Aquest primer trimestre de 2026 el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE) ha publicat 34 normes lingüísticament discriminatòries: normes que contenien clàusules lingüístiques que privilegiaven el castellà i perjudicaven el català. Entre aquestes normes, n'hi ha que obliguen els fabricants i proveïdors de diferents components de vehicles a facilitar un seguit d'informacions en castellà, que forcen les empreses que vulguin prestar un servei portuari a València a presentar els documents traduïts al castellà si no s'han atorgat a l'Estat espanyol o que posen moltes traves per usar el català en el plenari del Comitè Econòmic i Social Europeu. De les normes, la majoria no són d'origen intern: 20 són de la Unió Europea i unes altres 3 d'internacionals. Tanmateix, l'efecte discriminatori de totes 34 normes es pot atribuir, més directament o menys, a decisions de l'Estat espanyol. L'aprovació de normativa lingüísticament discriminatòria és una constant que té efectes adversos sobre la salut de la llengua catalana i Plataforma per la Llengua l'analitza trimestralment. 

L'entitat recorda que la constitució espanyola de 1978 declara el castellà la llengua oficial de l'Estat i n'imposa el coneixement a tots els ciutadans. Els altres idiomes propis poden ser oficials només en els seus territoris històrics i, segons el Tribunal Constitucional espanyol, no se'n pot exigir el coneixement de manera generalitzada. També segons el Tribunal Constitucional, el principi d'oficialitat territorial de les llengües diferents del castellà comporta que les institucions generals de l'estat i els òrgans administratius radicats a Madrid poden funcionar exclusivament en castellà.  

El reconeixement desigual de les llengües en la constitució espanyola no influeix només en la legislació interna, sinó que determina un efecte negatiu per al català de moltes normes europees i, fins i tot, d'abast global. De les trenta-quatre normes discriminatòries el primer trimestre d'enguany, tres eren reglaments de les Nacions Unides. Es tractava de disposicions uniformes per a l'homologació de components de vehicles que establien obligacions lingüístiques als fabricants i proveïdors. En un cas, l'objecte de regulació eren els components mecànics d'acoblament de combinacions de vehicles; en els altres dos, eren els pneumàtics recautxutats per a vehicles i remolcs. La fórmula emprada per imposar l'ús de llengües determinades era l'habitual en la normativa de les Nacions Unides: els fabricants i proveïdors havien de facilitar un seguit d'informacions en "l'idioma del país" on es posessin a la venda els productes. Com que el castellà és l'únic idioma oficial del conjunt de l'Estat espanyol, les autoritats administratives i judicials interpreten aquesta fórmula com una referència al castellà. 

Normes europees que discriminen el català perquè no és oficial a la Unió Europea o perquè no és oficial de l'Estat espanyol 

En el pla europeu, algunes normes discriminen el català perquè aquesta llengua no és oficial de la Unió Europea i d'altres perquè no és oficial de l'Estat espanyol. Quan l'Estat espanyol va ingressar a les Comunitats Europees l'any 1986, només va requerir el reconeixement com a llengua oficial comunitària del castellà. Això fa que les normes europees que privilegien les llengües oficials de la Unió perjudiquin el català. Per exemple, un reglament europeu de 24 de febrer sobre la venda de productes vitivinícoles aromatitzats obliga que determinades mencions obligatòries en l'etiquetatge siguin "en una o diverses llengües oficials de la Unió". D'altres normes europees privilegien les llengües oficials dels estats membres. Per exemple, un reglament d'execució de 20 de març preveu que els passaports dels animals de companyia han d'estar redactats en la llengua o les llengües oficials de l'estat membre emissor i en anglès.

Fins i tot algunes normes europees que cerquen reconèixer certs drets als catalanoparlants estan fortament condicionades per la no-oficialitat del català. Per exemple, el 7 de març de 2025 Espanya i el Comitè Econòmic i Social Europeu van signar un acord administratiu que permetia l'ús del català en les comunicacions dels ciutadans amb el Comitè i en el plenari d'aquesta institució. L'acord, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat espanyol el 27 de març de 2026, crea un feixuc sistema indirecte per a la comunicació en català dels ciutadans amb el Comitè, en el qual les autoritats espanyoles actuen d'intermediaris i traductors. L'acord també estableix que per usar el català en el plenari cal avisar-ne la secretaria general del Comitè amb set setmanes d'antelació però que la sol·licitud està subjecta a la "disponibilitat de personal o d'equip". Tots els costos de traducció els assumeix l'Estat espanyol. 

