El ple municipal de l'Ajuntament de Sabadell ha aprovat aquest dilluns, 27 d'octubre, al vespre una moció en defensa de la immersió lingüística a l'escola. El text, elaborat per la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana (que aplega cinc entitats de la ciutat) i Plataforma per la Llengua com a part d'aquesta taula, reivindica el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament, i s'ha aprovat amb el suport de 24 regidors d'un total de 27. Hi van votar a favor el PSC (14), Crida per Sabadell (3), ERC (2), Junts (2), Sabadell En Comú Podem (2) i el regidor no adscrit Gabriel Fernández. Només Vox (2) i el PP (1) hi van votar en contra.

La moció respon a la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 10 de setembre va donar parcialment la raó a Asamblea por una Escuela Bilingüe i va anul·lar el gruix del decret de règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya per defensar el català a l'escola, el decret 91/2024. Una decisió contra la qual Plataforma per la Llengua ja ha anunciat que recorrerà.

• Ajuda'ns a defensar el català a l'escola: fes-te soci de Plataforma per la Llengua!

El text demana reafirmar el compromís de l'Ajuntament de Sabadell amb el català, l'aranès i la llengua de signes catalana com a llengües pròpies del país, i defensa també la immersió lingüística com a model educatiu fonamental per a la inclusió, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Així mateix, el text fa una crida a l'Ajuntament de Sabadell perquè exigeixi al govern de la Generalitat de Catalunya que recorri contra la sentència i prengui mesures valentes per blindar l'ús del català. Finalment, la moció també anima la comunitat educativa i el conjunt de la societat a mobilitzar-se i a no acceptar cap pas enrere en la defensa de la nostra llengua. La moció va sorgir de la Taula Sabadellenca per la Llengua, de la qual forma part Plataforma per la Llengua.

Una sentència que ataca, de nou, el català a l'escola

Aquesta darrera sentència del TSJC va anul·lar bona part del decret de règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, el decret 91/2024. En concret, va declarar nuls els articles que fixen que el català, i l'aranès a l'Aran, siguin les llengües normalment emprades com a vehiculars i d'aprenentatge, com a llengües d'atenció a l'alumnat nouvingut, en l'aprenentatge de llengües estrangeres, com a llengua vehicular de relació interna als centres educatius i de projecció externa del centre i de relació amb la resta de la comunitat educativa. També va declarar nul l'article que estableix que cal assegurar l'aprenentatge i l'ús de la llengua de signes catalana per a l'alumnat amb discapacitat auditiva de la modalitat educativa bilingüe.

Tot i que era poc ambiciós, Plataforma per la Llengua va celebrar l'aprovació del decret 91/2024, de 14 de maig -una de les normes amb què el Departament d'Educació volia incentivar l'ús del català a l'escola, tot desenvolupant la LEC- perquè regulava, per primer cop, l'elaboració i el seguiment dels Projectes Lingüístics de Centre, i fixava, per fi, un règim sancionador en cas d'incompliment.