Aquest divendres, 19 de juny, Plataforma per la Llengua va analitzar a Manresa la relació històrica entre la catalanofòbia i els drets lingüístics dels catalanoparlants amb un col·loqui a càrrec de l'analista Aleix Sarri, emmarcat en el cicle de seminaris "Més Semicercles", que enguany es dedica íntegrament a la catalanofòbia. L'acte va comptar amb el suport de l'Ajuntament de Manresa.

Sarri, que és autor d'un llibre,"Ànima de república", que aborda la catalanofòbia i la tensió entre Catalunya i Espanya des de fa segles, va defensar que la catalanofòbia no és un fenomen recent, sinó estructural i amb arrels històriques profundes vinculades a processos polítics i culturals de llarg recorregut. En la seva intervenció, l'analista va explicar que les tensions entre el centre polític castellà de la Monarquia Hispànica i una Catalunya que volia preservar les seves lleis i institucions van fer que les classes dirigents castellanes alimentessin la catalanofòbia com a estratègia per promoure la cohesió interna. Aquesta estratègia es va mantenir després de la destrucció de l'estat català el 1714. En l'actualitat, va concloure Sarri, l'espantall de la catalanofòbia fa que molts sectors i territoris perjudicats per la concentració i la centralització del poder s'hi avinguin de bon grat.

• Ajuda'ns a fer pressió per difondre nous discursos en defensa del català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

L'analista polític també va explicar que l'Estat espanyol ha impulsat polítiques d'assimilació lingüística i d'imposició del castellà al llarg del temps. També va posar en qüestió la idea que el castellà hagi estat tradicionalment la "llengua comuna" dels habitants de l'Estat espanyol, i va destacar que durant molts segles la gran majoria dels catalanoparlants no el parlaven ni l'entenien. 

La resistència de la societat catalana, element diferencial 

Un altre dels eixos abordats durant la sessió va ser la resistència de la societat catalana a aquestes polítiques assimiladores i coercitives. El ponent va remarcar el paper de les classes populars i d'altres sectors socials en la preservació de la llengua, així com la necessitat actual de reforçar l'autoestima lingüística i l'ús social del català.

En relació amb l'actualitat, va alertar que els avanços institucionals en defensa de la llengua són limitats, en un context de minoria nacional i demogràfica. Es va mostrar escèptic que l'Estat espanyol pugui avançar cap al model de les democràcies lingüístiques. "A Bèlgica, país que ha avançat en aquest camí, hi ha equilibri demogràfic. Els catalans som una minoria nacional amb un pes molt més limitat a l'Estat espanyol que no pas els flamencs a Bèlgica", va dir. Sarri també va mostrar-se escèptic quant a la possibilitat de tipificar la catalanofòbia com un delicte d'odi, perquè la judicatura espanyola és hostil al català. Tanmateix, va dir que calia insistir i estendre la consciència que la catalanofòbia és, efectivament, una forma d'odi.

Finalment, Sarri va destacar el paper clau de la societat per garantir els drets lingüístics, amb accions concretes per reforçar l'ús del català en tots els àmbits i combatre la diglòssia. El futur de la llengua, com va concloure, depèn del compromís col·lectiu i de la capacitat de generar una nova etapa de vitalitat cultural.