Aquesta primera meitat ja s'han publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) 69 normes lingüísticament discriminatòries amb el català i els catalanoparlants. Plataforma per la Llengua ho analitza cada trimestre, i aquest segon del 2026 han estat 35, que s'afegeixen a les 34 del primer trimestre. En aquest segon període, per exemple, s'hi ha publicat el reglament europeu 2026/1123, que imposa en l'etiquetatge dels productes fitosanitaris l'ús de la llengua o llengües oficials dels estats membres en què es comercialitzin, sempre que els estats no estableixin un altre criteri. En el cas de l'Estat espanyol, la llengua és el castellà. 

D'aquestes 35 normes, gairebé la meitat, 16, han estat d'origen europeu. A més del reglament dels productes fitosanitaris, podem destacar dues disposicions més. En primer lloc, la Directiva 2026/804, que obliga les entitats bancàries a facilitar determinada informació sobre els dipòsits "en la lengua acordada entre el depositante y la entidad de crédito en el momento de apertura de la cuenta o en la lengua o lenguas oficiales del Estado miembro en que esté ubicada la sucursal". 

En segon lloc, la Directiva 2026/1194, que obliga els estats membres a assegurar-se que, en les eleccions municipals, en què hi ha sufragi actiu i passiu dels ciutadans dels altres estats de la Unió Europea, la informació sobre les condicions i les regles d'inscripció com a elector o candidat i unes altres informacions relacionades es comuniquin en una o diverses llengües oficials de l'estat membre de residència. La informació general sobre l'organització de les eleccions també s'ha de difondre almenys en una altra llengua oficial de la Unió Europea "o en una lengua ampliamente comprendida por los ciudadanos de la Unión que residan en el territorio del Estado miembro de residencia". 

• Ajuda'ns a continuar fiscalitzant les institucions públiques per defensar els nostres drets lingüístics: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Normativa europea que imposa el castellà per decisió espanyola 

La normativa d'aquesta mena és un element estructural dels sistemes polítics espanyol i europeu i és la conseqüència de decisions que, en darrera instància, provenen de l'Estat espanyol. D'acord amb la Constitució espanyola, l'única llengua oficial del conjunt estatal és el castellà (article 3.1). A més de condicionar la normativa interna, aquesta previsió afecta també l'europea, perquè fa que totes les normes comunitàries que beneficien les llengües oficials dels estats membres afavoreixin el castellà a l'Estat espanyol. A més, el català tampoc no és llengua oficial de la Unió Europea, perquè el govern espanyol no va sol·licitar-ho durant el procés d'admissió a les Comunitats Europees als anys vuitanta. L'executiu actual ha canviat de posició i ha defensat l'oficialitat europea del català, però el rebuig frontal del principal partit de l'oposició ha aconseguit evitar-ho. 

19 de les 35 normes discriminatòries són d'origen estatal 

Pel que fa a les normes amb clàusules lingüístiques discriminatòries provinents de les institucions generals de l'Estat espanyol, el segon trimestre de 2026 se'n van aprovar 19. En podem destacar 3. En primer lloc, una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència del mes de juny establia que els aspirants a rebre unes ajudes han de tenir "dominio del idioma español" i que, en cas d'ésser "no españoles cuya lengua materna sea distinta del castellano", han d'acreditar-ho. A més, la documentació que cal aportar ha de ser en castellà.

En segon lloc, es pot esmentar el Reial decret 302/2026, sobre els procediments d'emergència en casos d'una emergència del mercat interior i sobre les emissions sonores de determinades màquines d'ús a l'aire lliure. La norma estableix que els diferents productes que s'introdueixin al mercat han d'anar acompanyats d'una declaració responsable i d'un seguit d'informacions com a mínim en castellà. En algun punt, també estableix l'obligació d'incloure determinada informació en castellà en l'etiquetatge de les màquines.

En tercer lloc, podem destacar el Reial decret 316/2026, que estableix la regularització massiva de residents estrangers impulsada per Pedro Sánchez. Aquest Reial decret té una disposició addicional que regula les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament per a persones sol·licitants de protecció internacional. A la sol·licitud d'autorització, el peticionari ha de presentar, entre altres coses, una autorització a les autoritats espanyoles a fi d'obtenir els seus antecedents penals al país d'origen, "en español y en el idioma del país o países en que deba surtir efecto". En una altra nova disposició addicional que regula les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'arrelament extraordinari, s'imposa la mateixa obligació. 

• Vols conèixer totes les normatives discriminatòries amb el català que s'han aprovat aquest trimestre a l'Estat espanyol? Consulta la llista aquí!

Discriminació lingüística estructural 

Les normatives publicades al BOE solen beneficiar el castellà en la mesura que és llengua oficial de l'Estat i de coneixement obligatori general. L'article 3.1 de la Constitució espanyola, a més de dotar el castellà de l'estatus oficial, reconeix el dret de tothom de fer-lo servir i imposa en tots els ciutadans el deure de conèixer-lo. L'article 3.2 permet que els altres idiomes propis de l'Estat siguin oficials als seus territoris "respectius", però segons el Tribunal Constitucional cap autoritat no pot establir un deure general de coneixement d'aquests idiomes equivalent del de saber castellà.

La legislació ordinària espanyola sol reproduir i portar en àmbits específics l'esquema desigual de la Constitució espanyola. Per exemple, la normativa de consum imposa l'ús del castellà en l'etiquetatge de tots els productes comercialitzats a l'Estat espanyol i només en permet l'exempció en els produïts i comercialitzats només en una comunitat autònoma (Reial decret legislatiu 1/2007, de defensa dels consumidors i usuaris). També per exemple, la normativa que regula l'Administració General de l'Estat no estableix cap requisit de coneixement del català però, per als treballadors sense la ciutadania espanyola, preveu el deure d'acreditar el coneixement del castellà (Reial decret 543/2001, sobre accés a l'ocupació pública de l'Administració General de l'Estat i els seus organismes públics de nacionals d'altres Estats als quals és d'aplicació el dret a la lliure circulació de treballadors). 

El perquè de la discriminació jurídica del català 

Els documents jurídics no són neutres ni casuals, sinó que responen a decisions polítiques que reflecteixen una determinada cosmovisió. L'arranjament lingüístic a l'Estat espanyol recollit a l'article 3 de la Constitució espanyola reprodueix la cosmovisió del nacionalisme espanyol. Es tracta d'una ideologia supremacista que considera que el castellà és una llengua eminentment diferent i superior al català i a les altres llengües de l'Estat. Aquesta suposada superioritat n'ha estès l'adopció "lliure" pels parlants d'altres idiomes, circumstància que la deu haver convertit naturalment en "la llengua comuna" de l'Estat espanyol. Tant la suposada superioritat intrínseca del castellà com la seva suposada expansió incruenta es basen en mites fàcilment rebatibles. 

La manera de regular les llengües de l'Estat espanyol no és l'única possible, no és una inevitabilitat. Altres estats han instaurat un sistema de reconeixement igualitari dels diferents idiomes parlats al seu interior. Generalment, en aquestes democràcies lingüístiques els idiomes propis són oficials en igualtat en les institucions compartides i tenen oficialitat exclusiva en les institucions particulars (cantonals, provincials, regionals, locals). És el principi invers que en el cas espanyol, en què el castellà és oficial a tot arreu (dins i fora del seu territori) i en tots els plans de govern, mentre que els altres idiomes només poden ser oficials als territoris "respectius".

Ara desglossem els diferents àmbits afectats per les disposicions estatals.

Àmbit principal d'afectació	Disposicions estatals espanyoles	Disposicions comunitàries europees	Total
Educació	4	0	4
Etiquetatge i instruccions	1	6	7
Funcionament de l'Administració i relacions interadministratives	2	5	7
Obligacions empresarials	0	4	4
Relacions dels ciutadans amb l'Administració	1	1	2
Requisits de coneixement	3	0	3
Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis	4	0	4
Simbologia i reconeixement	4	0	4
Total	19	16	35

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE.