Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions a l'avantproposició de Llei de regulació del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, del Consell de Mallorca, per tal que protegesqui i promogui el català. L'entitat defensa que la llengua no és només un instrument de comunicació sinó un element constitutiu del paisatge cultural, i fa una crida a la ciutadania a presentar al·legacions abans del 15 d'abril a través de la seu electrònica del Consell de Mallorca, seguint aquest model i la guia que hem preparat per facilitar-ho.

Amb les al·legacions, l'organització en defensa del català vol que s'inscorporin a la llei apartats específics per impulsar la llengua pròpia a través de clàusules lingüístiques en la contractació pública i a través d'un requisit lingüístic per als treballadors de la institució que gestiona l'espai. També a partir de la retolació i la senyalització, els mitjans materials i digitals, les activitats culturals, educatives, divulgatives, esportives o turístiques i la promoció de la toponímia tradicional en català en tots els suports vinculats a la Serra.

L'entitat recorda que, d'acord amb la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO (2003), ratificada per l'Estat espanyol el 2007, el patrimoni cultural immaterial constitueix una de les bases de la nostra diversitat cultural i que preservar-lo garanteix la continuïtat de la creativitat humana. La mateixa Convenció estableix que el patrimoni immaterial es manifesta, entre d'altres, en l'àmbit de les tradicions i expressions orals, inclosa la llengua.

Per això, tota l'arquitectura institucional, tots els mecanismes de governança, totes les mesures de protecció agrària, patrimonial o ambiental previstes en la nova llei poden esdevenir insuficients si no incorporen de manera explícita la protecció i la promoció de la llengua catalana com a element estructural del paisatge cultural de la Serra. No té sentit blindar marges, possessions, olivars o camins històrics si no es protegeix també la llengua que els ha donat nom, que n'ha articulat l'ús i que n'ha fet possible la transmissió intergeneracional. Malgrat l'abast ambiciós de protecció de l'avantproposició de la Llei de regulació del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, en cap moment de tot l'articulat es fa referència a la protecció de la llengua pròpia.

Es vulnera el marc constitucional, estatutari i legal en matèria lingüística

La Llei de regulació del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana, en la redacció sotmesa a informació pública, s'allunya de manera clara i sistemàtica del marc constitucional, estatutari i vigent en matèria lingüística. Tant la Constitució espanyola, com l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, la Llei de normalització lingüística, la normativa autonòmica sobre ús de les llengües oficials i la legislació reguladora dels consells insulars estableixen un mandat inequívoc de protecció, foment, normalització del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. No obstant això, la Llei de regulació del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana omet mesures necessàries per a garantir aquest mandat i contradiu de manera directa o implícita la normativa vigent. En cas d'aprovar-se amb el text proposat, vulneraria el principi de jerarquia normativa i la potestat reglamentària en els termes previstos a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

Els sis àmbits d'actuació pel català que s'han d'incorporar a la llei

Per tot això, Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions que s'alineen, en part, amb el Pla d'Actuacions Urgents en matèria de política lingüística elaborat pel Consell Social de la Llengua Catalana el 2025. En primer lloc, la contractació pública vinculada a la gestió, conservació, manteniment, promoció o explotació de serveis dins l'àmbit de la Serra ha d'incorporar clàusules lingüístiques que garantesquin l'ús del català com a llengua vehicular en la prestació del servei. Així mateix, els contractes de concessió o autorització d'activitats econòmiques -com refugis, centres d'interpretació, serveis guiats, transport, restauració, etc.- han d'incloure l'obligació d'utilitzar el català en la totalitat de les seves activitats.

En segon lloc, el personal contractat o adscrit als serveis de gestió, vigilància, informació, atenció al públic, educació ambiental o qualsevol altre servei de la Serra de Tramuntana ha d'acreditar un nivell adequat de coneixement del català, suficient per desenvolupar amb normalitat les seues funcions.

En tercer lloc, el paisatge lingüístic de la Serra de Tramuntana ha d'estar en català, llengua pròpia del territori. Això inclou la retolació informativa, senyalització, plafons interpretatius, fullets, material divulgatiu, els cartells de benvinguda als accessos als camins i rutes, les indicacions de senderisme i les plaques explicatives sobre la flora i fauna locals, els fullets turístics que descriguin els itineraris, els punts d'interès i qualsevol altre element comunicatiu.

En quart lloc, els mitjans materials emprats en l'exercici de funcions públiques -com vehicles oficials, dispositius electrònics, navegadors, aplicacions informàtiques i sistemes de comunicació- així com els materials digitals vinculats a la Serra -com aplicacions mòbils, mapes interactius o codis QR de continguts interpretatius- han d'estar configurats i oferir la informació principalment en llengua catalana, garantint la coherència lingüística en tots els punts de contacte amb el públic i reforçant el català com a llengua pròpia.

En cinquè lloc, les activitats culturals, educatives, divulgatives, esportives o turístiques que es duguin a terme amb suport institucional dins l'àmbit de la Serra han d'usar el català com a llengua principal de desenvolupament. Això inclou, per exemple, tallers, visites guiades, xerrades, espectacles, presentacions de material divulgatiu o activitats lúdiques i esportives.

En sisè i darrer lloc, s'ha de promoure activament la toponímia tradicional en català en tots els suports cartogràfics, digitals i promocionals vinculats a la Serra. Això inclou mapes oficials, guies turístiques, aplicacions mòbils, senyalització de camins i rutes, plaques interpretatives, fullets informatius, materials educatius i qualsevol altre recurs que mostri noms de llocs, muntanyes, torrents, platges, miradors, pobles o elements naturals i culturals.

Com pots presentar al·legacions?

Per facilitar-te la feina, hem redactat aquest model d'al·legacions i hem elaborat una guia per fer-ho pas a pas. També pots fer-lo servir com a model per a redactar les teves pròpies al·legacions, fent les aportacions que consideris oportunes. Quanta més varietat d'arguments, més força tindrem!