Plataforma per la Llengua va celebrar el dijous 16 d'abril a les 19.30 h la segona edició de Petem la xerrada, el pòdcast en directe que reflexiona sobre l'estat del català. En aquesta ocasió, el debat es va centrar en el paper del català dins el món associatiu i els moviments populars, en un acte obert al públic celebrat a La Kontra de Gràcia.

En la sessió, dinamitzada per la periodista Laura Tapiolas, van participar Maria López, presidenta dels Castellers de Barcelona; Alexia Devin, de la Federació de Casals de Joves de Catalunya; Miquel Borràs, president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), i Ricard Valentí, de l'entitat gitana Rromanipe's. 

La conversa es va obrir amb una mirada històrica al paper del català com a llengua de cohesió i de lluita. Des del moviment veïnal es va recordar com, durant el franquisme, les associacions de barri van esdevenir espais clau d'organització col·lectiva on, a més de defensar drets bàsics com l'habitatge o els serveis públics, també es promovia l'ús i l'aprenentatge del català en un context d'absència de la llengua en l'àmbit educatiu i institucional. En molts barris, aquestes entitats van actuar com a espais informals de transmissió lingüística, especialment per a persones arribades d'altres territoris de l'Estat.

• Ajuda'ns a fer créixer l'ús del català en els moviments socials: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

També es va fer valdre la contribució de la comunitat gitana a la llengua i la cultura catalanes. Ricard Valentí va destacar la presència de paraules d'origen gitano en el català col·loquial i va reivindicar la identitat dels gitanos catalans com a part inseparable de la societat catalana.

L'associacionisme, clau per a integrar lingüísticament els nouvinguts

Pel que fa a les onades migratòries, els participants van coincidir a assenyalar el paper clau de l'associacionisme com a espai d'ús i aprenentatge lingüístic. Des dels casals de joves es va explicar com els fills de la immigració dels anys seixanta, formats en el model d'immersió lingüística, han contribuït a normalitzar l'ús del català en espais juvenils i comunitaris. En la mateixa línia, des del món casteller es va subratllar que la participació en entorns catalanoparlants facilita un aprenentatge natural i viu de la llengua.

El debat també va abordar els reptes actuals, amb especial atenció a la gestió de la diversitat lingüística dins les entitats. Maria López va qüestionar el fals dilema entre drets socials i drets lingüístics i va defensar que el català pot ser present en les lluites socials sense dificultar-ne els objectius. Des dels casals de joves, es va remarcar que la llengua s'aprèn sobretot en contextos de participació real, més enllà de l'ensenyament formal: "la llengua que es parla és la llengua que es viu".

La sessió es va tancar amb una mirada de futur compartida: la necessitat de mantenir el català com una llengua útil, present i compartida en la vida associativa. En aquest sentit, es va incidir en la responsabilitat de les entitats a l'hora de generar espais oberts, accessibles i actius que facilitin la incorporació de nous parlants i reforcin l'ús social de la llengua.