Articles d'opinió ← Altres articles

Hem de ser valents

Daniel Mundet

Fa un any un nombrós i transversal grup d'eurodiputats catalans (ERC, CiU, PSC i ICV) van signar el document full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE.

Aquest document havia estat preparat per l'entitat Horitzó Europa. Es tracta d'un document clar, sintètic i concret. Els objectius són:

  • Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d'Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE
  • Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d'Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l'ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu
  • Actualitzar o complementar els acords signats per tal d'agilitzar i racionalitzar certs procediments. 

Ha passat un any i a l'hora de passar comptes dels avenços obtinguts no tenim elements per ser optimistes. Estem allà on estàvem, si bé hi ha la clarificació, o potser l'agreujant, que ara ja se sap públicament que l'Estat espanyol no té cap voluntat de complir els acords a què es va comprometre amb cinc institucions europees. Potser la més significativa d'aquestes institucions és el Parlament Europeu. És una situació que fa molts anys que s'arrossega. Durant tot aquest temps s'han argumentat tot tipus de raons per justificar que la llengua catalana, no ja que no sigui oficial, sinó que no s'utilitzi. La raó més utilitzada és la de les dificultats tècniques d'afegir una nova llengua, els costos que suposaria, etc. Arguments que, per altra part, no es plantegen cada cop que un nou estat entra a formar part de la UE i la seva llengua passa a ser-ne llengua oficial a tots els efectes. La raó de fons, l'única, és de tipus política. No hi ha voluntat política per part de l'Estat per tal que els ciutadans europeus puguin utilitzar la llengua catalana amb les institucions europees, ni tampoc perquè els diputats catalans puguin utilitzar la seva llengua en la màxima cambra d'expressió democràtica de la UE, el Parlament Europeu.

Per tot això cal que fem pressió, que des de Catalunya i des de les nostres institucions es pressioni a l'Estat perquè reconegui d'una vegada l'oficialitat de la llengua catalana a Europa. No hi ha cap dificultat tècnica. En la roda de premsa que van fer els diputats signants, Ramon Tremosa (CIU) va anar més enllà i va proposar que els diputats catalans a Madrid condicionin votacions, com ara la dels pressupostos generals de l'Estat, a què hi hagin avenços en l'oficialitat de la llengua. És una proposta valenta, que genera el dubte de si es pot arribar a complir per part dels principals partits. En tot cas, i després de tants anys de marejar la perdiu, ens calen propostes valentes i gestos valents per part dels representants catalans a les màximes institucions.

 Daniel Mundet

 Plataforma per la Llengua