Plataforma per la Llengua suma esforços amb quatre entitats més per impulsar la segona edició de "Mantenir el català, el repte 21 dies", un repte perquè tots els catalanoparlants es mantinguin parlant en català amb tothom durant, com a mínim, 21 dies. En aquesta segona edició, la campanya es proposa sobretot arribar als professionals sanitaris i aconseguir que metges, infermers i tots els treballadors dels centres de salut s'adrecin en català als pacients i als companys. El repte ha començat aquest dijous, 7 de maig, i s'allargarà fins al 28 de maig. També hi donen suport els col·lectius Mantinc el català i Salut pel Català, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i Òmnium Cultural. 

Els organitzadors del repte volen conscienciar sobre la importància de no canviar automàticament de llengua i recorden que 21 dies és el període de temps que se sol fer servir per a considerar que un hàbit es pot consolidar. Amb aquesta segona edició de la campanya, les entitats volen que, de mica en mica, els catalanoparlants abandonin la subordinació lingüística al castellà. A les xarxes, les entitats animen tothom a compartir la seva experiència amb l'etiqueta #Repte21Dies i #MantincElCatalà.  

Tot i que el repte s'adreça a tots els catalanoparlants, en aquesta segona edició es posa èmfasi en el món de la salut. Les organitzacions impulsores del repte recorden que per a ser un bon professional sanitari cal comunicar-se amb els pacients en la seva llengua, i, fins i tot si no són catalanoparlants, el fet de parlar-hi, si més no d'entrada, en català demostra un arrelament i una proximitat a la cultura del país que generen una confiança que els pacients agraeixen. Amb aquesta idea, el repte es proposa que tant els professionals sanitaris com el personal administratiu dels centres de salut s'adrecin sempre en català als pacients i parlin sempre en català també amb els seus companys de feina. El sistema sanitari és un espai clau de confiança i d'acollida, i el fet de garantir-hi la presència del català representa garantir drets, proximitat i qualitat humana i assistencial. 

La submissió dels catalanoparlants al castellà, un dels dos factors que contribueixen a explicar la residualització de la llengua pròpia 

La submissió dels catalanoparlants al castellà és un dels dos factors que contribueixen a explicar la residualització del català, així com l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol, que ens discrimina lingüísticament. Tots dos factors, amb un pes desigual, fan prescindible el català, i, per tant, en fan perillar el futur, perquè les llengües que no són útils ni necessàries desapareixen. En el cas concret de Catalunya, segons una enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua a GESOP, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua, un percentatge elevadíssim i d'allò més preocupant. A l'hora d'explicar-ne els motius, el 43,5 % afirma que canvia de llengua "per respecte" o "per educació". Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3 % opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.  

Aquests arguments, però, solen ser adaptacions cognitives dels parlants per a justificar la seva submissió, i són arguments fàcilment desmuntables: el "respecte" per altri hauria d'implicar, de fet, que fossin els parlants d'altres llengües els qui parlessin la llengua de Catalunya. Pel que fa a l'argument de "l'educació", tampoc no es considera de "mala educació" el fet de no parlar en la llengua pròpia del lloc, i només s'aplica per als catalanoparlants. A més, les dades diuen que a Catalunya gairebé tothom entén el català i, per tant, no té sentit canviar al castellà.