Nòvas ← d’Autras notícias

La Federació d'Ateneus de Catalunya i Plataforma per la Llengua acrediten la responsabilitat lingüística de quinze ateneus a través d'un estudi

L'Estudi de l'ús i la presència del català als ateneus certifica que els ateneus observats promouen la presència del català en els diferents àmbits

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha defensat que "els ateneus s'erigeixen com un espai de garantia i promoció del contingut i l'activitat en la llengua pròpia", i ha apuntat que els elements aliens dels ateneus ―els cartells d'altres agents i la premsa i les revistes― són un dels reptes pendents

La Federació d'Ateneus renova el conveni amb Plataforma per la Llengua per poder donar continuïtat al projecte durant el 2026

Una de les principals conclusions derivades de l'Estudi de l'ús i la presència del català als ateneus, presentat avui per la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC) i Plataforma per la Llengua al Centre Sant Pere 1892 de Barcelona, és que, en línies generals, els ateneus analitzats demostren un nivell de responsabilitat i compromís d'acord amb el paper que exerceixen com a defensors i promotors del català.

El treball, elaborat per Plataforma per la Llengua per a la Federació d'Ateneus, és un estudi pilot sobre l'ús social del català als ateneus realitzat en 15 dels 223 ateneus de la FAC, però obert a estudiar-ne més. A la presentació, en què han intervingut el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila; el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, i el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC), Pep Morella, s'ha fet palès que els ateneus respecten i promouen la presència de la llengua catalana en els diferents àmbits, i procuren garantir-ne l'ús habitual en les activitats que s'hi programen.

Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha apuntat que "les dades il·lustren que els ateneus són molt més responsables pel que fa als elements de caràcter propi ―els rètols i els cartells de programació pròpia― que en relació amb els elements aliens ―els cartells d'altres agents i la premsa i les revistes, que gairebé sempre són d'externs―." Amb el punt fort del paisatge lingüístic, Escuder ha expressat que "tot i l'existència de diversos punts d'incidència i millora, en línies generals, els ateneus s'erigeixen com un espai de garantia i promoció del contingut i l'activitat en la llengua pròpia del territori al qual pertanyen."

En aquest sentit, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, ha destacat que "els ateneus són un dels actius més valuosos que té el país per fer del català una llengua viva, quotidiana i compartida. Allà on les institucions no arriben, els ateneus hi són des de fa generacions: als barris, als pobles, en el dia a dia de la gent. Aquest estudi ens confirma que el compromís del moviment ateneístic amb la llengua és real i sòlid, i ens marca també el camí per seguir treballant plegats, especialment en tot allò que es fa amb agents externs."

També Pep Morella ha volgut reconèixer el paper que històricament han representat com a espais de defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes. "La llengua catalana forma part de la identitat i del paper social dels ateneus", ha afirmat el president de la FAC, qui ha agraït la col·laboració de Plataforma per la Llengua per posar en valor la feina conjunta i per la voluntat compartida de treballar per la llengua des del teixit associatiu i cultural.

Segons Morella, "la valoració global que reflecteix l'estudi és positiva i demostra el compromís lingüístic de moltes entitats, però també és important entendre que l'estudi ens ajuda a detectar reptes compartits i aspectes en què cal continuar treballant i reforçant esforços". Per això, ha insistit en el fet que "és important entendre aquest estudi com una eina de millora i d'acompanyament, perquè no es tracta només d'avaluar, sinó d'ajudar els ateneus a continuar avançant."

Efectivament, malgrat un estat favorable, l'estudi ha permès identificar una sèrie d'aspectes en els quals els ateneus haurien d'incidir més. Per exemple, avisa que cal posar èmfasi i centrar els esforços a definir una programació activament catalanitzada, adverteix que els espais de primera atenció han de poder oferir una atenció garantista a tots els usuaris catalanoparlants, apunta que és important que la responsabilitat sobre el paisatge lingüístic sigui de caràcter transversal i recomana que els ateneus procurin prestar atenció al contingut que es "republica" a les xarxes socials.

La Federació d'Ateneus renova el conveni amb Plataforma per la Llengua

Per continuar aprofundint en l'estudi i la millora de l'ús social del català als ateneus, el president de la Federació d'Ateneus ha anunciat la renovació del conveni amb Plataforma per la Llengua per donar continuïtat al projecte durant el 2026.

L'objectiu és ampliar la diagnosi a més ateneus del país i tenir una fotografia més completa de la situació lingüística dels ateneus de Catalunya. Per tant, totes aquelles entitats federades que hi estiguin interessades, tindran l'opció de fer aquesta diagnosi per valorar i millorar l'ús del català en el seu entorn. "Però, sobretot, el que pretenem és convertir aquesta diagnosi en accions concretes de suport: recomanacions pràctiques, materials de millora, formacions específiques i eines útils per als ateneus", ha subratllat Morella.

En aquest sentit, el conseller ha dit que "des del Departament de Política Lingüística volem que els ateneus tinguin totes les eines per continuar sent motors d'integració lingüística. Per això hem posat a la seva disposició la línia de subvencions per a cursos de català d'A1 i A2, una eina que entitats com l'Ateneu Santcugatenc o l'Ateneu Torrellenc ja han fet servir des de la primera convocatòria. Volem que cada cop més ateneus del país s'hi acullin."

A més d'una diagnosi sociolingüística, l'estudi presentat avui inclou un reconeixement dels ateneus participants que acredita el seu respectiu grau de compromís amb el català. Els resultats han acreditat set dels quinze ateneus com a ateneus compromesos amb la llengua catalana. Del grup d'ateneus restants, cinc s'acrediten com a ateneus lingüísticament responsables, dos com a ateneus en procés de treballar per la llengua i un queda sense possibilitat de rebre cap certificat perquè es troba en procés de remodelació de la seva seu.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin