Queixes i denúncies

Us mostrem a tall d'exemple algunes situacions que el consumidor pot denunciar en l'àmbit territorial de Catalunya, atès que s'incompleix la normativa vigent.

"Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques" Estatut d'autonomia de Catalunya, 2006.


Restaurants, hotels, bars i serveis turístics

Els rètols, senyalitzacions o altres cartells fixes han d’estar en català?

La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Cal tenir en compte, però, que aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial (art. 32.3 de la Llei de política lingüística).

El Codi de Consum fixa, també, que els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (art. 128-1, 2 a). La documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1, 2 b.

Per tant, els rètols d’activitat (esports, agència de viatges, restaurant, papereria, etc.), les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions (entrada i sortida, serveis, plafons informatius per al client, etc.) i tota la resta de senyalització fixa han d’estar com a mínim en català.

L’obligatorietat no afecta el nom de l’establiment, ja que és una marca. Hi pot haver un rètol d’identificació amb una part genèrica (Restaurant mexicà) i una altra d’específica (Los tres amigos). La llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan no està emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

El menú i la carta, tant a l’interior com a l’exterior del bar o restaurant, han d’estar català?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, els bars i restaurants han de tenir, com a mínim en català, les cartes de plats i de vins amb els preus corresponents.
El Decret 317/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableixen les normes sobre l’ordenació i la classificació dels establiments de restauració també fixa aquestes obligacions a l’article 18. A més la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1), això vol dir que si parles en català t’han d’entendre i no poden obligar-te a canviar de llengua.

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).

La factura i contractes de l’hotel, hostal, alberg o altre allotjament turístic o del servei contractat amb una agència de viatges, han de ser en català?

Els allotjaments turístics han de facilitar els preus de tots els serveis i les factures almenys en català, i les agències de viatges han de proporcionar als consumidors les informacions referents als serveis contractats i els contractes almenys en català.

La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
  • Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
Pel que fa a les agències de viatge, també ho trobem regulat en els articles 15 i 16 del Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges.