Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs a l'Ajuntament de Barcelona contra l'arxivament de la denúncia per la vulneració de drets lingüístics que va patir l'artista Roc Blackblock per part d'un agent de la Guàrdia Urbana durant una identificació policial. L'entitat reclama que es revoqui l'arxivament i s'obri un expedient disciplinari contra l'agent, i alerta que el criteri adoptat pel consistori per haver arxivat el cas és perillós perquè banalitza situacions de discriminació lingüística i pot deixar sense protecció víctimes de discriminacions en què, finalment, s'ha garantit l'atenció en català.
Els fets denunciats per l'artista urbà es remunten al 12 de març, quan agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona van identificar Blackblock mentre pintava un mural al barri de la Salut de la capital catalana, en el marc d'una protesta contra la turistificació i la gentrificació de la zona, al costat del Park Güell. Durant la identificació, el ciutadà va demanar expressament ser atès en català, però l'agent va qüestionar aquesta petició i va afirmar que no sabia si tenia obligació de contestar-li en català, exigint-li que li mostrés una llei que l'obligués a fer-ho.
L'entitat considera que aquests fets constitueixen una vulneració clara del dret d'opció lingüística, per bé que l'agent va acabar parlant amb l'artista en català. L'entitat recorda que cap ciutadà no ha de justificar davant d'un agent de l'autoritat el seu dret a ser atès en una llengua oficial, i per això considera molt greu que l'Ajuntament de Barcelona decidís arxivar les actuacions sense incoar cap expedient disciplinari.
Arxivament de la denúncia perquè la vulneració dels drets lingüístics no va ser "reiterada"
L'11 de maig l'Ajuntament de Barcelona va comunicar l'arxivament en una resolució que sosté que no hi va haver una vulneració "efectiva ni definitiva" dels drets lingüístics perquè posteriorment l'atenció va poder continuar en català, i argumenta també que no consta una negativa "persistent, reiterada o deliberada" per part de l'agent.
Plataforma per la Llengua considera que aquest criteri és jurídicament erroni i profundament preocupant. L'entitat defensa que la vulneració dels drets lingüístics es produeix des del moment en què un ciutadà reclama ser atès en una llengua oficial i l'Administració -especialment en la persona d'un agent policial- qüestiona aquest dret, pressiona el ciutadà i l'obliga a justificar la petició de ser atès en català. Per a l'organització, la llei no exigeix en cap cas que la negativa sigui definitiva, reiterada o persistent perquè hi hagi una vulneració.
Els agents de policia tenen el deure reforçat de respectar els drets lingüístics dels ciutadans
El recurs de Plataforma per la Llengua contra l'arxivament subratlla que la discriminació es produeix en un context especialment sensible, com és una identificació policial, en què existeix una relació clara d'autoritat i en què el ciutadà pot sentir-se coaccionat davant la possibilitat de ser denunciat per una negativa a identificar-se. Per això, l'entitat considera que els agents de l'autoritat tenen un deure reforçat de respectar els drets lingüístics dels ciutadans.
En el text presentat, l'organització defensa que l'agent podria haver comès diferents infraccions previstes a la Llei 16/1991, de les policies locals, especialment per la possible discriminació per raó de llengua, per la manca de respecte o per una consideració greu envers el ciutadà, així com per l'incompliment greu dels deures funcionals.
L'Administració ha de garantir els drets lingüístics des del primer moment: no ha de dependre del ciutadà
Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua demana que es revoqui l'arxivament i s'obri expedient disciplinari contra l'agent. Discriminacions com la que va patir l'artista Roc Blackblock no es poden normalitzar ni quedar reduïdes a un simple "ús inicial del castellà" per part dels agents policials: acceptar el criteri de l'Ajuntament implicaria deixar desprotegides moltes discriminacions lingüístiques quotidianes i traslladar als ciutadans la càrrega d'haver de defensar i explicar uns drets que l'Administració té l'obligació de garantir des del primer moment.
