Plataforma per la Llengua denuncia que el procés de gentrificació del Poblenou de Barcelona, promogut per les institucions, està expulsant el català del barri, i reclama a les administracions que incorporin estudis d'impacte lingüístic en els grans projectes urbanístics i despleguin mesures correctores a fi de garantir la presència del català en el comerç, les empreses i les noves promocions d'habitatge. L'entitat ho ha fet públic aquesta tarda en el marc de la presentació de l'Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou, el primer acte de la campanya "Llengua, torna a casa", amb la qual es vol evidenciar l'impacte en l'ús de la llengua d'un model de ciutat que expulsa veïns, transforma el comerç i debilita la vida comunitària.
L'estudi de Plataforma per la Llengua posa de manifest una correlació entre l'encariment de l'habitatge, l'augment destacat de població provinent de països amb un PIB per càpita superior al català (els anomenats expats, que es concentren sobretot a Gràcia i el Poblenou), la caiguda en l'ús social del català i el creixement de l'ús del castellà i l'anglès als comerços. En paraules de Xavier Dengra, coordinador d'Empresa i Consum de l'entitat, el treball explica que "el Poblenou s'ha convertit en un producte de consum, que desperta l'interès de persones d'arreu del món que trien viure-hi, a causa, també, de les polítiques i els discursos promoguts per les institucions en pro de la transformació urbana", i que això ha fet créixer el preu del lloguer per metre quadrat un 70,5 % entre el 2014 i el 2025, i el preu de compra un 84 %, per damunt de la mitjana de Barcelona.
L'expulsió dels veïns i la substitució per persones expatriades, un perfil de resident temporal estranger d'alt poder adquisitiu, està tenint un impacte en l'ús del català: n'ha reduït la vitalitat entre la població i en els establiments comercials, que Plataforma per la Llengua ha tornat a analitzar aquest 2026. Pel que fa als comerços, l'entitat ha analitzat la llengua de la retolació identificativa i informativa de 67 establiments de la Rambla del Poblenou, així com la llengua de salutació i la llengua de resposta, i hi ha detectat un augment molt notable de l'anglès, especialment en la retolació informativa -els rètols informatius de l'exterior o l'aparador- i una disminució clara del català com a llengua de salutació i de disponibilitat.
Així, la retolació identificativa en llengües diferents del català i el castellà -principalment l'anglès- ha passat del 6 % el 2012 al 22 % el 2026. Però el creixement més significatiu de l'anglès ha estat en la retolació informativa, la informació més pràctica, en què passa del 0 % del 2012, i el 2 % el 2022, al 26 % del 2026. Tot i que en la retolació identificativa el català es manté (i el castellà també), i continua sent la llengua més habitual (és la del 78 % dels comerços), en la retolació informativa el català retrocedeix lleugerament (del 68 % del 2012 al 64 % del 2026) i el castellà també hi creix de manera important: del 34 % al 46 %. El català cau com a llengua de salutació del 34 % al 21 %, mentre que el castellà creix del 61 % al 79 %, i els treballadors ja parlen més en castellà, fins i tot si els clients se'ls adrecen en català: el castellà creix com a llengua de resposta ("de disponibilitat", se'n diu) del 29 % al 52 % entre el 2012 i el 2026 mentre que el català recula del 69 % al 48 %.
Per a Plataforma per la Llengua, l'estudi en l'àmbit comercial del Poblenou suggereix que la distribució lingüística de la retolació s'està adaptant a un nou model en què el català es limita, sobretot, a la façana per tal de complir la llei o per una qüestió folklòrica: manté, per tant, una funció simbòlica i identitària. Tanmateix, el castellà i, cada vegada més, l'anglès es consoliden com a llengües pràctiques i de competitivitat. Pel que fa a les interaccions orals, com s'ha vist, el castellà ja és, de fet, la llengua predominant en les interaccions.
Els processos de gentrificació, un nou atac al català
L'organització en defensa del català denuncia que a la situació d'emergència en què es troba el català s'hi afegeix ara un nou enemic: els processos de gentrificació que erosionen barris en què el català no havia retrocedit tant. A Barcelona, el fenomen es replica a la Vila de Gràcia. A la resta de territoris de parla catalana, el fenomen té repercussions també al barri antic de Girona, a Russafa de València, a la Marina Alta o a Santa Catalina de Palma, per exemple.
Plataforma per la Llengua considera que els indrets en què l'ús del català té bona salut són claus per a garantir el futur de la llengua. Per això, reclama territorialitzar les polítiques lingüístiques per confeccionar-les segons l'ús social de la llengua a cada lloc, i incorporar la perspectiva lingüística a totes les polítiques públiques vinculades a l'urbanisme, l'habitatge i la promoció econòmica. En aquest sentit, l'estudi recull diferents iniciatives del País Basc, Gal·les o Irlanda per tal d'augmentar la fixació de la població local a les àrees en què més es parla la llengua pròpia, i també mostra que en països com Dinamarca o els Països Baixos l'anglès també fa retrocedir el neerlandès i el danès, i la situació comença a preocupar les institucions.
Discursos que legitimen el procés de gentrificació i venen el Poblenou
En l'informe, l'entitat també constata que el procés de gentrificació del Poblenou no només s'ha construït per mitjà de dinàmiques materials, sinó que s'ha potenciat discursivament. Amb el suport de les institucions, el Poblenou s'ha venut com un producte global, creatiu i "de moda". A partir del marc analític dels sociòlegs Luc Boltanski i Laurent Thévenot, l'informe identifica una hegemonia dels discursos que legitimen la transformació urbana com a símbol de progrés i projecció internacional, mentre que les perspectives crítiques sobre la pèrdua de cohesió social i identitat local apareixen de manera molt més reactiva i marginal.
Per això, Plataforma per la Llengua subratlla que el problema per al català no són les persones nouvingudes, sinó un model que expulsa població arrelada, la que ajuda els nouvinguts a arrelar i adoptar el català, i afavoreix entorns més castellanitzats i en què es pot viure plenament en anglès, tant en l'àmbit laboral com en el comercial i social.
Les polítiques públiques, clau: estudis pilot d'avaluació d'impacte lingüístic en les grans operacions urbanístiques per equiparar-se als estudis d'impacte ambiental
Davant d'aquest escenari, Plataforma per la Llengua reclama començar a elaborar estudis pilot d'impacte lingüístic en plans i operacions urbanístiques que comportin un increment significatiu de la població, unes avaluacions que, en el futur, haurien d'equiparar-se als actuals estudis d'impacte ambiental. A més, l'entitat demana crear indicadors periòdics d'ús social de la llengua que permetin establir llindars de substitució lingüística i distingir entre mesures preventives, correctives o plans de xoc. Pel que fa als nous habitants, l'organització aposta per enviar una carta de benvinguda als nous empadronats per explicar-los, en la línia del que fa Dinamarca, les opcions per a aprendre català, la importància de fer-ho, la repressió històrica que ha patit la llengua i la necessitat de normalitzar-la.
A més, l'entitat demana que les empreses tinguin l'obligació de definir plans d'acollida lingüística i d'oferir als treballadors nouvinguts la possibilitat d'assistir a cursos de català en horari laboral. Per potenciar el coneixement de la llengua, també caldria incrementar el nombre de cursos de català, diversificar-ne els nivells i les tipologies per a adaptar-los a les necessitats reals o puntuals, i augmentar el nombre de programes específics de català per a treballadors del sector comercial i de l'hostaleria, a més d'espais informals de pràctica oral.
Més inspeccions, canvis en la declaració autoresponsable de les llicències i clàusules lingüístiques
En la línia de mitigar els efectes lingüístics de la gentrificació, Plataforma per la Llengua aposta per augmentar el nombre d'inspeccions i sancions en cas d'incompliment de la normativa lingüística en l'àmbit comercial, reforçar el cos tècnic de l'Agència Catalana del Consum i que el Servei d'Inspeccions de l'Ajuntament de Barcelona també s'hi impliqui. És necessari establir un control efectiu del compliment de la normativa existent, identificar les zones amb un major retrocés del català en la retolació comercial i actuar-hi amb plans territorials específics de les gerències d'Urbanisme, de Promoció Econòmica i dels serveis d'inspecció. Per tal d'assegurar que la retolació dels establiments és en català, seria convenient incorporar una casella específica als formularis de declaració autoresponsable en finestreta única a l'hora de demanar noves llicències comercials. A més, caldria incorporar la normativa lingüística a la pàgina web oficial d'instruccions municipals "Com obrir un establiment".
Encara en l'àmbit comercial, l'entitat demana ampliar les ajudes amb criteris de bonificació als establiments històrics amb arrelament lingüístic, declarar zones de "protecció cultural i comercial" amb criteris lingüístics, incorporar clàusules lingüístiques als ajuts a la rehabilitació d'edificis d'interès patrimonial i que puguin contenir comerç històric per a perpetuar-ne la contribució al paisatge lingüístic. Per últim, en l'àmbit de l'habitatge, l'organització demana garantir la presència del català en tota la documentació informativa adreçada a compradors o llogaters i establir clàusules sancionadores per a les empreses constructores (incloent-hi web, xarxes socials i pisos pilot), així com exigir l'ús del català en la senyalització, els intèrfons, la domòtica compartida de la comunitat i els elements de seguretat dels edificis i dels espais comuns.
Plataforma per la Llengua fa una crida a administracions i agents socials i econòmics a treballar per tal de restituir el català en els seus espais legítims. Aquesta és la casa del català i si la llengua n'és expulsada, i continua perdent els pocs espais d'ús intensiu que manté, el català no té futur -ni tampoc la comunitat que s'hi identifica. Cal intervenir-hi i calen polítiques públiques ambicioses i un pressupost a l'altura.
