Articles d'opinió ← Altres articles

Sota el jou de la prepotència, que rima amb sentència

Yvone Griley

Per què l'Estat espanyol s'obstina a actuar lingüísticament amb tanta prepotència amb el català, si la llengua castellana, amb 332 milions de parlants, és la segona llengua més activa del món, més que l'anglès que en té 322?

Catalunya forma part d'un Estat contradictori que no ha sabut adaptar-se a l'Europa de les nacions, dels pobles i de les regions. Que no ha sabut madurar ni pair els principis que es deriven per al català de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que el 2 d'abril de 2001 ell mateix va ratificar, i que sotmet el català a una situació d'injustícia evident.


Per què l'Estat espanyol s'obstina a actuar lingüísticament amb tanta prepotència amb el català, si la llengua castellana, amb 332 milions de parlants, és la segona llengua més activa del món, més que l'anglès que en té 322? Dubto molt que aquest capteniment respongui a la voluntat de desbancar l'hegemonia dels 885 milions de persones que parlen el xinès mandarí, oi?

Parlem-ne. Ens ha fet seus un Estat que és a mans d'uns dirigents que s'han entestat sistemàticament a plantar cara a la ciència lingüística i a no reconèixer que el català és llengua de quatre comunitats autònomes que legalment li pertanyen, en funció del model autonòmic que ell mateix va triar. Què impedeix l'Estat a actuar més generosament, a pensar en positiu, a ser proactiu i gestionar la diferència com a riquesa global i a enorgullir-se, en conseqüència, de l'exercici profundament democràtic de respectar el dret inalienable dels pobles a preservar i fer viure la llengua i la cultura que els són pròpies?


En canvi, perpetua la injustícia jurídica pel català, a qui impedeix el reconeixement oficial a Europa malgrat ser llengua de més de 13 milions d'europeus, 11 milions dels quals viuen dins l'Estat espanyol. Una llengua que automàticament tindria ple reconeixement oficial a Europa pel simple fet que Andorra formés part de la Unió. Una llengua que ocupa el 6è lloc entre les 23 llengües oficials de la UE i el 88è de les 6.000 del món reconegudes per la UNESCO.


Amb la Sentència de 28 de juny el puny de l'Estat, per mitjà del Tribunal Constitucional, qüestiona jurídicament el dret a la llengua pròpia, el concepte de nació, la funció del poder judicial català, l'estructura territorial catalana; retalla l'avenç en serveis socials, les competències sobre caixes, el paper del Síndic de Greuges, l'actuació en matèria d'immigració; posa en entredit l'abast de les competències i els mateixos conceptes de competència exclusiva, compartida i executiva i, entre encara més coses, polemitza sobre les vies del poble català per expressar-se mitjançant consulta popular.


Sincerament, no creieu que una altra relació amb el món hauria de ser possible?