Plataforma per la Llengua celebra que la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l'Ajuntament de Barcelona hagi aprovat una iniciativa per a reforçar la presència i l'ús del català en l'activitat comercial i comunitària de les zones més gentrificades de la ciutat. La proposició, presentada per ERC, ha rebut el suport del PSC, Junts i Barcelona en Comú i recull algunes de les propostes fetes per l'entitat en el marc de l'estudi dels efectes de la gentrificació del Poblenou. Entre d'altres, preveu augmentar el seguiment per fer complir la normativa lingüística en l'àmbit comercial, establir criteris d'intervenció als barris gentrificats amb mesures preventives o correctores i enviar una comunicació als nous empadronats per a informar-los dels recursos disponibles per aprendre i practicar el català.
L'entitat en defensa del català valora molt positivament l'aprovació d'aquesta iniciativa perquè representa, d'entrada, el reconeixement institucional que els processos de gentrificació poden tenir conseqüències sobre la vitalitat de la llengua i també que les administracions públiques han d'actuar per tal de prevenir-les. La proposta aprovada parteix de la constatació que les transformacions urbanes, comercials i demogràfiques influeixen directament en les condicions d'ús de la llengua, especialment als barris sotmesos a una forta pressió immobiliària, turística o econòmica.
L'acord de la comissió incorpora, a més, diverses de les propostes d'acció formulades per Plataforma per la Llengua en l'Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou, publicat al maig. L'estudi alertava que la gentrificació no sols expulsa veïns i transforma el teixit comercial, sinó que també modifica els equilibris lingüístics dels barris i afebleix la presència del català en l'espai públic i en les relacions quotidianes en l'àmbit comercial.
Català als tràmits per obrir nous comerços, cartes als nous empadronats i fer complir la normativa en l'àmbit comercial
Entre les mesures aprovades, destaca el reforç del seguiment del compliment de la normativa lingüística en l'àmbit comercial, especialment pel que fa a la retolació i a la informació adreçada als consumidors. La iniciativa també preveu enviar una nova comunicació municipal de benvinguda per als nous residents a la ciutat amb informació sobre els recursos disponibles per aprendre el català i practicar-lo. Així mateix, l'Ajuntament haurà d'incorporar als tràmits d'obertura d'establiments i als formularis de declaració responsable un apartat sobre normativa lingüística, i una secció específica a la pàgina web Com obrir un establiment, pas a pas.
Un altre dels aspectes rellevants és l'impuls de programes específics de català per a treballadors dels sectors del comerç, l'hostaleria i la restauració, especialment als barris amb més necessitat d'acollida lingüística. La proposta també estableix que es garanteixi la presència del català en la documentació, la senyalització i els elements informatius de les promocions públiques d'habitatge i a actuacions que rebin suport municipal.
-
Ajuda'ns a pressionar les institucions perquè incorporin una visió sociolingüística en totes les polítiques públiques: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
Finalment, l'acord inclou la creació d'un sistema municipal d'indicadors periòdics sobre la presència i l'ús social del català als barris i districtes de Barcelona. Aquesta eina haurà de permetre detectar situacions de retrocés lingüístic, identificar zones especialment afectades pels processos de gentrificació i orientar l'aplicació de mesures preventives, correctores o intensives davant de dinàmiques de gentrificació lingüística, i de pèrdua de presència del català en l'espai públic, el comerç i la vida comunitària.
La gentrificació erosiona la vitalitat del català al Poblenou, segons l'estudi de Plataforma per la Llengua
L'estudi que va fer Plataforma per la Llengua sobre l'impacte de la gentrificació en l'ús del català al Poblenou de Barcelona i que va fer públic al maig mostra dades com, per exemple, que el percentatge de negocis amb retolació informativa en anglès ha augmentat en quatre anys d'un 2 % a un 26 %, i que el castellà ja és majoritari en l'atenció oral (com a llengua de resposta, ha augmentat del 29 % al 52 % mentre que el català ha reculat del 69 % al 48 %). La recerca també constatava que, en els últims deu anys, el nombre de ciutadans australians i neozelandesos s'ha incrementat un 165 %, i el dels nord-americans, un 144 %.
Per a Plataforma per la Llengua, l'aprovació d'aquestes mesures és tan sols el primer pas perquè les polítiques lingüístiques s'incorporin de manera transversal a les actuacions municipals en matèria d'habitatge, comerç, acollida i transformació urbana. En virtut de la iniciativa aprovada, el consistori barceloní s'ha compromès a informar, abans que acabi el mandat, de les actuacions fetes o iniciades per revertir l'impacte lingüístic de la gentrificació. L'entitat vetllarà perquè totes les accions es duguin a terme, i per aconseguir que els processos de renovació urbana no comportin una pèrdua de la presència social del català als barris de Barcelona.