Normes estatals molt diverses 

En el pla estatal les normes lingüísticament discriminatòries regulen àmbits ben diversos. En molts casos es limiten a traslladar en àmbits específics l'arranjament constitucional espanyol, en què el català és oficial en alguns territoris en què s'ha parlat tradicionalment mentre que el castellà és oficial arreu i sense condicionants. Per exemple, una resolució de 5 de febrer de l'Oficina del Cens Electoral diu que en les comunicacions i sol·licitud d'inscripció en el cens electoral espanyol d'eleccions municipals i eleccions al Parlament Europeu, cens obert als residents amb ciutadania en altres estats membres, es poden utilitzar "el castellà i la llengua cooficial en la comunitat autònoma que correspongui, sens perjudici de l'ús d'altres idiomes en els casos que es consideri d'utilitat". 

Amb tot, algunes normes estatals van més enllà de reproduir el marc constitucional en àmbits concrets. Algunes normes estatals estableixen previsions que semblen oblidar l'oficialitat d'altres llengües a més del castellà a l'Estat espanyol. Per exemple, un reial decret de 25 de febrer que regula el curs d'especialització de formació professional de grau superior en Turisme micològic diu que un criteri d'avaluació d'una determinada habilitat requerida és "s'ha previst, en cas necessari, de disposar de guies o intèrprets almenys en espanyol-anglès". També per exemple, una resolució de 10 de febrer de l'Autoritat Portuària de València diu que els documents que les empreses candidates a prestar un determinat servei portuari han de presentar-se acompanyats d'una traducció oficial al castellà, si no s'han atorgat a l'Estat espanyol.

Del primer trimestre de 2026 també es pot destacar que és el primer des de fa anys que el BOE no recull cap norma la principal clàusula lingüísticament discriminatòria de la qual sigui la imposició de l'ús o el coneixement del castellà en la petició d'ajuts i la candidatura a premis. Des de l'any 2021 hi ha hagut un augment molt notable d'aquesta mena de normativa discriminatòria com a conseqüència de la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus. Amb tot, és probable que l'absència d'aquesta mena de normes durant el trimestre passat sigui anecdòtica i que al llarg de l'any se n'aprovin moltes. Cal tenir en compte que 19 de les 36 normes d'ajuts i premis del 2025 es van aprovar durant el quart trimestre de l'any. 

L'origen ideològic de la discriminació legal 

L'oficialitat única del castellà en el conjunt de l'Estat espanyol i la limitació territorial del català que estableix la Constitució espanyola no és casual ni l'ordre natural de les coses. Altres estats plurilingües han regulat les seves llengües de manera diferent. Així, democràcies lingüístiques com Bèlgica, el Canadà o Suïssa reconeixen l'oficialitat igual de les diverses llengües pròpies en el pla general i l'oficialitat exclusiva de cada llengua en el seu territori tradicional.

La Constitució espanyola de 1978 és més igualitària que els règims anteriors, que generalment no donaven cap mena de reconeixement al català. Tanmateix, no suposa un trencament quant a la concepció tradicional espanyola de la diversitat lingüística interna. El nacionalisme espanyol hegemònic presenta la llengua castellana com l'idioma "nacional", "general" o "comú" i la llengua catalana com un idioma "regional", "particular" o "privatiu". Es tracta d'una visió supremacista dels idiomes i les comunitats lingüístiques, i sovint es justifica amb arguments històricament revisionistes ("el castellà s'ha parlat sempre als territoris catalanoparlants") o acientífics ("el castellà és superior i particularment adequat per ser una llengua franca per la seva simplicitat vocàlica"). 

Àmbit principal d'afectació	Disposicions estatals espanyoles	Disposicions comunitàries europees	Disposicions d'organitzacions internacionals	Total
Certificacions, títols i carnets	0	2	0	2
Educació	1	0	0	1
Etiquetatge i instruccions	0	4	1	5
Funcionament de l'administració i relacions interadministratives	2	8	0	10
Obligacions empresarials	1	4	2	7
Relacions dels ciutadans amb l'administració	1	2	0	3
Requisits de coneixement	2	0	0	2
Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis	0	0	0	0
Simbologia i reconeixement	4	0	0	4
Total	11	20	3	34

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE