Una seixantena de representants de la política municipal de Catalunya han assistit aquest divendres, 12 de juny, al matí, a la 3a Trobada de municipis actius pel català de la Xarxa ImpliCAT. La jornada, organitzada per Plataforma per la Llengua a la Casa del Mar de Barcelona, ha combinat la presentació de cinc experiències municipals amb una ponència especialitzada sobre seguiment i avaluació de polítiques públiques i ha servit per fer balanç de les polítiques lingüístiques impulsades durant el mandat municipal i per dotar els ajuntaments d'eines per avaluar-ne l'impacte.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha destacat en la inauguració que la Xarxa ImpliCAT s'ha consolidat durant els darrers tres anys com un espai de cooperació entre municipis compromesos amb el català. Plana ha explicat que l'entitat ha acompanyat més de 70 consistoris en la definició i desplegament de polítiques lingüístiques locals i ha contribuït a impulsar noves regidories de llengua, taules locals i plans municipals arreu de Catalunya. "Els ajuntaments són una peça clau per a garantir la presència del català en tots els àmbits de la vida quotidiana", ha defensat Plana, que ha celebrat que el Govern de la Generalitat hagi assumit la política municipal com un eix prioritari de les polítiques lingüístiques. Josep Maria Recasens, coordinador d'Administracions Públiques de l'entitat, ha repassat l'evolució dels darrers anys d'activitat de l'ImpliCAT i ha recordat que aquesta és l'última trobada abans de les eleccions.
La trobada s'emmarca en el projecte ImpliCAT, una línia d'acció de Plataforma per la Llengua orientada a oferir serveis, eines i assessorament als ajuntaments per reforçar les polítiques lingüístiques locals. En aquest marc, l'entitat ha elaborat recursos com una guia breu de política lingüística municipal i un recull de bones pràctiques, i ha impulsat iniciatives relacionades amb les clàusules lingüístiques en la contractació pública, el comerç local, la formació del personal públic i l'acompanyament en l'elaboració de plans de llengua.
La jornada ha comptat també amb la participació del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, que ha recordat la implicació històrica dels ajuntaments en la promoció del català i ha posat d'exemple la seva actuació durant la República i la transició democràtica, així com l'impuls del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNPL). Vila ha defensat que impulsar la llengua des dels ajuntaments és important per tres motius: "Per les grans competències dels consistoris, pel coneixement capil·lar que tenen del país, i per estratègia, perquè la descentralització de les polítiques lingüístiques als 948 municipis les fa més sòlides contra qualsevol atac". El conseller de Política Lingüística ha conclòs amb un objectiu a la vista: "Hem d'aconseguir que cada vegada hi hagi més municipis que tinguin mirada lingüística, de la mateixa manera que hem incorporat una mirada de gènere i una mirada ambiental. Cal que tots i cadascun dels electes del país incorporin aquesta mirada".
La Casa de la Creació Digital de Barcelona i el Pla local de llengua de Cardedeu
El primer bloc de la trobada ha servit per compartir experiències municipals innovadores en favor del català. Marta Salicrú, comissionada d'Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona, ha presentat la Casa de la Creació Digital, una iniciativa que vol reforçar la presència de la llengua en els entorns digitals i donar suport als creadors de contingut en català. La Casa de la Creació Digital ofereix un espai físic i un programa de serveis que vol acompanyar els creadors de contingut en català en el salt cap a la professionalització, i es proposa ser un pont entre el talent i la indústria, i ajudar a convertir idees en formats sòlids i sostenibles. "Volem que la llengua sigui atractiva per als joves i volem que es vegi poc la petjada institucional: és intencionat", ha explicat. Salicrú ha recordat que el comissionat d'Ús Social del Català va arrencar a mig mandat i ha defensat la importància de començar a actuar, fins i tot sense tenir cap pla d'acció.
Per la seva banda, Ignasi Planas, regidor de Llengua Catalana de l'Ajuntament de Cardedeu, ha parlat del procés participatiu d'elaboració del Pla local de llengua del municipi, una experiència que ha implicat la ciutadania i el teixit associatiu en la definició de les prioritats lingüístiques locals. Planas ha explicat que, malgrat que el coneixement de la llengua a Cardedeu és alt, el seu ús social ha anat disminuint els darrers anys, i que cal actuar. En aquest sentit, el regidor ha defensat que amb un pressupost petit també es poden fer grans projectes. Planas ha explicat que van fixar diferents eixos d'acció (administració, arrelament, comerç, cultura, salut i ús social al carrer) i que el mateix ajuntament va fer trenta propostes, partint de les experiències d'altres municipis conegudes a través de la Xarxa ImpliCAT. "El procés participatiu no va començar amb un full en blanc, sinó amb 30 mesures. Això ha estat clau", ha defensat. A través de dues sessions, les persones van valorar la idoneïtat de les propostes, van fer desenes de comentaris que hi afegien matisos i en van proposar una trentena de noves, especialment en els àmbits de cultura, educació i arrelament.
La Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Manresa, la Lliga per la Llengua de Vic, i els comerços d'Olot
La segona taula rodona ha reunit tres experiències més de promoció de la llengua. Marc Orriols Gol, assessor lingüístic de l'Ajuntament de Manresa, ha explicat el cas de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil en Català, impulsada per fomentar la llengua entre els més joves. Orriols ha destacat la implicació de diferents agents en el projecte, entre els quals Plataforma per la Llengua i la Universitat de Manresa. Per a Orriols, "cal que siguem molts i que tothom s'ho cregui", i per això és molt recomanable teixir aliances amb el màxim d'institucions.
