Aquest divendres passat, dia 6 de febrer, el sociolingüista Jordi Martí Monllau va presentar el seu llibre El mite del bilingüisme i altres textos per descolonitzar la ment (Edicions del 1979) en un acte a la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès que va organitzar el grup local de Plataforma per la Llengua a aquest municipi.
Monllau va començar la intervenció recordant que cap comunitat és bilingüe. "D'entrada, no ho són perquè les societats no saben llengües i, per tant, no són bilingües, ni plurilingües, ni monolingües. Els qui saben llengües són els individus", ha explicat l'autor. Això fa que el bilingüisme no sigui un concepte social, sinó individual. I quan en una societat hi ha més d'una llengua, va defensar l'autor, una s'imposa sobre l'altra.
En el cas de Catalunya, els drets lingüístics dels catalanoparlants queden supeditats a les exigències i privilegis dels que prefereixen la llengua majoritària. En el cas de Cerdanyola del Vallès, a l'acte es va comentar que organismes públics com ara l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, la policia municipal i alguns treballadors de l'Ajuntament utilitzen la llengua castellana per relacionar-se amb els ciutadans, fet que minoritza la llengua pròpia.
Ahir Jordi Martí Monllau va parlar a Cerdanyola del Vallès sobre el mite del bilingüisme, la lògica del supremacisme lingüístic del castellà i la identitat lingüística i nacional. https://t.co/PEzZ9l3wTK pic.twitter.com/NaW7fdXpQv
— Plataforma per la Llengua - Catalunya (@PLlCatalunya)
Aquest és un exemple de com el poder polític i les administracions públiques incideixen directament en l'ús de les llengües, i per això, "la plenitud lingüística", com va defensar Martí Monllau, "ha d'anar acompanyada d'una voluntat política". En aquest sentit, Plataforma per la Llengua treballa per ampliar el compromís de les administracions amb la llengua i ha creat la xarxa ImpliCAT de Municipis actius pel català, amb la qual ofereix suport i assessorament als ajuntaments que ho demanin.
En el context social i polític actual, la defensa de la llengua a Catalunya és inevitablement una mostra de la reivindicació d'una identitat pròpia: "Si la llengua es manté, la comunitat existirà", va exposar Monllau. "Catalunya existeix en la mesura en què es manté i es defensa el català", va afegir.
La vinculació entre llengua i identitat col·lectiva, motiu de debats organitzats per Plataforma per la Llengua
L'any 2024, Plataforma per la Llengua va dedicar el seu seminari de sociolingüística Semicercles a abordar la relació entre la llengua i la identitat col·lectiva a Catalunya. El seminari es va centrar en com la llengua és un element clarament perceptible de les persones i les col·lectivitats, cosa que contribueix a la distinció especialment en moments de grans canvis i transformacions.
Aquest mateix any, i amb la participació del mateix Jordi Martí Monllau i Gerard Furest, tots dos col·laboradors habituals de l'entitat, van debatre a Vic sobre la importància i vigència de les identitats col·lectives, la seva vinculació amb la llengua, la inclusivitat i el present i futur de la comunitat catalanoparlant.
La lògica del supremacisme lingüístic castellà
Monllau aborda en el seu llibre conceptes com supremacisme lingüístic i dona arguments sobre com abordar el procés de substitució lingüística que viuen els catalans actualment. "El concepte de 'lengua común nacional', esgrimit contra el de 'llengua pròpia' per part dels qui pretenen l'hegemonia del castellà sobre el català al mateix domini lingüístic històric d'aquest darrer, és un concepte que només adquireix sentit sobre la base d'una relació de poder que la noció de 'comuna' vol dissimular i el segell de 'nacional' cerca reblar", va defensar.
