Articles d'opinió ← Altres articles

Que els trend topics no ens impedeixin veure el bosc

Carmen Pérez

Fa una setmana i mitja es va conèixer la notícia del tancament definitiu (definitiu?, esperem que no) de les emissions de TV3 al País Valencià i, des d'aleshores, la ràbia i la indignació em van portar a voler escriure un article sobre aquest tema.

El problema és que a una li toca publicar l'article quan li toca i, mentrestant, no he pogut fer més que estar seguint atentament les notícies a través d'alguns diaris i webs -no tots perquè no tots en parlen- i de la mateixa TV3 i subscriure el que ja es diu sobre aquesta qüestió a articles excel·lents com els de l'Àlex Gutiérrez, del 20 de febrer, i el del Salvador Cardús, del dia 23, publicats en aquest mateix diari. A banda d'aquests mitjans de comunicació, també he seguit i he participat a través de Twitter en la protesta pel cessament de l'emissió de TV3 al País Valencià amb diferents tuits i retuits -missatges de 140 caràcters com a màxim- amb els hashtags -paraules clau o temes- #sensesenyal i #volemtv3, meravellant-me del poder de convocatòria de les xarxes socials que va fer possible que en un període de temps molt breu es poguessin organitzar dilluns sengles convocatòries de protesta a València i a Barcelona i dissabte la més nombrosa mai celebrada a Castelló. A més, aquesta mateixa setmana també he aprofitat la meva presència a Twitter per sumar-me al manifest Somescola.cat, amb el hashtag #somescola, a favor d'una escola catalana en llengua i continguts que ja compta amb l'adhesió de més de 8.000 persones i entitats -entre les quals hi ha la Plataforma per la Llengua-, també en gran part gràcies a les xarxes socials.

És obvi que darrere de la finalització de les emissions de TV3 al País Valencià hi ha interessos econòmics, mediàtics, empresarials i polítics -si és que no tots acaben representant un únic interès-, però també lingüístics. Aquest fet ha estès una espessa cortina de fum que ha permès que dues accions del Govern de Francisco Camps no hagin tingut el ressò que es mereixen en els mitjans de comunicació ni en les xarxes socials. Així, la setmana passada passava de puntetes la notícia que la Conselleria d'Educació del Govern valencià modificava, sense passar per les Corts, l'article 10 del Decret 79/84 sobre l'aplicació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV), que tracta de l'anomenat Programa d'Incorporació Progressiva (PIP). Aquesta esmena redueix a una sola assignatura, a part de l'assignatura de llengua valenciana, el valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament a partir del tercer curs de primària, mentre que anteriorment es permetia que el nombre d'assignatures rebudes en valencià es pogués augmentar progressivament. A més, paral·lelament, s'ha aprovat un altre decret per a la creació d'una xarxa de "centres plurilingües" on els alumnes podran escollir la llengua amb la qual volen ésser examinats -castellà o valencià-, de manera que es va en contra de totes les recomanacions europees del tractament integrat de les llengües dins del sistema educatiu. El principal argument de la Conselleria d'Educació per modificar la normativa és que alguns centres "n'abusaven" i impartien més assignatures en valencià que les establertes per la Llei. La pregunta seria, doncs, si hagués passat a l'inrevés: si s'impartissin en alguns centres més assignatures en castellà que les mínimes, el Govern valencià hauria reformat la Llei? Ho dubto molt.

Per tant i amb la tempesta que tenim al damunt, en una setmana en què les accions a través de les xarxes socials en el nostre país s'han centrat en el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià i en la presentació de la campanya Somescola.cat, no hauríem de permetre que l'arbre no ens deixi veure el bosc. Hem de ser conscients que els atacs per part del govern del PP valencià a la unitat de la llengua i al seu paper integrador i cohesiu són constants i tenen un abast molt més ampli i profund del que queda reflectit a les xarxes socials. Així que crec que, malauradament, continuarem tenim motius per signar manifests, per sortir al carrer i per continuar creant hashtags nous. Què us sembla #catalallenguacomuna?