Queixes i denúncies

Us mostrem a tall d'exemple algunes situacions que el consumidor pot denunciar en l'àmbit territorial de Catalunya, atès que s'incompleix la normativa vigent.

"Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques" Estatut d'autonomia de Catalunya, 2006.


Toponímia

En el rètol d’una carretera ha d’aparèixer la forma catalana o occitana (aranesa) d’una ciutat, vila, comarca, etc., de Catalunya o d’un altre territori on el català és llengua pròpia?

"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 2 del decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia,  la retolació a les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial. Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s'indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Vall d'Aran, aquesta norma s'ha d'aplicar referida a l'occità en el lloc del català.

En un bitllet, en un plafó informatiu, en un full d’horaris, etc., de transports públics ha d’aparèixer la forma catalana o occitana (aranesa) d’una ciutat, vila, comarca...del Principat?

"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 3 del decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia, en tots els rètols externs i interns de Catalunya, en tots els impresos, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els mata-segells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s'editin a Catalunya, han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.

En un paper oficial, etiqueta de producte, catàleg de promoció, etc., ha d’aparèixer el topònim d’un carrer, poble, ciutat, comarca, etc., de Catalunya escrit en català o en occità (aranès)?

"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 3 del decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia, en tots els rètols externs i interns de Catalunya, en tots els impresos, el DNI, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els mata-segells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s'editin a Catalunya, han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial. L’article 2 del decret esmentat també diu que quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s'indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sense perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Vall d'Aran, aquesta norma s'ha d'aplicar referida a l'occità en el lloc del català.