La pòlissa del contracte d'assegurança s'ha de redactar a Catalunya en català o en castellà a elecció del prenedor de l'assegurança (art. 128-1 Codi de Consum i 15 de la LPL). Els contractes d’adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s’han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i han d’estar a disposició immediata dels clients en exemplars separats en català i en castellà. El prenedor, si vol, també la pot demanar en una altra llengua, d'acord amb la normativa europea (article únic de la Llei 18/1997). Tota informació proporcionada al client en virtut de l’article 42 de la Llei 26/2006 de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades s’ha de comunicar a elecció del prenedor de l’assegurança, en català o en castellà o, si el client ho sol·licita, en qualsevol altra llengua acordada per les parts, informació que ha de proporcionar el mitjancer d’assegurances abans de la celebració del contracte d’assegurances.

Les empreses del sector financer, assegurador i de tota mena de subministraments, entre d’altres, han de tenir disponibles en català, per exemple, els contractes de préstec i crèdit, els de rènting i lísing, els dipòsits, els contractes d’assegurances, incloses les assegurances mèdiques.

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.