Aquest dissabte passat, 22 de novembre, la Taula per la Llengua de Cerdanyola del Vallès, amb el suport de Plataforma per la Llengua, va organitzar la jornada "Fem més viu el català als patis de Cerdanyola". La iniciativa va servir per entendre les causes de la davallada del català als espais informals de les escoles i per acordar accions per revertir-la. Hi van participar Eloi Planas, coordinador d'Activisme de l'entitat, i Adam Bertran, coordinador pedagògic de la Bressola.  

La sessió es va obrir amb la intervenció d'Arseni Armengou, coordinador del grup local de Plataforma per la Llengua a Cerdanyola del Vallès, que va donar la benvinguda i va presentar dades sobre la disminució de l'ús del català. Tot i el context, va destacar "l'energia de la gent per revertir aquesta caiguda", tal com ho demostra la creació de la Taula per la Llengua, un espai que agrupa 53 col·lectius i que busca ser un referent per a la política lingüística local. Armengou va explicar que les primeres enquestes internes de la Taula per la Llengua posaven de manifest que, tot i la presència notable del català en molts espais, les entitats vinculades a infants, joves i població nouvinguda tenien certes dificultats per mantenir-ne l'ús. Els patis, l'espai informal per excel·lència dels centres educatius, era un dels reptes prioritaris pel que fa a l'ús del català. "Volem evitar que el català sigui només la llengua del mestre i trobar eines perquè passi a ser la llengua de tota la comunitat educativa", va defensar Armengou. 

Eloi Planas, coordinador d'Activisme de Plataforma per la Llengua, mestre i formador de docents, va analitzar els factors estructurals que expliquen per què el català retrocedeix especialment en els espais informals dels centres. Planas va defensar que l'explicació es troba en un conjunt de factors: d'una banda, per les polítiques lingüicides de l'Estat espanyol i pel marc institucional poc favorable, també per la manca d'acció política decidida en defensa del català, i per una inspecció educativa que no supervisa prou la normativa lingüística. Planas també va atribuir aquesta caiguda de l'ús del català als patis al fet que el decret de direccions estigui poc desplegat i a les mancances existents en la formació lingüística del professorat. 

En la intervenció, Planas va distingir entre usos personals i usos institucionals, i va insistir que el docent és referent lingüístic des del moment que entra al centre, i, per tant, ha de parlar en català en tots els àmbits i amb tothom. El coordinador d'Activisme de l'entitat també va remarcar que l'escola ha d'exercir un paper compensatori davant el retrocés de la llengua en la societat, i va aclarir que el model català no és immersiu en sentit estricte, sinó que és un model d'escolarització en català. Com va explicar Planas, un sistema d'immersió real implicaria que l'escola vetllés pels usos lingüístics de l'alumnat, que hi hagués una metodologia pedagògica coherent i una presència activa del català en tots els espais. "Tots ensenyem llengua, independentment de la matèria que impartim", va recordar.  

Planas va destacar que, com més lliure és l'activitat, menor és la presència del català, fet que afecta especialment els patis. Per això, va defensar la necessitat de modelar primer les activitats i crear rutines lingüístiques, especialment amb els més petits. A més, va proposar dinamitzar el pati i les activitats de joc per reforçar l'ús natural del català. 

El cas de la Bressola, una experiència d'immersió efectiva  

A continuació, Adam Bertran, coordinador pedagògic de la Bressola, va presentar el model d'aquestes escoles de la Catalunya Nord, que funcionen amb immersió lingüística completa i vincle comunitari. La Bressola, impulsada per famílies i amb suport institucional, escolaritza infants des dels dos anys i compta amb més de 1.000 alumnes distribuïts en set escoles d'infantil i primària i dos centres de secundària. El català és la llengua de vida del centre, i el projecte prioritza la creació d'entorns d'ús natural en un context de forta pressió del francès. Bertran va destacar el treball en verticalitat: infants de diferents edats comparteixen espais i projectes, fet que afavoreix la cooperació, la vinculació i la transmissió lingüístiques. 

Una crida a l'acció a tota la comunitat educativa del municipi 

La jornada va culminar amb un taller participatiu per elaborar propostes concretes que permetin reforçar l'ús del català als espais informals dels centres. Els participants van identificar la necessitat de dinamitzar els patis amb activitats, jocs i espais que afavoreixin un ús espontani del català, i van remarcar el paper essencial de monitors, personal no docent i famílies com a agents lingüístics actius, més enllà del professorat. 

Els participants també van coincidir a destacar la importància d'enfortir la consciència lingüística del conjunt de la comunitat educativa per evitar que el català quedi restringit als usos formals de l'aula. Entre les principals línies de treball consensuades, hi figura reforçar la formació lingüística del professorat, convertir els plans lingüístics en eines operatives, incorporar criteris lingüístics a menjadors i extraescolars, impulsar accions positives que desestigmatitzin l'ús informal del català i dinamitzar els patis amb activitats estructurades. 

Com a conclusió, els assistents van acordar impulsar una comissió estable de la Taula per la Llengua de Cerdanyola per coordinar i donar continuïtat a totes aquestes accions. L'objectiu: articular esforços entre centres, associacions de famílies, monitors i agents municipals, transformar les propostes del taller en accions sostenibles i garantir que el català sigui present, viu i funcional als patis, als passadissos i en tots els espais de convivència dels centres educatius del municipi.