Plataforma per la Llengua ha presentat una reclamació davant l'Ajuntament de Castelló de la Plana perquè l'assistent virtual d'intel·ligència artificial integrat en la Seu Electrònica municipal no garanteix una atenció efectiva i completa en valencià. Segons les comprovacions efectuades per l'entitat, l'eina és capaç de recuperar determinada informació que ja existeix en valencià, però no és capaç de mantindre una conversa ni de respondre activament en valencià quan la persona usuària s'hi adreça en la llengua pròpia.

Les proves realitzades per Plataforma per la Llengua evidencien aquesta manca de funcionalitat. Quan una persona usuària demana expressament a l'assistent que responga en valencià, el sistema continua interactuant en castellà i, en tornar-li a preguntar si pot parlar en valencià, la resposta que ofereix és el missatge "Tuvimos un problema". Aquesta situació demostra que el valencià continua sent, en la pràctica, "un problema" per a l'assistent virtual municipal, que és incapaç de garantir una atenció normalitzada en la llengua pròpia i oficial del territori. 

Per a l'entitat, aquesta situació vulnera el dret de la ciutadania a relacionar-se amb l'Administració en la llengua oficial que trie. L'assistent virtual es presenta com un canal per facilitar les consultes i els tràmits municipals, però no ofereix un servei equivalent en les dues llengües oficials. Això resulta especialment greu perquè el mateix Ajuntament de la capital de la Plana anuncia que la informació està disponible "en l'idioma que desitges", una promesa que, segons les proves realitzades, no es compleix en el cas del valencià. 

Plataforma per la Llengua recorda que la incorporació de sistemes d'intel·ligència artificial als serveis públics no pot comportar una reducció dels drets lingüístics de la ciutadania. Al contrari, qualsevol tecnologia implantada per una administració ha de garantir des del primer moment el respecte a la igualtat lingüística i evitar qualsevol biaix o diferència de tracte per raó de llengua. 

A més de la reclamació, l'entitat ha presentat una sol·licitud d'informació pública perquè el consistori explique com funciona realment aquest assistent virtual. En concret, ha demanat que aclarisca en quines llengües està preparat per a operar i si és capaç de mantindre una conversa completa en valencià o si, per contra, únicament recupera continguts que ja estaven publicats en aquesta llengua. 

La petició també ha reclamat conéixer quins criteris es van seguir per determinar les llengües de funcionament de l'eina, quines mesures s'han adoptat -o es preveuen adoptar- per garantir el compliment de la normativa sobre l'oficialitat del valencià, i si s'han realitzat proves, auditories o avaluacions per comprovar que el sistema no discrimina les persones usuàries que opten pel valencià. 

Així mateix, i entre altres, Plataforma per la Llengua ha demanat identificar quin òrgan municipal és responsable del disseny, la supervisió i el manteniment de l'assistent virtual, quina empresa o entitat l'ha desenvolupat o implantat, quin cost ha tingut el sistema i quina part del pressupost s'ha destinat específicament a assegurar-ne el funcionament en valencià. 

L'entitat considera que el dret de la ciutadania a usar el valencià davant l'Administració no es pot limitar als documents escrits o als continguts estàtics d'una pàgina web. Si una administració ofereix un nou canal digital d'atenció ciutadana, aquest també ha de garantir plenament el dret d'opció lingüística. 

En aquest sentit, Plataforma per la Llengua alerta que, si una persona que s'adreça a l'assistent en castellà pot interactuar amb normalitat mentre que una altra que ho fa en valencià no rep el mateix nivell d'atenció, es produeix una discriminació lingüística que afecta directament la qualitat i l'accessibilitat del servei públic. 

Un precedent en l'àmbit sanitari 

Aquesta no és la primera vegada que Plataforma per la Llengua denuncia que un sistema d'intel·ligència artificial implantat per una administració pública no garanteix els drets lingüístics dels valencianoparlants. El mes de maig, l'entitat ja va exigir a la Generalitat Valenciana que l'assistent virtual d'atenció sanitària Lola estiguera disponible en valencià des del primer dia de funcionament, després de constatar que el sistema només podia interactuar en castellà.  

En aquella ocasió, l'entitat va advertir que la transformació digital dels serveis públics no pot convertir-se en una nova via de discriminació lingüística i va reclamar que el respecte als drets lingüístics s'incorpore des del disseny de qualsevol eina basada en intel·ligència artificial, un criteri que ara considera igualment aplicable a l'assistent virtual de l'Ajuntament de Castelló de la Plana. 

Per tot això, Plataforma per la Llengua insta el consistori a fer una revisió estructural de tots els seus canals digitals i dels sistemes basats en intel·ligència artificial per garantir, des del mateix disseny dels serveis, que el valencià hi siga present com a llengua real d'ús, d'atenció i d'interacció amb la ciutadania.