Plataforma per la Llengua va ser present, un any més, a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que va tenir lloc a Prada entre el 17 i el 23 d'agost. Diversos representants de l'entitat van participar en nombroses xerrades i formacions sobre llengua i lingüística catalana incloses en el programa oficial de la setmana. A més, l'entitat va aprofitar aquesta cita per impulsar alguns actes propis, com ara un fòrum obert sobre l'estat del català en l'àmbit sanitari a la Catalunya Sud; la projecció del documentari 'Eivissa, tresor pagès', i una taula rodona sobre el rugbi, la llengua i la identitat a la Catalunya Nord.

Pel que fa als actes propis de la UCE, el dimecres 20 d'agost va tenir lloc la primera de les formacions en què va participar Plataforma per la Llengua. El curs en què s'incloïa estava centrat en democràcia, política lingüística i identitat nacional, i la sessió va ser impartida pels màxims representants de l'entitat: el president, Òscar Escuder, i la vicepresidenta, Mireia Plana. Durant la formació es va parlar dels drets lingüístics dels catalanoparlants i se'n van analitzar els reptes i les oportunitats.

A més d'aquesta formació, el doctor Xavier Serra, membre de l'Assemblea de Docents de Plataforma per la Llengua País Valencià, també va coordinar un curs sobre les conseqüències que tenen per a les llengües les polítiques dels estats, més enllà de les polítiques pròpiament lingüístiques. Aquest curs es va impartir entre el mateix dimecres i el dissabte 23 d'agost. Una de les docents va ser Marina Macià, membre de l'executiva de l'entitat.

A més, la coordinadora de la comissió d'Educació de Plataforma per la Llengua, Berta Serra, també va impartir les formacions de nivell mitjà i avançat de català que es van dur a terme tota la setmana de l'UCE.

L'emergència lingüística i com fer-hi front

Plataforma per la Llengua va participar en un seguit de taules rodones per analitzar la situació actual del català i proposar mesures per abordar-la. La vicepresidenta, Mireia Plana, va participar el dimecres en el fòrum organitzat per Mantinc el català per debatre sobre la importància de mantenir-se parlant en català en tots els àmbits. En aquest sentit, la vicepresidenta de l'entitat va emfasitzar que «estem en emergència lingüística, però la bona notícia és que es pot revertir». Plana va deixar clar que «parlar català és un dret humà fonamental: cal que tots els parlants en siguem conscients i tinguem autoestima». En aquesta xerrada també hi eren presents Anna Arqué, portaveu de Mantinc el català; Rosa Maria Canadà, impulsora de la Xarxa pel català-Gironès, i Jaume Estany, promotor de Salut pel català.

El dijous 21 d'agost va arrencar amb una xerrada sobre els atacs al català a Catalunya, en la qual va participar Òscar Escuder. Al llarg del debat, el president de l'ONG del català va afirmar que «si només pogués demanar una cosa, seria que no canviéssim de llengua: seria la manera que els fills veiessin que els pares no ho fan, i ajudaria a consolidar l'hàbit». A més, també va explicar la importància de legislar en favor del català per fer front a l'emergència lingüística: «No volem ser la llengua que remunta des de més avall. S'han vist situacions pitjors en altres llengües i s'han revertit. L'actuació ha de ser immediata, perquè si no, correm el risc que el català baixi en 15 o 20 anys com a la Catalunya Nord, on gairebé ha sortit de l'ús social.» Per acabar, Escuder va exposar que «Andorra és l'exemple claríssim que la legislació té un impacte fort. Quan s'hi va aprovar la Llei de la llengua pública i es van obrir les inscripcions als cursos de català, els futurs alumnes hi van accedir de forma massiva». En aquesta xerrada també hi van participar Vanessa Bretxa, directora general d'Accés al Coneixement i Impuls de l'Ús del Català del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Àngel Messeguer, secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

El mateix dijous, la vicepresidenta, Mireia Plana va intervenir en una taula rodona organitzada per la Federació Llull sobre la llengua als Països Catalans, que va comptar amb la participació d'Antoni Llabrés, president de l'Obra Cultural Balear; Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC), i Jordi Casassas, president de la Universitat Catalana d'Estiu. Durant la xerrada, Mireia Plana va reivindicar el paper de Plataforma per la Llengua aquests darrers trenta anys i va remarcar que el català ha de ser llengua de cohesió social. També va insistir en la importància de crear espais de socialització que el facin present a tot arreu, en especial oferir als joves «espais de lleure i cultura en català».  En aquest sentit, va fer valdre projectes com SAGA, saló del gaming, i els tallers de glosa i rap desplegats arreu.

