Articles d'opinió ← Altres articles

Google posa de manifest els prejudicis lingüístics de la majoria de grans empreses catalanes

Eloi Torrents i Vivó

En el marc del 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana (Convit) que es va celebrar la setmana passada a la ciutat de Reus, diversos responsables d'empreses van compartir una taula rodona al voltant de la pregunta: el català ven?

Una de les intervencions més destacades fou la del responsable de Google, Luis Collado. En la seva intervenció, el directiu de Google afirmava que Internet s'ha convertit en la nova Àgora. Segons ell, un dels canvis més importants que s'han produït en els continguts d'aquest mitjà ha estat el canvi d'un model lingüístic eminentment anglosaxó cap a un model multilingüe, que s'adapta a l'enorme diversitat lingüística existent. En aquest sentit, afirmava que en aquest procés Google s'està adaptant als canvis (oferint múltiples versions lingüístiques dels seus programes i serveis per aproximar-se al màxim als idiomes dels usuaris) i n'està obtenint rendibilitat comercial i una major penetració en el mercat mundial. No adaptar-se a la llengua dels potencials clients, apuntava Collado, és una pràctica anticomercial.

En el cas del català, Google ho té clar: està oferint als consumidors catalans la major part dels seus programes i serveis en llengua catalana. En un estat democràtic a ningú li estranyaria aquest fet, ans al contrari, tothom veuria "normal" que una empresa emprés la llengua pròpia d'una de les 100 primeres comunitats lingüístiques del món i que se situa entre les 20 llengües més actives a Internet per fer negoci. De fet, empreses globals com Apple, Nokia, Facebook, Youtube, Microsoft, Ryanair o American Air Lines també ho tenen clar i utilitzen el català en els seus productes i serveis. Contràriament, una part molt important de les grans empreses catalanes continua ignorant la llengua catalana en els seus productes i serveis, menyspreant els drets lingüístics dels consumidors catalans i incomplint la legislació legal vigent (Llei 22/2010 del Codi de Consum).

En conclusió, moltes de les principals grans empreses catalanes o amb seu a Catalunya prefereixen no etiquetar en català ni atendre en aquesta llengua els consumidors que així ho desitgin, malgrat que la dinàmica del mercat català ho aconselli comercialment i que estiguin vulnerant la legislació legal vigent i els drets dels consumidors. És a dir, per aquestes empreses els criteris polítics i els prejudicis lingüístics són més importants que els criteris comercials i el respecte als drets dels consumidors.

Eloi Torrents i Vivó

Plataforma per la Llengua