El català és majoritari a Esporles, tot i que perd terreny entre la població de 15 a 44 anys. Aquesta és una les principals conclusions de l'estudi d'usos lingüístics d'Esporles elaborat per Plataforma per la Llengua, titulat "L'ús del català a Esporles. Mesurament d'usos lingüístics al carrer", que es va presentar dimecres 10 de juny a la sala d'actes de Sa Fàbrica, a la localitat mallorquina. L'acte fou presentat per Catalina Rosselló Nicolau, regidora de Política Lingüística de l'Ajuntament d'Esporles, i Pau Jordana Moreso, responsable de l'àmbit d'Estudis i Projectes de Plataforma per la Llengua.

Objectius i metodologia

L'estudi parteix de la intenció de saber quina presència té el català en els usos lingüístics de la població d'Esporles. Per tal d'aconseguir els resultats, s'han tengut en compte dos objectius principals: descriure els usos lingüístics de la població i explicar i analitzar els usos lingüístics de la població en relació amb diferents variables rellevants.

En l'àmbit metodològic, per tal de recollir informació directa sobre la vitalitat del català es va emprar la tècnica de l'observació no participant en tres rutes diferents dels carrers del municipi, que es van recórrer  en moments i dies diferents de la setmana. De cada una de les converses escoltades, els observadors han anotat el nombre d'infants (2-14 anys), adolescents (14-24), joves (25-44), adults (45-64) i gent gran (més de 65), el gènere dels participants i la llengua de la conversa.

Una vegada desenvolupat el treball de camp (entre dissabte 21 de febrer i diumenge 15 de març), es va recollir informació de 1.115 converses. Amb un nivell de confiança del 95 %, i atenent el percentatge de població de l'àmbit territorial del municipi que declara saber parlar català (p/q = 82,6 %1), el marge d'error de la mostra és de ±2,73 %.

Context sociolingüístic municipal

Esporles, en comparació amb Mallorca, mostra una estructura més envellida i amb un menor pes de la població jove, possiblement vinculat a les diferències de pes de la població nouvinguda en edat laboral que condicionen la resta de l'illa. A més, pel que fa al lloc de naixement (qüestió demolingüística que defineix què condiciona les possibilitats del català d'esdevenir una llengua normalitzada), a Esporles tres de cada quatre habitants (75,5 %) són nats en territoris de parla catalana i, entre la resta, un 7,6 % són nats a la resta d'Espanya i un 16,9 % són nats a l'estranger. El fet que a Esporles hi continuï residint una bona proporció de població que domina el català possibilita, precisament, la seva transmissió a la població nouvinguda.

Pel que fa a la contextualització socioeconòmica, en línies generals, ens trobam davant un municipi amb una condició socioeconòmica més favorable que la del conjunt de Mallorca, i amb una situació laboral òptima (tot i l'amenaça que suposa l'índex de reemplaçament).

En relació amb el coneixement de català, a la zona de la Serra de la Tramuntana, les capacitats competencials de la població són lleugerament superiors al conjunt de l'illa. En destaca, especialment, una capacitat pràcticament homogènia de poder entendre (un 99,29 %) i llegir (un 93,22 %) en llengua catalana. En el cas de la capacitat escrita (tant llegir com escriure), de fet, la zona de la serra de Tramuntana presenta unes condicions bastant més òptimes que les del conjunt de l'illa.

Anàlisi dels resultats

Pel que fa als usos lingüístics globals, la primera aproximació és prou positiva: un 64,2 % de les interaccions recollides eren en català, un 27,3 % en castellà i el 8,5 % restant en altres llengües (majoritàriament en anglès i alemany). A diferència de les dades de l'EULIB (Enquesta d'usos lingüístics de les Illes Balears) en què un 54,3 % declara fer servir el català de forma habitual, el mesurament dels usos lingüístics al municipi permet recollir que, en el cas d'Esporles, l'ús habitual del català ascendeix fins a més de sis de cada deu converses.

