Nòvas ← d’Autras notícias

Plataforma per la Llengua denuncia 1.000 dies de bloqueig polític a l’oficialitat del català a la UE i reclama a Sánchez que actuï amb Alemanya

L'entitat considera que el retard no és una qüestió tècnica, sinó una decisió política, i acusa el govern espanyol d'haver prioritzat altres negociacions europees abans que els drets lingüístics dels catalanoparlants

Plataforma per la Llengua fa una crida a la ciutadania perquè enviï postals digitals a Pedro Sánchez, José Manuel Albares i Salvador Illa exigint el desbloqueig de l'oficialitat del català a Europa

Plataforma per la Llengua torna a reclamar a Pedro Sánchez que negociï amb Alemanya i desbloquegi l'oficialitat del català a la Unió Europea. L'entitat denuncia que ja fa mil dies que l'executiu espanyol es va comprometre a fer oficial la llengua a Europa, i considera que mil dies no són un simple retard, sinó una decisió política. Ara, l'organització en defensa del català fa una crida a tothom a fer pressió a Pedro Sánchez, el ministre José Manuel Albares i el president Salvador Illa tot fent-los arribar una postal digital a través del web de la campanya catalaoficial.eu/1000dies.

Aquesta setmana s'han complert 1.000 dies des que el govern espanyol es va comprometre públicament a impulsar l'oficialitat del català a la Unió Europea, una reivindicació històrica que, gairebé tres anys després de la seva sol·licitud formal al Consell de la UE, continua encallada. Davant d'aquesta situació, Plataforma per la Llengua denuncia l'immobilisme de l'executiu espanyol i assegura que la manca d'avenços ja no respon a dificultats jurídiques ni administratives, sinó a una manca d'esforç polític.

En un vídeo llançat a les xarxes socials, l'entitat recorda que, durant aquests 1.000 dies, el govern espanyol sí que ha estat capaç de desplegar negociacions complexes i d'alt nivell dins les institucions europees i internacionals. En aquest període, l'Estat ha negociat l'elecció de Nadia Calviño com a presidenta del Banc Europeu d'Inversions, ha aconseguit que Teresa Ribera fos designada vicepresidenta executiva de la Comissió Europea i fins i tot ha pactat una excepció específica amb l'OTAN. A més, des del 2023, el Consell de la Unió Europea ha aprovat més de 400 actes legislatius, la majoria amb el suport d'Espanya. Per a Plataforma per la Llengua, aquests precedents demostren que el govern espanyol ha estat donant prioritat a altres temes durant les negociacions.

Per això, reclama a Pedro Sánchez que doni prioritat a les negociacions amb els estats que encara mantenen reticències, especialment Alemanya, i que deixi de relegar l'oficialitat del català a un segon pla.

Enviament de postals a Sánchez, Albares i Illa

En el marc d'aquesta denúncia, l'organització convida la ciutadania a enviar postals personalitzades a Pedro Sánchez, al ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, i al president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, per queixar-se dels mil dies de demora i demanar-los que facin els passos polítics necessaris per a desbloquejar el reconeixement. La campanya es vehicula per mitjà del web catalaoficial.eu i s'acompanya d'un vídeo de denúncia i d'accions de sensibilització a les xarxes socials.

Una campanya de Plataforma per la Llengua que ve de lluny 

Plataforma per la Llengua recorda que, durant els darrers dos anys, ha impulsat nombroses iniciatives per a mantenir viva la reivindicació i augmentar la pressió institucional i internacional sobre el govern espanyol i els estats membres. Entre altres accions, l'entitat es va reunir el gener passat a Brussel·les amb el relator especial de les Nacions Unides sobre qüestions de minories, Nicolas Levrat, per denunciar el bloqueig polític a l'oficialitat per part dels governs conservadors d'Europa a petició del PP espanyol. També ha promogut accions de pressió institucional i territorial, com ara una campanya conjunta amb més de quinze entitats de Badalona perquè Xavier García Albiol influís en el posicionament del PP sobre la qüestió.

Alhora, Plataforma per la Llengua ha facilitat eines perquè ajuntaments i entitats internacionals pressionin els governs europeus favorables a l'oficialitat a través de xarxes d'agermanament, i ha mantingut mobilitzacions públiques constants, com el mapping  reivindicatiu projectat a la Pedrera de Barcelona coincidint amb el Dia d'Europa de l'any passat. L'entitat també ha enviat cartes directes a Pedro Sánchez en què denunciava la inacció del govern espanyol i reclamava que aprofités la presidència de torn del Consell de la UE i les negociacions obertes per a construir una majoria favorable al reconeixement oficial del català.

Per a Plataforma per la Llengua, el fet que, després de 1.000 dies, el català continuï sense ser oficial a la Unió Europea evidencia que l'Estat espanyol no ha situat aquesta qüestió entre les seves prioritats polítiques reals. L'entitat insisteix que l'oficialitat no és tan sols una qüestió simbòlica, sinó una eina imprescindible per a garantir els drets lingüístics dels més de deu milions de parlants de català i per a assegurar la igualtat de la llengua dins les institucions europees.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin