Aconseguir tres-cents mil nous parlants d'eusquera en l'horitzó temporal d'una dècada. Aquest és l'objectiu del projecte Pizkunderako Erronka 2036, el projecte d'Euskalgintzaren Kontseilua, la principal plataforma d'entitats en defensa del basc, que marca les línies estratègiques de l'organització. Plataforma per la Llengua manté un estret vincle de col·laboració amb l'organització basca i va ser present a l'acte de presentació del projecte aquest dijous 28 de maig al matí.

La convocatòria, duta a terme Andoain (País Basc), a la sala d'actes d'un complex d'indústries culturals que és bressol de capçaleres periodístiques i entitats del teixit associatiu, el Martin Ugalde Kultural Parkea, va comptar amb la participació de representants de moltes entitats internacionals. A més de Plataforma per la Llengua, hi van ser A Mesa pola Normalización Lingüística, Euskal Konfederazioa, Òmnium Cultural, i l'European Language Equality Network (ELEN), que van acompanyar els dirigents de Kontseilua en la seva posada en escena.

Durant l'acte, i per contextualitzar el projecte presentat per Euskalgintzaren Kontseilua a favor del basc, les diverses entitats participants van exposar els reptes actuals del gallec, el català i el gal·lès, i van examinar el paper de les institucions i de les entitats en l'avenç de les respectives llengües minoritzades.

Francesc Marco, de Plataforma per la Llengua, reclama polítiques públiques ambicioses a favor del català

A la seva intervenció, el secretari de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, va analitzar els resultats de la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població de Catalunya, tot fent èmfasi en la necessitat de revertir l'actual situació d'emergència lingüística del català, tant des de les institucions com des de la societat civil. En aquest sentit, Marco va remarcar la importància que les entitats exigeixin a l'administració el compliment de la legislació i el desenvolupament de polítiques públiques ambicioses a favor del català, a més de desenvolupar campanyes pròpies d'activació social, com les que impulsa Plataforma per la Llengua. En la mateixa línia, la presidenta de l'European Language Equality Network (ELEN), Elin Haf Gruffydd Jones, va desgranar el moment actual del gal·lès i la necessitat de les llengües minoritzades de ser present a les institucions europees i internacionals, perquè siguin respectats els drets lingüístics.

Per la seva banda, el president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Marcos Maceira, va presentar els propers passos del protocol Lingua Vital, document de referència que el mes de març es va donar a conèixer a Santiago de Compostel·la i que té l'adhesió de més de quatre-centes entitats de l'associacionisme i el món acadèmic de Galícia. Per la seva part, Sébastien Castet, portaveu d'Euskal Konfederazioa -confederació d'associacions del País Basc Nord- va emmarcar el programa de treball que estan duent a terme des de Baiona per enfortir l'eusquera en el context de l'Estat francès.  Ernest Montserrat, membre de la junta d'Òmnium Cultural, va traslladar a l'auditori basc els diversos debats al voltant del Pacte Nacional per la Llengua impulsat recentment pel Govern de la Generalitat de Catalunya, així com el posicionament de l'entitat fundada el 1961 sobre el seu desplegament.

Objectiu: guanyar 300.000 parlants

Després de l'exposició de les diferents realitats sociolingüístiques, la secretària general d'Euskalgintzaren Kontseilua, Idurre Eskisabel, i el coordinador de l'organització, Manex Mantxola, van presentar als mitjans de comunicació el seu plantejament "Pizkunderako Erronka 2036", un ambiciós pla de creixement dels parlants d'eusquera a partir de l'anàlisi poblacional de la situació actual -actualment, es guanyen uns quinze mil nous parlants cada any- i les potencialitats d'ampliar aquesta base de bascoparlants durant la propera dècada.

El projecte de revitalització de la llengua, que també pretén que l'ús social de l'eusquera passi del 15,3 % al 20 % en deu anys, inclou també una demanda específica a les administracions perquè el pressupost destinat a les polítiques a favor de l'eusquera augmenti de manera considerable, del 0,45 % actual fins a arribar al 2 %.

Galeusca lingüístic

La participació de Plataforma per la Llengua en l'acte de presentació del projecte Pizkunderako Erronka 2036, ideat per Euskalgintzaren Kontseilua, s'emmarca en la col·laboració continuada que comparteixen totes dues entitats, conjuntament amb A Mesa pola Normalización Lingüística, per projectar bones pràctiques en matèria d'activisme lingüístic i legislació. Les tres organitzacions també formen part d'ELEN.