Aquests últims dies se'ns pregunta:
Què en pensa de l'energia nuclear?
S'havia o no s'havia d'intervenir a Líbia?
Quin ha de ser el futur de les plantes nuclears a Catalunya?
Són preguntes pertinents perquè vivim en un món global i ens afecten
tant els fenòmens naturals que passen a milers de quilòmetres de
distància com els esdeveniments polítics que, sense cap mena de dubte,
tenen conseqüències globals.
Ara bé, si volem trobar les respostes més encertades als múltiples
problemes que la nostra societat té plantejats hem de partir de persones
formades i amb criteri. I l'escola, en qualsevol país, té un paper
fonamental en la formació dels seus ciutadans.
A Catalunya tenim una tradició d'escola pedagògicament avançada,
socialment compromesa i arrelada al país. I hauria de ser un objectiu
irrenunciable per part de tota la societat encapçalada pel govern,
continuar amb la línia que ha definit l'escola catalana. A Plataforma
per la Llengua, d'acord amb totes les entitats que donem suport a la
iniciativa Somescola.cat treballem per aglutinar tots els esforços que
ens condueixin a millorar el nostre sistema educatiu, mantenint els
paràmetres de catalanitat, d'excel•lència, d'equitat i la cohesió
social.
Hi ha algunes formacions polítiques, d'abast molt reduït, amb mínima
representativitat, que intenten posar en qüestió el model d'escola
catalana amb el qual ens hem dotat. Aquesta actitud és molt perillosa
perquè pot arribar a confondre algunes famílies, crear malestar en els
consells escolars i interferir en el desenvolupament de les tasques ja
prou complexes, dels centres educatius.
En començar aquest article deia que tots som escola. És fàcil tenir clar
que el professorat, les famílies i l'alumnat són part essencial del
procés educatiu. En aquest article, però, voldria fer èmfasi en la
importància que, al meu entendre, té l'educació per al factor productiu i
econòmic d'un país. Els nostres empresaris petits i grans han d'estar
amatents als resultats lingüístics i acadèmics dels nostres joves. I
s'haurien d'implicar en la formació dels nostres joves per tal de fer
saber quines són les aptituds i els coneixements que el món laboral
requereix actualment d'aquells que n'han de formar part en un futur ben
pròxim.
Pel que fa la coneixement del català, llengua comuna, és ben evident que
tots els nois i noies de Catalunya l'han de parlar i escriure
correctament per poder atendre les necessitats de la seva vida
professional. Com han de conèixer, també, l'anglès i el castellà .. i
tantes altres llengües com sigui possible. Evidentment no es pot parlar
d'èxit del sistema educatiu quan, els qui acaben els estudis obligatoris
són incapaços funcionals en la llengua del país.
És en aquest debat on ens hem de trobar per aconseguir encaixar els
continguts curriculars amb les necessitats del món laboral i no perdre
el temps en d'altres debats que deuen ser rendibles electoralment per a
uns pocs però que són de volada curta, estèrils i malèvols i que tenen
com a últim objectiu despersonalitzar-nos com a país.