Plataforma per la Llengua País Valencià llança una nova samarreta reivindicativa, aquest cop adreçada als més menuts, amb el lema «Tria valencià». La nova peça, dissenyada per l'artista valencià Joan Fita (PocTrellart) i disponible en talles de 3 a 10 anys, s'emmarca en la campanya «La llengua no es toca» i arriba en un moment en què nombroses famílies denuncien que la Conselleria d'Educació no ha respectat la seua elecció i ha assignat el castellà com a llengua base als fills, fins i tot en centres on la demanda d'ensenyament en valencià és clarament majoritària.

La peça infantil dona continuïtat a una campanya que ha superat ja les 10.000 samarretes distribuïdes i que ha convertit el verd de «La llengua no es toca» en una de les imatges més conegudes de la mobilització educativa. Docents, famílies i alumnat les han lluïdes en aules, vagues, manifestacions, concentracions, claustres i activitats culturals arreu del País Valencià.

La nova il·lustració de Joan Fita manté la identitat visual de la campanya, però adapta el missatge i el disseny al públic infantil. Amb «Tria valencià», Plataforma per la Llengua vol que els més menuts també puguen mostrar l'orgull de créixer i aprendre en valencià i, al mateix temps, recordar que l'Administració té l'obligació d'oferir places suficients perquè aquesta elecció siga efectiva.

• Dona suport a la campanya «La llengua no es toca»: compra la samarreta infantil de "Tria valencià" ara mateix!

Desenes de famílies que no poden triar el valencià

Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià, recorda que «la Conselleria va prometre llibertat d'elecció, però els fets demostren que la tria només es respecta quan és favorable al castellà». Royo explica que «el lema "Tria valencià" és la reivindicació d'un dret que ara mateix s'està negant a xiquets concrets. Volem que tothom puga lluir la samarreta, però sobretot que puguen entrar a una aula i estudiar realment en la llengua pròpia del País Valencià».

L'entitat posa el seu servei d'assessorament a disposició de les famílies a les quals no s'haja respectat la tria del valencià com a llengua base, que no hagen pogut participar en la consulta o que hagen rebut una plaça en castellà malgrat haver sol·licitat l'ensenyament en valencià. L'entitat estudiarà individualment cada situació, orientarà les persones afectades sobre les reclamacions administratives disponibles i valorarà l'impuls d'accions legals per la vulneració dels seus drets lingüístics.

A més, Plataforma per la Llengua continuarà recopilant incidències, informant les famílies sobre els seus drets i exigint a la Conselleria un protocol públic i transparent que adapte l'oferta educativa a la demanda real. L'entitat reclama que es revisen abans de l'inici del curs tots els grups en què la configuració lingüística no respecta el deure de promoure el valencià que hauria de recaure en la Generalitat Valenciana.

• Ajuda'ns a defensar l'escola en valencià: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

El cas del CEIP Candalix i el CEIP Sant Antoni de la Foia d'Elx

Un dels casos més reveladors s'ha produït al CEIP Candalix d'Elx. Per al curs 2026-2027, 28 de les 32 famílies admeses, el 87,5 %, van triar el valencià com a primera opció, mentre que només quatre van demanar el castellà. Malgrat aquestes dades, Educació ha mantingut una aula en cada llengua i deu infants que havien escollit el valencià es veuen obligats a acceptar una plaça en castellà, perquè el grup en llengua pròpia ja està complet. La configuració de les aules s'ha fet a partir de sol·licituds presentades el curs anterior per a l'aula de dos anys, i no segons la demanda real de les famílies que ara escolaritzen els fills en Infantil de tres anys.

La situació es repeteix en altres centres. Al CEIP Sant Antoni de la Foia, també a Elx, un grup d'infants que havia començat l'escolarització en valencià a l'aula experimental d'un i dos anys passarà a tindre el castellà com a llengua base en arribar als tres anys. Les famílies denuncien, a més, que no se'ls va permetre participar en la consulta lingüística ni en incorporar-se al centre ni en canviar de cicle, de manera que la Conselleria ha determinat la llengua de l'aula sense que pogueren exercir el dret de tria que proclama la mateixa llei.

No són incidències puntuals

També s'han fet públics casos a Castelló de la Plana, com el del CEIP Carles Salvador, on Educació ha planificat una aula en valencià i una altra en castellà per a Infantil de tres anys prenent novament com a referència les sol·licituds del curs anterior, malgrat les denúncies de famílies que no han pogut obtindre plaça en la llengua que havien triat.

No es tracta, per tant, d'incidències puntuals. En nombrosos centres, la demanda de valencià és suficient o majoritària, però les places disponibles no s'hi ajusten, es creen grups descompensats -amb aules en valencià al límit i aules en castellà pràcticament buides- o s'assigna als infants una llengua base contrària a la primera opció de les famílies. Encara que diversos informes de la inspecció educativa han sigut favorables a modificar la configuració de les aules, la Conselleria només havia rectificat inicialment en un dels centres afectats.

La pressió de les famílies i de la comunitat educativa, tanmateix, ja ha aconseguit que Educació cree sis aules en valencià en comarques castellanoparlants, després que inicialment no n'haguera previst cap. Per a Plataforma per la Llengua, aquesta rectificació demostra que la mobilització funciona, però també evidencia que les famílies han de reclamar i organitzar-se perquè l'Administració respecte una tria que hauria d'estar garantida des del primer moment.