El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari, tal com expressa l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

La Llei 12/2009 de 10 de juliol d’educació desenvolupa al màxim les competències de l’Estatut en matèria educativa. El text consagra el model lingüístic definit a la llei de política lingüística que fa el català la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques. Tanmateix, la Llei certifica l'objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, el castellà i una tercera llengua, de la qual els alumnes hauran de tenir un coneixement suficient al final de l'educació secundària obligatòria (ESO).

El sistema educatiu de Catalunya garanteix el coneixement del català i el castellà, essent-ne la llengua vehicular el català. Aquest model ha estat lloat pel High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a la resta de territoris europeus amb llengües que han patit situacions semblants a la nostra (Multilingualism de la Unió Europea). Així mateix, l'escola catalana i el mètode d’immersió lingüística ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional Espanyol.

És força estrany que el sistema educatiu ofereixi com a llengua vehicular la llengua materna dels alumnes si aquesta no és la llengua pròpia del territori, i especialment si la llengua pròpia és tan parlada. Així la llengua vehicular a Berlín és l’alemany i també és la llengua d’escolarització a l’escola pública, encara que la llengua materna de molts alumnes sigui el romanès o el turc.