Quant als usos segons el grup d'edat, és una de les característiques més explicatives de la variació en l'ús del català als carrers d'Esporles. La presència del català en les interaccions és especialment positiva quan a les converses es troben dos grups d'edat concrets: la població infantil (entre 2 i 14 anys) i la població envellida (més de 65 anys). En el cas de les converses en què hi ha infants, l'ús del català forma part de pràcticament tres de cada quatre converses (el 73,4 % són en català) i, en el cas de la població envellida, la presència ascendeix fins al 82,6 %. Les dades poden estar mostrant una major presència de català entre els ciutadans autòctons. S'estima que els grups d'edat més "extrems" (els infants i la gent gran) poden ser aquells en què trobam una menor incidència de població d'altres indrets i, per tant, les observacions hauran recollit una bona quantitat d'informació de converses entre població autòctona. En aquest sentit, les converses en què participen aquests grups d'edat, el català sempre es troba per sobre del 70 %.

Amb relació als usos segons la interacció, a diferència del que passa entre la població de més de 65 anys, els usos lingüístics de la població adulta estan molt més influïts per la presència del castellà i altres llengües. En les converses en què només parlen adults entre ells (de 25 a 64 anys), l'ús del català cau fins al 49,2 %, mentre que el castellà ocupa un 32,6 % de les converses i les altres llengües són el 18,2 % restant. Tot i això, a l'hora d'interactuar amb infants, l'ús del català torna a adquirir una presència molt notable. A les converses entre infants, joves i adults, la proporció d'interaccions en català creix fins al 74,4 %.

Els usos segons la ruta observada mostren uns usos desiguals. En el cas de la ruta 1 (zones poliesportives i centres educatius), la presència del català a les converses ascendeix fins al 69,2 %, mentre que la ruta 2 (zona vinculada a l'oci, l'hoteleria i la restauració) la proporció cau fins al 60 %. En el cas de la població entre 25 i 44 anys, de fet, a la ruta 2 trobam la primera presència del català per davall del 50 %: només el 49,5 % de les converses són en català; el 33 % són en castellà i un 17,5 % en altres llengües. És a dir, a les zones d'oci i restauració dues de cada deu converses són en altres llengües, i tres de cada deu són en castellà.

Finalment, pel que fa als usos segons el moment de la setmana, s'ha observat que canvien substancialment. L'estudi sobrerepresenta els caps de setmana de forma intencionada perquè són els moments amb major afluència de gent al carrer, però quan s'estableixen les diferències segons el criteri, apareixen variacions significatives. Així, durant el caps de setmana, només el 61,8 % de les converses a Esporles són en català, mentre que, entre setmana, la xifra ascendeix fins a 69,3 %. En relació amb els diferents grups d'edat, en tots els casos l'ús del català cau a les converses durant el cap de setmana.

Conclusions

Tot i que les dades no permeten discernir segons la condició de resident de la població observada, l'anàlisi ens permet intuir que els usos observats es troben molt condicionats per una afluència de població "flotant" en règim turístic. En les converses en què no hi participen els segments de població amb menys possibilitats de "mobilitat turística" (els perfils "mantenidors"), l'ús del català disminueix significativament. A més, a les converses en què no participen infants o gent gran és on trobam una major presència de converses en altres llengües. Malgrat tenir en compte la influència de la població flotant, convé posar èmfasi, també, en el descens de l'ús en els segments de la població adolescent i jove. Tot i la influència de la qüestió demogràfica i turística, hi ha un marge de millora pel que fa al manteniment dels hàbits entre infants i adolescents i, sobretot, pel que fa a la incorporació de nous parlants a la comunitat lingüística.

Encara que convendria ampliar les observacions elaborades per la ruta 3, es pot afirmar que la presència del català creix en aquelles zones més properes als contextos escolars i esportius (ruta 1), mentre que disminueix a les zones més vinculades a l'oci, l'hoteleria i la restauració (ruta 2).

Línies potencials d'actuació

S'ha de tenir en compte que el mesurament global de les converses no recull exactament els usos de la població esporlerina perquè les dades sovint incorporen converses de població que no resideix al municipi. Ara bé, sí que mostra la vitalitat del català als seus carrers, incloent-hi el conjunt de dinàmiques provocades per la influència de la població que no hi resideix.

Així, es proposen diverses línies d'actuació. En primer lloc, reforçar el rol dels infants i la gent gran com a "perfils mantenidors" del català. També es proposa posar el focus en tractar la pèrdua de parlants entre la població de 15 a 44 anys, així com articular mecanismes d'acollida lingüística per garantir la incorporació de parlants a la comunitat lingüística. Finalment, l'estudi de Plataforma per la Llengua destaca com a mesura potencial posar l'èmfasi en les afectacions que provoquen les dinàmiques socioeconòmiques i la presència de població "flotant" en els usos del carrer.