Aquest divendres 19 de juny, Plataforma per la Llengua analitzarà a Manresa la relació històrica entre la catalanofòbia i els drets lingüístics dels catalanoparlants amb un col·loqui a càrrec de l'analista Aleix Sarri, emmarcat en el cicle de seminaris "Més Semicercles", que enguany es dedica íntegrament a la catalanofòbia. L'acte, que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, començarà a les 18.30 h i es farà al Centre Cultural el Casino. 

Aleix Sarri, que durant molts anys ha estat assistent i assessor al Parlament Europeu, té un màster en Relacions Internacionals per l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i el 2025, va publicar "Ànima de república". En aquest llibre repassa la història de la relació entre Catalunya i el poder polític castellà o espanyol, i mostra les tensions provocades per dues concepcions de la política molt diferents. Són aquestes tensions polítiques, tal com revela el llibre, que van donar lloc, ja des de molt antic, a la catalanofòbia. 

Al col·loqui es tractaran set grans qüestions: el rebuig del nacionalisme espanyol a la diversitat cultural i lingüística, la idea del castellà com a lengua común, les raons de la resistència catalana a l'assimilació, el contrast de l'ordenament jurídic espanyol amb les democràcies lingüístiques (els sistemes igualitaris de reconeixement de les llengües), les causes històriques de la catalanofòbia, la figura jurídica del delicte d'odi i la seva adequació o no, i el rol de la societat civil per defensar els drets lingüístics. 

• Ajuda'ns a renovar els discursos en defensa del català i a fer-los arribar a tothom: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Nacionalisme espanyol, supremacisme lingüístic i hostilitat al català

El nacionalisme espanyol ha estat tradicionalment supremacista castellà. Molt identificat amb la identitat castellana, ha vist l'idioma de Castella com "la llengua comuna" i "nacional" d'Espanya, en contrast amb idiomes com el català, que ha presentat com a "regionals" i "particulars". Segons el nacionalisme espanyol, el castellà seria essencialment diferent i superior als altres idiomes propis de l'Estat espanyol, tant per raons intrínseques com històriques. 

L'espanyolisme planteja que les característiques gramaticals del castellà el feien singularment apte per a esdevenir una llengua franca i deslliga la seva expansió de la imposició estatal. Aquesta ideologia imagina que els parlants d'altres idiomes peninsulars van adoptar lliurement el castellà en una data molt primerenca per la seva utilitat intrínseca. Aquesta visió es fonamenta en mites. Fins al segle XX la majoria dels parlants d'altres idiomes de l'Estat espanyol ignoraven el castellà. La seva expansió fins llavors es limitava als usos formals, circumscrits a les classes benestants i a les relacions amb el poder. Per altra banda, a Europa l'expansió del castellà com a llengua materna coincideix gairebé a la perfecció amb les fronteres de l'Estat espanyol.

El nacionalisme espanyol no és singular en la seva obsessió homogeneïtzadora. Amb tot, ha tingut menys èxit que altres nacionalismes d'estat europeus. Diverses llengües minoritzades a l'Estat espanyol gaudeixen d'una vitalitat molt alta en comparació amb les d'altres minories al continent europeu. En el cas del català a Catalunya, la resistència a l'assimilació ha estat molt notable. Això contrasta amb l'abandonament generalitzat dels catalanoparlants a la Catalunya del Nord, a l'Estat francès, a partir de mitjan segle XX.

La resistència històrica al supremacisme lingüístic castellà ha generat una notable catalanofòbia a l'Estat espanyol. Es pot considerar catalanòfoba qualsevol expressió que promogui, justifiqui o inciti l'hostilitat, el menyspreu, la discriminació, la violència o la fragmentació envers la llengua catalana, les persones que la parlen o les que en defensen l'ús. 

La catalanofòbia, transversal

La catalanofòbia no està, actualment, circumscrita a les elits. La discriminació lingüística es produeix en contextos ben variats, més formals o menys. Les xarxes socials n'han esdevingut un vehicle destacat. En tots aquests contextos són habituals expressions com "esto es España y aquí se habla español", "tú eres español y tienes que hablar español" o "el catalán es un dialecto". També són habituals tòpics estigmatitzadors, no sempre coherents, que presenten el català com un idioma endarrerit i rural, administratiu i artificial, agonitzant i inútil o, simplement, com una llengua no apta o ridícula en contextos determinats. 

Més Semicercles, un projecte de Plataforma per la Llengua 

El col·loqui que es durà a terme a Manresa s'insereix en el cicle anual "Més Semicercles", que porta els debats sobre la llengua als diferents territoris del domini lingüístic. "Més Semicercles" forma part del projecte Semicercles de creació i difusió d'idees i de marc discursiu per a la restitució i normalització del català. El cicle d'enguany està dedicat a la catalanofòbia. Plataforma per la Llengua vol explorar aquest fenomen i les seves causes, estendre'n la consciència entre la població i impulsar marcs conceptuals que permetin combatre'l i superar-lo.