Marina Macià, secretària d'El Tempir d'Elx entre el 2018 i el 2024, s'ha incorporat a l'executiva de Plataforma per la Llengua, amb la voluntat de reforçar l'aposta de l'entitat per la defensa de la llengua a les comarques del sud del País Valencià, de les més afectades pels atacs furibunds dels partits espanyolistes. Macià és la tercera representant del País Valencià a l'executiva, i s'afegeix a l'historiador castellonenc Antoni Royo, delegat del País Valencià, i a la professora suecana de català Berta Serra, coordinadora d'Educació.

Nascuda a Elx el 1983, Macià treballa al Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant, on fa tasques relacionades amb la certificació de coneixements de català i amb l'assessorament lingüístic. Llicenciada en Traducció i Interpretació per aquesta mateixa universitat, també té un màster en Llengües Aplicades per la Universitat de Lleida, i ara estudia Antropologia i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Durant els sis anys que ha estat secretària d'El Tempir, ha hagut d'afrontar uns moments complicats per al valencià a les comarques més meridionals del domini lingüístic. L'Associació Cívica per la Llengua El Tempir va néixer fa més de 30 anys (el 1994) a Elx per contribuir a la recuperació lingüística del valencià a la ciutat, i a les comarques del sud del País Valencià. Actualment, es dedica sobretot a promoure l'obertura de línies en valencià a les escoles i instituts, i a organitzar activitats lúdiques i culturals. El fundador d'El Tempir, Joan-Carles Martí i Casanova, també és membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua.

​Marina Macià (al centre)

• Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

El català es troba en una situació d'emergència arreu dels territoris de parla catalana, però especialment al sud del País Valencià i, en concret, a les grans ciutats. El 44,1 % dels habitants de les comarques d'Alacant sap parlar valencià, però només el 12,35 % el parla a casa com a llengua habitual, segons una enquesta de la Generalitat Valenciana, que també apunta que el 35 % de la gent d'eixa zona creu que el valencià hauria d'usar-se més, però només el 18 % dels joves el fan servir habitualment a les xarxes socials. Les dades certament són preocupants, perquè revelen que a les generacions més joves hi ha una tendència decantada cap al castellà, i el valencià queda relegat sobretot en l'àmbit educatiu.

La moció aprovada perquè Alacant siga considerada de predomini castellà, un nou atac contra el valencià i per esborrar la història de la ciutat

Plataforma per la Llengua ja ha alertat en diverses ocasions sobre l'incompliment de l'ús oficial del valencià per part de l'Ajuntament i de la Diputació d'Alacant. Tot i que lamenta que PP i Vox hagen aconseguit aprovar una moció per demanar a les Corts Valencianes que la ciutat siga considerada de predomini castellà, l'entitat no s'hi resignarà i continuarà defensant la llengua i mobilitzant la societat per defensar-la en tots els àmbits.