Susanna Pagès, regidora de Llengua Catalana de l'Ajuntament d'Olot, ha presentat els resultats de les auditories lingüístiques al comerç local, una eina que permet conèixer amb precisió la situació del català en el paisatge comercial i orientar les actuacions municipals. El consistori va començar el setembre de l'any passat una diagnosi sobre l'ús del català als comerços, i va fer un recorregut per 660 establiments, la majoria al centre, on es van analitzar diferents aspectes claus com la retolació, la cartelleria (interior i exterior), l'atenció al client i el material publicitari. En una primera fase, es va detectar que el 90,3 % dels comerços (596) complien amb la normativa de la llengua, però que 64 (9,7 %) no ho feien en algun aspecte. En una segona fase, es va dur a terme un treball de seguiment i assessorament personalitzat, que va elevar la xifra de comerços que complien primer al 95,6 % i, després, al 96,1 %: ja només 26 establiments encara no complien. Una de les novetats d'aquesta campanya ha estat avisar des del principi que si no complien, serien sancionats. "Hem d'estar disposats a arribar fins al final en el que diem, perquè si no, no se'ns creuen: vam avisar que multaríem, i ara hem de multar", ha reivindicat la regidora.
Finalment, Bet Piella, regidora de Cultura i Llengua de l'Ajuntament de Vic, ha exposat el projecte de la Lliga per la Llengua, i una iniciativa que combina la promoció de l'ús social del català amb la transformació dels hàbits lingüístics dels serveis municipals d'atenció a la ciutadania. Pel que fa a la Lliga per la Llengua, és un concurs pensat per fomentar l'ús del català d'una manera lúdica, educativa i divertida, a través de proves lingüístiques basades en jocs i reptes. S'emmarca en el Pla d'acció per la llengua de l'Ajuntament de Vic, i té dues branques: l'escolar i la popular, entre barris.
D'altra banda, Piella ha parlat d'un projecte per impulsar l'ús del català entre els treballadors del consistori. El recull d'usos lingüístics ha conclòs que el 91 % del personal comença l'atenció en català, que el 64 % aconsegueix mantenir la llengua durant tota la conversa, i que, en casos de resistència lingüística, el 44 % dels casos s'acaben resolent alternant el català i el castellà, i el 37 % , únicament en castellà. A partir d'aquestes dades, l'Ajuntament de Vic ha plantejat un pla d'acció pràctic per consolidar un hàbit lingüístic que consisteix a mantenir l'ús del català en l'atenció al públic. En aquest sentit, Piella ha anunciat que aquest juliol, durant 21 dies, el consistori proposarà diferents reptes als treballadors públics en relació amb els usos lingüístics per tal de consolidar bons hàbits.
La importància de fer seguiment i avaluar les polítiques lingüístiques municipals
La ponència central de la jornada ha anat a càrrec d'Ariadna Fitó i Cristina Cribillers, de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), que han reflexionat sobre la necessitat d'incorporar la cultura de l'avaluació a les polítiques lingüístiques municipals. Les ponents han presentat eines metodològiques i criteris d'anàlisi per mesurar l'impacte de les actuacions impulsades pels ajuntaments i han defensat una gestió orientada a resultats que permeti identificar quines mesures són més eficaces. La sessió també ha posat l'accent en la importància del retiment de comptes i de disposar d'indicadors que permetin valorar l'efectivitat de les polítiques desplegades durant el mandat. Una de les idees que han assenyalat és la importància de tenir en compte l'avaluació des de l'inici de la planificació de les polítiques, un element clau a tenir en compte de cara al nou mandat.
Fitó s'ha endinsat en la teoria del canvi, i Cribillers ha donat eines més concretes i ha defensat que els indicadors han de ser SMART, "específics, mesurables, assolibles, rellevants i temporals". Com a conclusió, les analistes han defensat que "l'avaluació ens ha de servir com a eina d'aprenentatge per millorar les polítiques públiques".
La transversalitat de la política lingüística municipal, cada vegada més reivindicada gràcies a Plataforma per la Llengua
En la cloenda, la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, ha celebrat la consolidació d'una xarxa de municipis cada vegada més activa en la defensa i promoció del català. Carandell ha destacat que durant la jornada s'ha demostrat "que és important fer una diagnosi de la situació sociolingüística i que cal planificar bé les accions", i ha fet una crida a "incorporar la participació ciutadana en els plans de llengua, perquè permet que les polítiques tinguin més continuïtat en mandats posteriors". La directora de l'entitat també ha animat a prendre la iniciativa fins i tot si no s'han dissenyat plans lingüístics, i ha recordat que, en qualsevol cas, totes les polítiques en defensa del català parteixen d'una voluntat política clara. "Sense voluntat política, no hi ha polítiques en favor del català", ha conclòs.
Per la seva banda, la delegada de Plataforma per la Llengua a Catalunya, Conxita Güell, ha animat els municipis a aprofundir en aquesta línia de treball de cara al proper mandat. Güell ha defensat la necessitat que la política lingüística es consolidi com un element estructural de l'acció de govern local i ha assegurat que l'entitat continuarà oferint assessorament, formació i espais d'intercanvi d'experiències per ajudar els consistoris a impulsar mesures cada vegada més eficaces en favor del català.
La 3a Trobada de municipis actius pel català ha servit per consolidar la xarxa de municipis compromesos amb la llengua i per reforçar l'intercanvi d'eines, coneixement i experiències entre els governs locals. La jornada ha posat de manifest la necessitat d'avançar cap a polítiques lingüístiques cada vegada més planificades, transversals i orientades a resultats, amb l'objectiu de reforçar la presència i l'ús social del català en tots els àmbits de la vida quotidiana.
