.998.604,30 euros. Per aconseguir la subvenció, però, l'empresa havia de complir els requisits fixats a la Resolució EMT/4049/2022, de 21 de desembre, per la qual s'aprovaven les bases reguladores de la línia de subvencions.

En aquesta resolució es fixaven alguns requisits lingüístics: les empreses beneficiàries havien de complir els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i, de manera genèrica, "qualsevol altra obligació legal o reglamentària que els pugui afectar". D'aquesta manera, les empreses havien d'estar en condició de poder atendre els consumidors quan s'expressessin en català, tenir la senyalització, els cartells d'informació fixa i els documents d'oferta de serveis en català, i incloure el català als rètols i les informacions fixes de l'interior dels centres laborals adreçades als treballadors.

Plataforma per la Llengua va denunciar l'empresa a la direcció general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, l'organisme competent, per incomplir les obligacions lingüístiques fixades per l'ajuda econòmica pública que li va ser atorgada. Després de tres mesos sense resposta per part de la Generalitat, a finals del 2025 l'entitat va interposar un recurs d'alçada. L'administració encara no s'ha pronunciat sobre aquest recurs, tot i que Ebro ha dut a terme els canvis exigits. 

Un cas que agafa volada més enllà d'Ebro

Arran d'aquest primer cas, l'entitat va analitzar quines altres empreses s'havien beneficiat de la mateixa subvenció per a la reindustralització i va trobar que quatre empreses més incomplien flagrantment les obligacions lingüístiques. Aquestes empreses són Hamelin Brands (popularment coneguda com a Oxford, i que es dedica a la producció de material escolar), Stark Future (que produeix motocicletes de cross elèctriques), AkzoNobel Coatings (l'empresa que domina el mercat de pintures i que fabrica les marques Titanlux i Bruguer) i Essity Spain (fabricant de productes d'higiene i que opera amb marques com Colhogar, Tena i Tork). Aquestes quatre empreses es van beneficiar de la subvenció amb un total de 2.407.867,26 €.

• Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

L'entitat ja va denunciar aquestes quatre empreses i, malauradament, l'administració continua sense respondre, tal com va passar amb Ebro. En cas que continuï sense respondre o que la resposta no sigui satisfactòria, l'entitat interposarà un recurs d'alçada.

View this post on Instagram

A post shared by Plataforma per la Llengua (@plataformaperlallengua)

Tot i que arran del cas d'Ebro l'entitat va demanar a l'administració que activés sempre la inspecció per assegurar-se que els requisits es complissin, ja que és inadmissible que quan l'administració fixa uns requisits lingüístics no s'encarregui de fer-los complir, davant la sospita que moltes altres subvencions i ajudes tinguin les mateixes mancances Plataforma per la Llengua continuarà revisant-les per si troba més casos com aquests.