Cal que l'estudiant entengui que el català és la llengua pròpia del país i de l'ensenyament, que la legislació vigent reconeix el dret dels professors i dels alumnes d'emprar sempre la llengua catalana i que no canviarem de llengua per uns casos particulars i en detriment dels drets dels estudiants del país.

El problema de comunicació, si hi ha voluntat, és clar, per part de l’estudiant, és fàcil de solucionar. El que cal, doncs, és comunicar-li els recursos de què pot disposar per a resoldre l’afer (bibliografia en altres idiomes, cursos d’aprenentatge del català, tutories, etc.).

Si l'estudiant és parlant d'una llengua romànica, li podem dir que el català és una llengua fàcil d'entendre en els registres formals. I, en qualsevol cas, el període d’estada dels estudiants és suficient per a entendre-la i aprendre-la, i la universitat disposa de totes les eines que calen per a facilitar-ne la comprensió.

L’objectiu dels programes d’intercanvi no és només el de cursar estudis a una altra universitat, sinó també el d’un aprenentatge que va més enllà del coneixement estricte de les assignatures en curs, per a formar-se com a persona i descobrir altres societats, cultures i maneres de funcionar i d’entendre el món.

L'article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d'usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d'exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l'àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l'escrit (treballs i exàmens).

Si veus vulnerats les teus drets lingüístics, pots dirigir la teva queixa directament al professor, al cap de departament, a la Sindicatura de Greuges de la teva universitat o al rector.