El passat divendres, 5 de juny, la Sala d'Actes Joana Vigo i Squella de la Casa de Cultura de Ciutadella acollí la presentació del documental de Plataforma per la Llengua Eivissa, tresor pagès. La peça audiovisual mostra el valor cultural del cant pagès pitiús i reflexiona sobre les causes de la situació actual de la llengua a Eivissa i Formentera i la desconnexió progressiva amb el territori arran de l'impacte provocat per la turistificació sobre la cultura.

Es projectà per primera vegada a Menorca, després de passar per Eivissa, Formentera i Mallorca. L'acte comptà amb la presència de Roger Cassany, director del documental, així com d'Elena Ribas, cantadora i una de les protagonistes de l'obra i més d'una trentena d'assistents. L'acte fou presentat per Assumpta Gorrias, coordinadora del voluntariat de Plataforma per la Llengua a Menorca.

L'acte començà amb una petita presentació de l'obra per part de Cassany. Tot seguit es visionà la peça documental i, finalment, s'encetà una tertúlia d'intercanvi d'impressions i reflexions entre els participants a la presentació i els assistents.

Cassany explicà que Eivissa, tresor pagès "és un experiment que consisteix en reunir les persones que tenen coses a dir al voltant del cant pagès: cantadors, polítics, mestres, activistes, etc., i generar un espai creant les condicions perquè passin coses; els reunim a l'hotel Destino Pachá, els feim sopar, cantar i conversar, i a partir d'aquí afloren totes les preguntes, respostes, contradiccions al voltant del cant pagès, que està en perill d'extinció".

En el col·loqui es conversà sobre els usos lingüístics del jovent i la preocupació per l'educació i el paper dels mestres. Ribas explicà que, tot i la fragilitat del cant, encara es transmet generacionalment, però és insuficient: "Vaig començar a fer cursos arreu de l'illa amb infants que s'animaven a cantar. A poc a poc la cosa ha anat generant més interès". Així i tot, explicà que l'adolescència és una etapa complicada perquè sol ser més difícil que en aquelles edats s'animin a cantar i no s'avergonyeixin de mantenir viva la tradició. En aquest sentit, Cassany insistí que per preservar aquest cant s'ha d'evitar folkloritzar-lo: "És una cosa popular, de tota la vida, que es podria convertir en una acció popular i cultural i, en canvi, s'acaba folkloritzant; es converteix en un aparador, una mostra de cultura suposadament antiga sense donar a espai a que passi de manera espontània".

També es debaté sobre les diferències entre les gloses, improvisades a Mallorca i Menorca, i la cançó eivissenca, que sempre se sol preparar abans de la vetlada.

Finalment, es va concloure l'acte amb el cant pagès de Ribas i amb la voluntat de refer ponts entre Menorca i les Pitiüses, i fer més trobades de cultura popular i cantades amb més freqüència per conèixer-se més entre illes i compartir experiències.

Un bé cultural en perill d'extinció 

El cant pagès d'Eivissa i Formentera, una de les expressions culturals més úniques -alhora que desconegudes- dels territoris de parla catalana, d'Europa i del món, és en perill d'extinció i no gaudeix de cap protecció com a patrimoni immaterial. Les cantades tradicionals i populars que se solien fer fins als anys 80 i 90 a l'illa i que s'allargaven nits senceres s'han deixat de fer. De manera semblant i quasi paral·lela, la llengua catalana ha viscut un gran retrocés a Eivissa, una illa que ha viscut una de les transformacions més grans i ràpides de la mediterrània en aquests darrers 25 anys.