Un 85 % de les pel·lícules que s'han estrenat en català durant el 2025 no s'han pogut veure als cinemes del País Valencià, les Illes Balears i Andorra. És una de les principals conclusions d'un informe sobre l'exhibició de cinema en català que ha elaborat Plataforma per la Llengua a partir de les dades del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i de la informació facilitada per distribuïdores i sales de cinema. 

Entre el 3 de gener i el 25 de desembre de 2025 es van estrenar un total de 114 pel·lícules i documentals en versió original, doblada o subtitulada al català dins del circuit comercial. Totes aquestes estrenes van arribar a Catalunya, però només 20 es van projectar al País Valencià (17,5 %), 17 a Andorra (14,9 %) i 16 a les Illes Balears (14 %). Només dues pel·lícules -Wolfgang i Mar i cel- es van poder veure als cinemes dels quatre territoris, i no sempre de manera simultània. 

L'informe posa de manifest una distribució molt desigual del cinema en català i una oferta extremament limitada fora de Catalunya, sovint reduïda a una o dues sales i amb poques sessions. En el cas del País Valencià, cap pel·lícula doblada al català s'hauria estrenat a més d'un cinema, i la majoria de les projeccions s'han concentrat als Multicinemes Sucre de Vila-real. A les Illes Balears, gairebé totes les estrenes s'han pogut veure només a Palma, principalment al CineCiutat, amb una presència testimonial a la resta d'illes. A Andorra, en canvi, les còpies doblades al català han estat les majoritàries, fet que ha permès que s'hi poguessin veure alguns dels títols més taquillers de l'any. 

• Ajuda'ns a impulsar el català al cinema: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

La publicació també evidencia que la presència del cinema en català fora de Catalunya es basa, majoritàriament, en versions originals en català, mentre que el doblatge hi té una presència molt minoritària. Al País Valencià, de les 20 pel·lícules estrenades en català, 12 ho van fer en versió original i només 8 amb doblatge, cap de les quals es va projectar a més d'un cinema. A les Illes Balears, 10 de les 16 estrenes van ser en versió original, i la majoria es van concentrar al CineCiutat. Aquestes dades confirmen que el doblatge en català -clau per garantir l'accessibilitat a un públic ampli- pràcticament no arriba als cinemes d'aquests territoris. 

Incompliment de la Llei del cinema de Catalunya des de fa més de 15 anys 

Plataforma per la Llengua recorda que, tot i l'existència de la Llei del cinema de Catalunya, que estableix quotes mínimes de cinema en català, la normativa s'incompleix de manera sistemàtica des de fa més de quinze anys. La manca de desplegament reglamentari i de sancions ha impedit revertir la situació de precarietat del català a les sales. A la resta de territoris, l'absència total de regulació deixa el cinema en català a mercè de la voluntat de distribuïdores i exhibidors. 

L'informe també constata que, fins i tot quan les pel·lícules arriben doblades o subtitulades al català, les sales programen molt poques sessions, sovint en horaris de baixa afluència, durant pocs dies i fora de les sales amb millor qualitat tècnica. A més, aquestes versions pràcticament no es promocionen, fet que dificulta que el públic en tingui coneixement i consolidi l'hàbit d'anar al cinema en català. 

Ajudes al doblatge i la subtitulació, Dia del Cinema en català i requisit de promoció de les versions en català 

Per a Plataforma per la Llengua, el problema no és la manca de públic, sinó la manca d'oferta. L'entitat recorda els èxits recents de pel·lícules rodades en català com Alcarràs, Casa en flames, El 47 o Wolfgang, i reclama a les administracions que augmentin les ajudes al doblatge i a la subtitulació en català, que condicionin els ajuts a una promoció efectiva de les versions en català i que facin complir la legislació vigent. També proposa mesures per incentivar les sales, com incrementar progressivament les subvencions a mesura que les pel·lícules es mantenen en cartellera o instaurar un Dia del Cinema en català amb preus reduïts. 

Per a l'entitat, anar al cinema en català ha de ser una opció normalitzada i accessible, no un acte d'activisme. Si no s'amplia l'oferta des del primer dia, amb més sessions, millors horaris i més difusió, el cercle viciós continuarà condemnant el català a una presència residual a les sales.