El caprici és una composició musical de forma lliure que en el període barroc s'identificava amb el ricercare i la fantasia. Acostuma a tenir una naturalesa ràpida que, amb l'aparició de Paganini, va endinsar-se en un virtuosisme extrem per explorar les possibilitats tècniques de l'instrument. Posteriorment, i amb el mateix objectiu, van ser molts els compositors que van continuar component capricis, entre els quals dos violinistes catalans com Joan Manén i Jordi Cervelló. Manén fou un dels primers a difondre obres poc conegudes de Paganini de les quals va fer diverses transcripcions. Cervelló va escriure capricis al llarg de vint-i-un anys, i va crear així un conjunt de vint-i-quatre peces d'alt valor musical i pedagògic.