Articles d'opinió ← Altres articles

El català, llengua abandonada

Carmen Pérez

Aquests dies estic impartint un seguit de tallers sobre usos lingüístics als treballadors  de l'empresa d'embotits i carns La Selva. És de gran admiració que una empresa catalana es mostri tan sensible envers el comportament lingüístic dels seus treballadors: imparteixen classes de català a les persones que no el saben, i han encarregat a la Plataforma per la Llengua la realització de tallers per animar la gent que aprengui català, i perquè els catalanoparlants no abandonin la llengua amb els que encara no la parlen. En el cas d'aquests segons, la principal dificultat és que aquest hàbit està tan interioritzat que moltes vegades no en són conscients. Les resistències al canvi són nombroses, però els motius per fer-ho també són de pes.

Tots els treballadors que assisteixen al taller estan d'acord amb l'afirmació que a Catalunya els agradaria viure plenament en català, però també és cert que es troben incòmodes en certes situacions, com podria ser el manteniment d'una conversa bilingüe, en la qual un parla català i l'altre una altra llengua que també entenen tots dos. Si un percentatge aclaparador dels habitants de Catalunya afirmen entendre el català, per què l'abandonen tan fàcilment? Com deia abans, en la majoria dels casos és simplement un mal hàbit que només es canvia prenent consciència del mal que fem a la llengua i als parlants. Els nouvinguts només necessiten àmbits per entrar en contacte amb el català, primer per entendre'l i després per parlar-lo. És recurrent el discurs que són els nouvinguts els qui han de fer l'esforç d'integrar-se, també lingüísticament, però els catalanoparlants no fem altra cosa que posar traves a aquest procés d'integració excloent-los lingüísticament i no fent allò que ens hauria de costar tan poc: parlar la llengua que parlem cada dia també amb els desconeguts, també amb els nouvinguts i amb els que no fa tan poc que hi han arribat. Aquest és l'únic camí i des de la Plataforma per la Llengua ja hi treballem.

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua