Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) contra l'empresa d'oficines i espais de cotreball Aticco per haver acomiadat una treballadora pel fet de parlar habitualment en català a la feina, a Barcelona. A la carta d'acomiadament, Aticco fa explícit que l'ús del català és un element negatiu de la conducta de la treballadora, i per això Plataforma per la Llengua demana a Inspecció de Treball que obri un expedient contra l'empresa per investigar si ha imposat el castellà com a llengua obligatòria de comunicació i ha limitat l'ús del català. També perquè adopti mesures correctores i sancionadores. Atesa la gravetat dels fets, l'entitat ha portat el cas al Síndic de Greuges de Barcelona. A més, ha denunciat Aticco a l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics de la Generalitat de Catalunya per haver incomplert l'article 36.4 de la Llei de política lingüística, que estableix que els rètols i les informacions de caràcter fix adreçats als treballadors han de figurar, com a mínim, en català.
L'organització en defensa del català considera especialment greu que Aticco senti impunitat total en matèria lingüística per atrevir-se a reconèixer a la carta d'acomiadament que l'ús de la llengua pròpia de la ciutat és una de les causes de l'acomiadament. En aquesta carta, del 20 de febrer, l'empresa afirma que la treballadora havia iniciat converses en català davant de tercers (tècnics, companys o clients) i que, en diverses ocasions, se li havia hagut de demanar que canviés al castellà -encara que l'interlocutor l'hagués entès en català-. També li retreu haver respost en català a una persona que s'havia adreçat a ella en castellà i haver mantingut el català com a llengua principal en determinades comunicacions professionals. Entre els exemples que aporta l'empresa, hi figura un missatge automàtic de resposta de correus redactat en català i anglès.
La treballadora, que va prestar serveis a l'empresa entre el maig del 2025 i el febrer del 2026 com a coworking manager del centre situat al carrer Tapineria del barri Gòtic de Barcelona, havia anat rebent instruccions i recriminacions perquè abandonés l'ús del català en les seves comunicacions professionals. En diverses ocasions li van exigir que es comuniqués "en castellano", fins al punt que li van traslladar que "la lengua oficial de Aticco es el castellano". Aquestes indicacions van afectar comunicacions ordinàries amb clients i companys, incloent-hi situacions en què el client havia entès perfectament la treballadora en català. El 25 d'agost la seva responsable li va retreure el que després la carta d'acomiadament reconeix: que el missatge automàtic d'absència no inclogués el castellà. I a l'octubre, quan va donar indicacions a un client en català des de la recepció, la responsable li va recriminar novament l'ús del català i li va dir, en essència, que no podia parlar català perquè "la gente no te entiende". Per contra, ella explica que "cap client" li "va retreure mai el fet de parlar català. Era a nivell d'equip intern, a nivell quotidià: ja no em puc expressar en català", diu en una entrevista per a l'entitat.
Política empresarial per limitar l'ús del català i imposar el castellà
Per a Plataforma per la Llengua, aquests fets evidencien que l'empresa tenia la política de limitar l'ús del català en l'entorn laboral i d'imposar, de manera formal o informal, el castellà com a llengua habitual o preferent en la comunicació. Per tot plegat, l'entitat ha sol·licitat a la Inspecció de Treball que obri actuacions inspectores per determinar si s'han vulnerat drets laborals i lingüístics, si s'han produït pràctiques discriminatòries per raó de llengua i si l'ús del català va tenir una incidència directa en la decisió d'acomiadar la treballadora. L'organització també demana que es verifiqui si el centre de treball compleix les obligacions lingüístiques previstes a la legislació vigent, especialment pel que fa a la presència del català en la informació fixa adreçada a les persones treballadores.
Atès que la treballadora discriminada també ha denunciat a Plataforma per la Llengua que Aticco excloïa el català d'aquesta informació fixa (només l'oferia en castellà i anglès), l'entitat ho ha fet arribar a l'Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics de la Generalitat de Catalunya. L'organització recorda que l'article 36.4 de la Llei de política lingüística estableix que els rètols i les informacions de caràcter fix adreçats als treballadors han de figurar, com a mínim, en català.
-
Ajuda'ns a continuar defensant el català en l'àmbit laboral: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
La política de l'empresa vulnera la legalitat vigent
Plataforma per la Llengua considera que l'acomiadament d'aquesta treballadora pel fet de parlar en català i la pressió de l'empresa perquè fes servir el castellà vulneren diferents normatives legals. D'entrada, l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reconeix el català com a llengua pròpia i oficial de Catalunya. Pel que fa a la normativa estrictament laboral, l'article 4 de l'Estatut dels treballadors també regula els drets dels treballadors a no ser discriminats per raó de llengua. A més, l'article 17 de l'Estatut dels treballadors també declara nuls i sense efecte els preceptes, clàusules, pactes o decisions unilaterals de l'empresari que donin lloc a situacions de discriminació directa o indirecta per raó de llengua. La llei de política lingüística també reconeix a l'article 4 el dret de tota persona a no ser discriminada per raó de llengua.
L'entitat alerta que situacions com aquesta poden generar un efecte dissuasiu sobre l'ús normal del català en l'àmbit laboral i considera incompatible amb els drets lingüístics de la ciutadania que una empresa presenti l'ús habitual de la llengua pròpia de Catalunya com un comportament problemàtic o sancionable. Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua confia que la Inspecció de Treball investigui els fets amb la màxima diligència i, si escau, adopti les mesures correctores i sancionadores corresponents.
"???????? ???????????????????? ???????? ???????? ????????????????????????????????. ???????? ???????????????????????? ???????????????????????????? ???????? ???????? ????????????????????????????????????????"
Denunciem l’empresa @AticcoWorkspace a Inspecció de Treball per haver acomiadat una treballadora pel fet de parlar en català
???? Ho expliquem! pic.twitter.com/mX68q7zMDA— Plataforma per la Llengua (@llenguacat)
L'organització en defensa del català ha optat per aquesta via, perquè, després de valorar jurídicament el cas, la persona afectada va descartar emprendre accions per la via laboral, i va triar una via de caràcter transformador per evidenciar i corregir les mancances estructurals detectades. La intervenció de la Inspecció de Treball permet abordar el problema des d'una perspectiva restitutiva i de garantia de drets, amb l'objectiu que situacions similars en aquesta empresa no es tornin a repetir.
Aticco s'aprofita del potencial de Barcelona per créixer mentre arracona i penalitza la llengua pròpia de la ciutat
Plataforma per la Llengua considera especialment paradoxal que aquests fets es produeixin en una empresa que continua expandint-se i reforçant la seva presència a Barcelona. Justament al març, Aticco, propietat de tres socis catalans, ha inaugurat al Poblenou el que presenta com l'espai de cotreball més gran del sud d'Europa, un fet que el consolida com un dels principals operadors del sector.
L'entitat recorda que aquest creixement empresarial es produeix en un barri especialment afectat pels processos de transformació urbanística, econòmica i demogràfica vinculats al projecte del 22@. Precisament, un estudi publicat per Plataforma per la Llengua al maig constata que aquests canvis han accelerat el retrocés del català tant en el comerç com en els usos lingüístics quotidians del Poblenou. L'informe assenyala, entre altres indicadors, que en només quatre anys l'anglès ha passat de representar un 2 % a un 26 % de la retolació informativa dels comerços del barri. També evidencia que el castellà ha esdevingut la llengua majoritària de resposta en l'atenció oral, passant del 29 % al 52 %, mentre que el català ha retrocedit del 69 % al 48 %. L'estudi conclou que la gentrificació i l'arribada de nova població vinculada als sectors econòmics impulsats pel 22@ contribueixen a erosionar la vitalitat del català i a afegir l'anglès al castellà com a llengua de competència en l'espai públic.
Per això, Plataforma per la Llengua considera especialment greu que una empresa que amplia la seva activitat en aquest context contribueixi també a la minorització de la llengua pròpia del país dins dels seus centres de treball, fins al punt de penalitzar-ne l'ús entre el personal. L'entitat considera que les empreses que es beneficien del creixement econòmic i urbanístic de Barcelona haurien d'assumir també una responsabilitat activa en la preservació dels drets lingüístics i de la cohesió social dels barris on s'implanten.