Actes propis de Plataforma per la Llengua

En el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, Plataforma per la Llengua va organitzar el dimecres un seguit d'actes paral·lels al programa oficial. El primer va ser una taula rodona sobre rugbi, llengua i identitat a la Catalunya Nord. Hi van participar el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; el delegat de l'entitat a la Catalunya del Nord, Enric Balaguer; el sociòleg Gautier Sabrià, i el pedagog Pere Manzanares, que també és tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Elna i president del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitanes i Catalanes (SIOCCAT). 

El dijous va tenir lloc la projecció del documentari de Plataforma per la Llengua Eivissa, tresor pagès, que mostra la situació del català a l'illa i la importància del cant pagès. La projecció es va complementar amb un col·loqui dirigit per la historiadora i arxivera eivissenca Fanny Tur, membre del consell consultiu de Plataforma per la Llengua. En el marc d'aquest debat, Tur va explicar que «cal treballar l'autoestima lingüística. Hi ha més catalanoparlants que mai, cal veure això damunt del fet que ens han convertit en minoria a casa».

Per arrodonir la programació d'aquests actes propis, el divendres l'entitat va organitzar un fòrum obert sobre l'estat del català en l'àmbit sanitari a la Catalunya Sud, que va comptar amb les intervencions d'Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua i cirurgià maxil·lofacial; Antoni Malet, de Salut pel Català i radiòleg de l'Hospital Universitari Parc Taulí; Francesc Bas-Cutrina, vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, i Miquel Àngel Calderó, secretari del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya. Durant la xerrada, Escuder va emfasitzar que «falten metges i infermers a tota Europa occidental, i enlloc es menysté la llengua pròpia com a Catalunya. Parlem de drets lingüístics, però també de seguretat assistencial».

Com cada any, l'entitat va participar en la Jornada Algueresa

Cada any, diferents entitats organitzen jornades pròpies. És el cas de la Jornada Algueresa, celebrada el dijous a càrrec de l'Obra Cultural de l'Alguer, i que enguany arribava a la dotzena edició. És en el marc d'aquest acte que Plataforma per la Llengua va presentar la nova edició de la revista Al Portal, veus de l'Alguer. La publicació, editada pel Centre Cultural Antoni Nughes, Obra Cultural de l'Alguer i Plataforma per la Llengua, va néixer per donar més visibilitat a la difusió del català a la ciutat sarda, i arribarà ara al número 7.

El representant de l'entitat en aquesta jornada va ser el delegat de Plataforma per la Llengua a l'Alguer, Mauro Mulas, que va impartir una xerrada titulada «L'Alguer, la Barceloneta de Sardenya: història, gastronomia, paisatge. Apunts per un viatge». Mulas també va conduir la conferència «Activisme cultural en un context fràgil. Lo cas emblemàtic de Plataforma per la Llengua i Obra Cultural de l'Alguer» i, acompanyat d'un voluntari de la territorial algueresa, Salvatore Motzo, va analitzar la situació del català en aquest territori, i va explicar la feina que fan Plataforma per la Llengua i l'Obra Cultural de l'Alguer. En aquest sentit, el delegat a l'Alguer va deixar clar que «si la llengua no es parla, no se salva. Si un jove parla alguerès, els grans li corregeixen la pronúncia, però no ho fan quan parla anglès. Això pot fer que molta gent jove no parli l'alguerès per vergonya». A més, el delegat de l'entitat a la ciutat sarda va emfasitzar la necessitat de fer comprendre als algueresos que el català és «llengua d'oportunitats: amb la música i el teatre, sí, però també amb l'economia i tota la resta. La gent estudia anglès perquè dona avantatge al mercat del treball: doncs igual amb el català».