Queixes i denúncies ← Altres entrades

Aeroports i aerolínies

Quins requisits tenen els establiments situats dins l’Aeroport?

Els usos lingüístics en la retolació als establiments comercials (inclosos els establiments situats dins l’Aeroport) en l’àmbit de Catalunya estan regulats per la Llei de política lingüística de l’any 1998 i per la llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. La normativa legal en la retolació abasta els usos lingüístics en els rètols fixos d’activitat, que indiquen la tipologia de l’establiment: restaurant, calçat, viatges, etc., les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions; entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions, nom de les seccions, plafons informatius per als clients. En totes aquestes tipologies de rètols, així com en la resta de senyalització fixa, aquests han de ser com a mínim en català. Aquesta obligatorietat també inclou els rètols d’informació dels productes. Per tant, un producte situat en una prestatgeria que té un cartellet indicant el nom, el preu i les característiques del producte ha de figurar, com a mínim, en català. En aquest cas, tot i no ser ésser retolació fixa, ha de figurar en català perquè és un document d’oferta de serveis, on hi figura el preu, tal com preveu l’article de la 32.3 de la Llei de política lingüística.

En aquest sentit reproduïm a continuació l’article 32 del capítol V de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, on figura l’obligació de retolar en català:

Article 32, L'atenció al públic

  1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.
  2. El govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
  3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Tal com esmenta la llei, els noms comercials no resten afectats per la legislació, ja que són marques emparades sota la propietat industrial. Per posar un exemple, en un rètol identificatiu amb una part genèrica (restaurant italià) i una altra d’específica (Trastevere), la llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan s’utilitza sola i no està emparada per la legislació de la propietat industrial. Si el rètol porta algun tipus d’indicació d’activitat o publicitària complementàries, aquestes han de ser almenys en català, mentre que l’altra part s’entén com a marca o nom de l’establiment.

La mateixa Llei de política lingüística i el Codi de consum de Catalunya preveuen mesures sancionadores en el cas de no acompliment de la llei.