Els gags relaten, en clau d'humor, situacions i actituds lingüístiques per posar en evidència els estereotips i tòpics que encara són ben presents en la gestió de la llengua catalana, sobretot quan (aquesta es du a terme)l'interlocutor és un nouvingut.
Entre els tòpics que més planen al voltant de la llengua és que esdevé un problema per al nouvingut. És allò que molt probablement devem haver sentit: "pobra gent, ja tenen prou problemes, només els falta que els afegim el de la llengua catalana."
Aquest raonament és fals, és precisament la llengua catalana la que facilitarà resoldre molts dels problemes en què es troba un nouvingut quan ve a viure a casa nostra, problemes per trobar feina, per ajudar els seus fills que van a l'escola i fan els deures en català..., a ser més autònoms, en resum!
En definitiva, el català, suma. Suma perquè proporciona valor afegit. Suma perquè parlar en català no implica haver de deixar de parlar altres llengües, sinó només gestionar-ne els usos per evitar que cap d'elles interfereixi en el benestar vital de les altres. Suma perquè, adoptar-la, comporta beneficis en la integració, harmonia entre el passat llunyà i el present proper. Suma perquè parlant en català a Catalunya no s'hipoteca l'existència de cap altra llengua, i perquè el seu ús vetlla pels principis de sostenibilitat, solidaritat i respecte.
El català suma perquè és l'única opció de llengua comuna a Catalunya que garanteix les tres coordenades essencials de tota llengua comuna: la cohesió social, la continuïtat amb la cultura històrica del territori i la sostenibilitat lingüística.
Ja ho veieu: per a un nouvingut, hi ha una pila de coses que són obstacles, però el català no n'és cap d'aquestes. Al contrari, només falta que arribi a un lloc on es parla català i la gent no vulgui que l'aprengui ni l'entengui.
No ho posem més difícil, veiem-ho;
Eulàlia Buch i Ros
Plataforma per la Llengua
Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí